Resultats de la cerca
Es mostren 20978 resultats
òpera bufa
Música
Varietat d’òpera còmica sorgida a Itàlia com a versió més popular (tant musicalment com pel seu argument, personatges, etc) de l’òpera seriosa (opera seria), que era habitualment de tema mitològic o històric.
L’òpera bufa ja aparegué al s XVII, però es generalitzà amb l’escola napolitana Contràriament a la d’altres països europeus, era totalment cantada Com a gènere oscillà entre la farsa i una forma intermèdia anomenada opera semiseria Al s XIX anà desapareixent
comtat de Cardona
Història
Títol atorgat el 1375 al vescomte de Cardona Hug de Cardona per Pere III de Catalunya-Aragó; el vescomtat de Cardona era erigit així en comtat.
Durant el seu llarg govern 1334-1400, el patrimoni fou engrandit notablement amb la incorporació 1381 del vescomtat de Vilamur —títol que en endavant portarien els hereus del comtat—, de la rica i extensa baronia de Bellpuig 1386 i de la de Juneda L’adhesió del comte Joan Ramon Folc de Cardona , fill i successor d’Hug II, a la nova dinastia després de la Sentència de Casp 1412 fou recompensada amb la resolució a favor del seu hereu, Joan Ramon Folc II, del plet sobre l’herència del comtat de Prades 1425 com a marit de la pubilla d’aquell comtat, Joana de Prades, la qual li aportà també la…
concòrdia de Guisando
Història
Acord entre Enric IV de Castella i la seva germana, la futura Isabel I (1468), que posà fi a la guerra civil, i en la qual Isabel era reconeguda com a hereva de Castella.
Amb això era implícitament declarada la illegitimitat de Joana la Beltraneja, filla del monarca Hom hi acordà també que Isabel es casaria amb el consentiment del seu germà L’incompliment d’aquesta clàusula, en casar-se amb el futur Ferran II de Catalunya-Aragó 1469, portà a l’anullació de l’acord
bandera
Transports
En l’antic taxímetre mecànic, placa exterior visible que quan era abaixada n’engegava el mecanisme i quan era dreta el mantenia aturat.
vàndal | vàndala
Història
Individu d’un poble germànic que, al començament de l’era cristiana, era instal·lat a la vora esquerra del curs mitjà del Vístula.
Dividit en silings i asdings, s’establí a Moràvia al sII, i després a la Pannònia septentrional L’any 401, barrejats amb els sueus i els alans, avançaren vers el Rin, el travessaren per Magúncia i s’escamparen per la Gàllia El 408 intentaren de forçar els passos dels Pirineus orientals, però foren rebutjats per Dídim i Verinià Potser llavors hi deixaren algun nucli que segurament donà nom a Campdevànol Camp del Vàndal L’any següent aconseguiren de travessar els Pirineus centrals i occidentals i ocuparen zones diverses de la península Ibèrica Els vàndals silings s’establiren a Andalusia, on…
cambrer
Cristianisme
Als monestirs i a les canòniques, eclesiàstic encarregat del proveïment dels vestits per als monjos, canonges o porcioners; a vegades s’encarregava també del parament de les habitacions, funció que als grans monestirs era encomanada al cubiculari.
Per a aquestes funcions el cambrer disposava d’una part de les rendes del monestir, dites de la cambreria Era considerat ofici major i dignitat eclesiàstica
dret de cisa
Història
Imposició consistent en la reducció feta pel venedor en el pes o la mesura de determinats articles de consum (articles alimentaris, bestiar, robes) el valor de la qual era lliurat a l’erari.
Posteriorment es convertí en un recàrrec sobre el preu S'originà a la baixa edat mitjana a la corona catalanoaragonesa, inicialment amb caràcter temporal i destinada a subvenir a les despeses generals comunals o de determinats serveis públics, com la construcció de ponts, murs, esglésies, etc i per això fou anomenat també ajuda fou prohibit el 1372 i restablert l’any 1429 Passà a Castella, sembla, sota Sanç IV 1284-95 Sovint era cobrat per arrendataris dits cisadors o ajudadors Suprimit per decret el 1817, fou restablert el 1824 i definitivament abolit el 1845
revenjar-se
Prendre l’avantatge sobre algú que abans era el guanyador.
descobrir
Pervenir a conèixer allò que estava amagat, que era ignorat.