Resultats de la cerca
Es mostren 492 resultats
teoria de Dirac
Física
Teoria formulada per Dirac el 1930 per tal de resoldre el dilema que plantejava l’existència de solucions corresponents a estats d’energia negatius, mancades de significació física.
Aquestes eren obtingudes en resoldre l’equació d’ones relativista que descriu l’evolució de qualsevol partícula de spin 1/2 , bé sigui aquesta lliure o bé sotmesa a un camp de forces electromagnètiques Segons la teoria dels forats de Dirac, el dilema podria ésser resolt postulant que el buit és totalment ocupat per electrons d’energia negativa positrons , tesi d’acord amb el principi d’exclusió de Pauli En aquesta teoria, el buit és representat, doncs, per un gas de Fermi de densitat infinita, completament inobservable i que no dóna lloc a cap efecte de tipus gravitatori ni…
Tau Charm Factory
Accelerador dissenyat per mesurar amb gran precisió les característiques dels leptons tau i les partícules amb el quark charm.
Acceleraria electrons i positrons amb una energia de 3 a 5 GeV No se n'ha construït cap al món Existeix un projecte de màquines d’aquest tipus per a l’Estat espanyol i una altre de l’Estat francès Problemes pressupostaris i de participació dels estats membres del CERN en dificulten la construcció -Barcelona i València són dues seus possibles- Amb el pas del temps, les característiques del leptó tau es van coneixent amb més exactitud i una màquina de precisió d’aquestes característiques, tot i ser interessant, pot perdre gran part del seu interès
electròlit
Química
Substància que, fosa o dissolta en un solvent ionitzant, es dissocia donant ions i, doncs, esdevé conductora de l’electricitat.
Els electròlits són generalment àcids, bases o sals, i hom els classifica en forts o febles, segons que llur dissociació sigui completa o no, i en ionòfors i ionògens, segons que els ions en estat sòlid preexisteixin o no La dissociació parcial de l’electròlit permet de parlar d’un grau de dissociació, que ha estat estudiat i interpretat mitjançant les teories d'Arrhenius i de Debye-Hückel La conductivitat electrolítica és producte del moviment dels ions positius i negatius, i això la diferencia de la conductivitat deguda als electrons cas de la conducció en els metalls i en els…
Jean Baptiste Perrin
Física
Físic francès.
Fou professor a París, a l’École Normale Supérieure 1894-97 i a la Faculté des Sciences des del 1910 El 1895 trobà que els electrons constituïen la càrrega negativa dels anomenats raigs catòdics Féu experiments sobre els raigs X, sobre el moviment brownià, etc Determinà el nombre d’Avogadro per diferents procediments i demostrà l’origen de l’energia solar com una transformació de l’hidrogen en heli El 1940 se n'anà als EUA Publicà Les atomes 1913 i Les éléments de la physique 1930, entre altres obres El 1926 li fou atorgat el premi Nobel de física
nucli
Física
Part de l’àtom en la qual es concentra gairebé tota la seva massa (99,9%) i tota la càrrega elèctrica positiva.
El nucli atòmic és format per protons i neutrons nucleons, units entre ells per les forces nuclears interacció forta Segons la proporció de protons i neutrons, el nucli pot ésser estable o inestable en aquest darrer cas es desintegra radioactivitat, modifica la seva constitució i es converteix en un altre de característiques diferents A la natura hi ha 274 tipus de nuclis núclids que són estables, i hom en coneix més de 1 500 d’inestables La història del nucli és més moderna que la de l’àtom, car la seva existència ha estat intuïda i descoberta més recentment Durant el s XIX les…
corrosió
Tecnologia
Deterioració superficial dels metalls per agents químics.
Cal que un electròlit estigui en contacte amb el metall ànode, que és ionitzat i dissolt, mentre que els electrons neutralitzen els anions de la dissolució que precipiten La reacció fonamental és M + A + → M + + A La quantitat de M dissolta és proporcional al flux d’electrons, el qual és funció del potencial i de la resistència del metall Perquè la reacció continuï, cal que els productes siguin eliminats de les zones anòdica i catòdica L’agent de corrosió més important és el potencial entre dos metalls en contacte immergits en un electròlit que depèn de la natura…
ferromagnetisme
Física
Qualitat que tenen algunes substàncies de posseir una susceptibilitat magnètica positiva molt gran.
En aquestes substàncies el camp d’inducció magnètica B és, per tant, molt més intens que en el buit, per a un mateix valor de l’excitació magnètica H Els metalls Fe, Co, Ni, Gd, Dy i alguns minerals i aliatges metàllics són ferromagnètics Les substàncies ferromagnètiques tenen una permeabilitat relativa molt elevada, de l’ordre de 1000, variable en funció del camp H i de les condicions a què ha estat sotmès el material, i si hom hi anulla el camp H , no s’hi anulla el B , i així resten magnetitzades magnetisme romanent, per la qual cosa poden ésser emprades per a fabricar imants Per a cada…
nivell d’energia
Física
Concepte físic ideat per Niels Bohr (àtom de Bohr) per tal de donar explicació a l’espectre d’emissió de l’àtom d’hidrogen.
Es basa en atribuir a les partícules elementals electrons, nucleons, etc lligades a un sistema atòmic o nuclear uns estats energètics que caracteritzin llur comportament quan hi ha intercanvis d’energia amb l’exterior del sistemaLa mecànica quàntica ha desenvolupat aquest concepte i l’ha identificat amb unes qualitats circumstancials de les partícules elementals els nombres quàntics Així, doncs, els quatre nombres quàntics atribuïts a un electró lligat a un àtom determinen el seu nivell energètic o òrbita, i en passar d’un nivell a un altre, per emissió o absorció d’energia de l…
quantó
Física
Denominació genèrica dels objectes descrits específicament per la mecànica quàntica.
Són quantons les partícules “de matèria”, com els electrons, i les partícules “d’energia”, com els fotons Així, el terme quantó descriu genèricament totes les partícules que, en el marc teòric de la mecànica quàntica, palesen la paradoxa conceptual anomenada dualitat ona-partícula que hom intentà, sense èxit, de resoldre amb el terme “ondícula” Hom no ha de confondre aquest terme amb el de quàntum, que designa el valor elemental amb què varia una magnitud física quantificada és a dir, de variació discontínua o a salts Un quantó pot ésser bàsicament de dos tipus fermió ó bosó D’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina