Resultats de la cerca
Es mostren 460 resultats
polinomis de Legendre
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
.
Satisfan la fórmula de recurrència n +1 P n + 1 x - 2n+1 P n x + nP n - 1 x =0, i són solucions de l' equació diferencial de Legendre , 1- x 2 y´´ - 2 xy ´ + n n +1 y = 0 Els primers polinomis són P 0 x = 1, P 1 x = x , P 2 x = 3 x 2 -1 /2 Satisfan la següent ortogonalitat on és el símbol de Kronecker
polinomis de Laguerre
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
Satisfan la fórmula de recurrència n +1 L n ₊₁ x + x-2n-1 L n x + n L n ₋₁ x = 0, i són solucions de l' equació diferencial de Laguerre, xy n + 1- x y’ + ny = 0 Els primers polinomis són L₀ x = 1, L₁ x = 1- x, L₂ x = 1-2 x + x 2 /2 Satisfan la següent ortogonalitat on és el símbol de Kronecker
polinomis d’Hermite
Matemàtiques
Polinomis en ℝ donats per l’expressió genèrica
Satisfan la fórmula de recurrència H n + 1 x - 2 xH n x + 2 nH n - 1 x = 0, i són solucions de l' equació diferencial d’Hermite, y n - 2 xy + 2 ny = 0 Els primers polinomis són H 0 x = 1, H 1 x = 2 x , H 2 x = 4 x 2 -2, etc Satisfan la següent ortogonalitat on δ p q és el símbol de Kronecker
Julian Przyboś
Literatura
Poeta polonès.
Oposat a la poesia contemplativa, dinamitzà la visió poètica amb elements avantguardistes i elements socials La condensació d’imatges i metàfores i un llenguatge disciplinat i innovador són els elements essencials dels seus reculls poètics Śruby ‘Visos’, 1925, W głąb lasu ‘Cap al fons dels bosc’, 1932, Równanie serca ‘Equació del cor’, 1938, Póki my żyjemy ‘Mentre vivim nosaltres’, 1944, Najmniej sołów ‘Mínim de paraules’, 1955 i Kwiat nieznany ‘Flor desconeguda’, 1969
Josiah Willard Gibbs
Física
Matemàtiques
Fisicoquímic i matemàtic nord-americà.
Estudià a les universitats de París, Heidelberg i Berlín, i el 1871 fou nomenat professor de física matemàtica a Yale Els seus estudis versaren sobre termodinàmica química aplicació de la primera llei de la termodinàmica i de la segona en l’estudi de l’equilibri de substàncies heterogènies Establí les bases teòriques de la fisicoquímica i descobrí, juntament amb Helmholtz, l’equació que porta llur nom, com també la regla de les fases
sèrie de Balmer
Física
Conjunt de ratlles de l’espectre atòmic de l’hidrogen, que corresponen a les transicions al nivell de nombre quàntic principal n=2; són a la regió visible i a la de l’ultraviolat proper de l’espectre.
Els valors de les diferents longituds d’ona són donats per l’expressió l/λ= R H 1/2 2 -1/ N 2 , essent R H la constant de Rydberg per a l’àtom d’hidrogen R H =109 737 cm - 1 i N un nombre enter més gran que 2 Aquesta equació, deduïda empíricament per JJ Balmer, no rebé una interpretació teòrica correcta fins a l’adveniment del model de l’àtom de Bohr
teorema de Gauss
Física
Matemàtiques
Donat un camp vectorial A, per a tota regió de l’espai de volum V limitada per una superfície S, es compleix que: ∫∫sA·dS = ∫∫∫vdivA dV.
El primer terme de l’equació és el flux de A a través de S És anomenat també teorema de la divergència o d’Ostrogadskij En el cas d’un camp elèctric E , el teorema de Gauss pren la forma q essent-hi la càrrega total dins la regió limitada per S, i ε, la constant dialèctica del medi En el cas d’un camp magnètic B , el teorema de Gauss diu cosa que implica la inseparabilitat dels pols magnètics
teoria
Matemàtiques
Conjunt de principis referents a un determinat concepte (o conceptes) que inclou tant els axiomes postulats sobre aquest com les conseqüències (teoremes) que d’aquests axiomes han estat deduïdes lògicament.
Així, la teoria de funcions estudia les funcions reals o les complexes funció la teoria d’equacions estudia els mètodes de resoldre equacions, les relacions entre les solucions i les que hi ha entre aquestes i els coeficients de les equacions equació Cal esmentar també altres teories d’una gran importància, com la teoria de grups grup, la de conjunts conjunt, la de nombres nombre, la dels jocs , la de probabilitats probabilitat, la de catàstrofes catàstrofe, la de sistemes sistema, etc
bisector

Plans bisectors dels quatre díedres formats per dos plans donats que es tallen
© Fototeca.cat
Matemàtiques
Lloc geomètric dels punts que equidisten dels dos plans costats d’un angle díedre, el qual, per tant, és dividit en dos díedres iguals.
Dos plans no parallels determinen quatre angles díedres, per als quals hom distingeix dos plans bisectors Per a cada díedre, un dels plans bisectors serà interior, i l’altre, exterior Si les equacions cartesianes de dos plans són A 1 x + B 1 y + C 1 z + D 1 = 0 i A 2 x + B 2 y + C 2 z + D 2 = 0, en una referència cartesiana normal, l’equació dels dos plans bisectors dels díedres que aquells determinen és
comptagotes

Comptagotes
© PhotoDisc / Keith Brofsky
Química
Tub de vidre amb una caputxa de goma en un extrem i acabat, en l’altre, en forma capil·lar.
Hom l’empra per a fer fluir gotes del mateix volum l’equació de Tate P = 2π r σ P essent el pes de la gota, σ la tensió superficial, i r el radi del tub, permet de fixar el pes de les gotes Una variant són les ampolles comptagotes, les quals van proveïdes d’un tap esmerilat amb dues entalladures, que, disposades en correspondència amb les que hi ha al coll de l’ampolla, permeten la sortida uniforme de les gotes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina