Resultats de la cerca
Es mostren 905 resultats
tràfic d’esclaus
Història
Sociologia
Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.
Malgrat que, dirigit a Europa, ja existia a la baixa edat mitjana, cobrà nou impuls amb el descobriment d’Amèrica Els portuguesos foren els primers a dedicar-s’hi, des de llurs possessions de Guinea i Angola ben aviat foren seguits per holandesos, francesos i anglesos, que obtingueren contractes d'asiento amb la monarquia hispànica i crearen l’anomenat tràfic triangular ruta comercial La lluita contra el tràfic d’esclaus té molta relació amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud esclau Després de les prohibicions establertes per diferents països la Gran Bretanya, per exemple, el 1807 i…
Gonzalo Fernández de Oviedo y Valdés
Historiografia
Historiador i polític castellà d’origen asturià.
De família hidalga , el 1497 anà a Itàlia, on assolí uns grans coneixements culturals i militars Fou secretari del Consell d’Inquisició, i el 1514 es dirigí a Amèrica amb l’expedició de Pedrarias Dávila, dotat de poders fiscals i judicials El 1515 presentà un informe al rei Carles I, i d’aleshores data la seva pugna amb fra Bartolomé de Las Casas, el seu enemic ideològic i personal Tornà diverses vegades a Amèrica i hi ocupà nombrosos càrrecs governador de Cartagena 1526, cronista d’Índies 1532, governador i regidor de Santo Domingo 1533 i 1536 És autor, entre altres obres, de Sumario de la…
ibn ‘Arabī
Filosofia
Filòsof i místic andalusí.
Residí en nombroses poblacions de l’Àndalus, del Magrib i d’Orient Escriptor molt prolífic, la seva obra més notable és al-Futūḥat al-Makkiyya , on exposa la seva filosofia i explica com li fou revelada Accentuava la separació entre Déu i els éssers creats, però admetia la possibilitat d’una ascensió mística, “viatge” que exposà a la Tuḥfat al-safara ilā haḍrat al-barara La seva mística respon a un monisme existencialista, doctrina immanentista que arriba a l’extrem de considerar indiferent qualsevol religió opinió per la qual sovint fou considerat heretge Es destacà especialment en l’…
Roberto Sebastián Matta Echaurren
Pintura
Pintor xilè, conegut per Roberto Matta.
Estudià arquitectura a Xile i es traslladà a Europa, on treballà amb Le Corbusier i Gropius, com també amb Josep Lluís Sert en el Pavelló Espanyol de l’Exposició Internacional de París 1937 Mitjançant Dalí i García Lorca entrà en contacte amb el grup surrealista La seva obra pictòrica evoca espais onírics poblats per éssers fantàstics Es convertí en un dels pintors més representatius de l’expressionisme abstracte Els darrers anys de la seva vida s’installà a Tarquínia Laci, allunyat dels cercles artístics i intellectuals, on s’interessà per la investigació de la informàtica en l’art Vinculat…
Siger de Brabant
Filosofia
Cristianisme
Escolàstic.
Professor de filosofia a la facultat d’arts de París, en oposició a Tomàs d’Aquino defensà —bé que no pas com a “veritats”, sinó com a dotades de “necessitat racional"— tesis aristotelicoaverroistes i neoplatòniques que escandalitzaren els seus contemporanis, com ara les de l’eternitat del món, de la causació immediata per Déu només d’una “primera intelligència” i, per tant, del desconeixement diví dels éssers i fets singulars, de l’existència d’un únic intellecte agent per a tots els homes la immortalitat individual dels quals restava així problematitzada, etc Condemnades 1270 i 1277 pel…
escola de Milet
Escola filosòfica presocràtica fundada a Milet.
Els seus membres constitueixen el primer grup que hom pot individualitzar un cop sobrepassades les teologies mítiques i les sentències morals d’arrel popular dels Set Savis Tales, Anaximandre i Anaxímenes s’esforçaren a trobar el principi únic d’on provenen totes les coses substituint els mites sobre l’origen de l’Univers per una explicació física i material Tales considerà que aquest principi primer era l’aigua, que mitjançant un procés de condensació esdevenia terra, aire i foc Anaximandre féu un pas endavant en el procés d’abstracció en identificar l’element primitiu amb l’illimitat ''…
zoologia
Zoologia
Ciència biològica que té per objecte l’estudi dels animals.
El seu camp té un abast molt ampli, que inclou tots els éssers vius, llevat dels organismes vegetals, estudiats per la botànica, i els bacteris, objecte d’estudi de la microbiologia Dins el sistema modern de classificació de la biologia o ciències biològiques, hom inclou la zoologia dins la biologia d’organismes que fóra la ‘biologia clàssica'', nivell d’integració superior al de la biologia molecular i la biologia cellular i inferior al de la biologia de poblacions i al de la biologia d’ecosistemes o ecologia Pel seu caràcter de ciència global, la zoologia se serveix del suport d’una sèrie…
clorofluorocarbur
Química
Compost format per clor, fluor i carboni.
N’hi ha amb composicions diferents Ha estat utilitzat en esprais, neveres, aparells d’aire condicionat i dissolvents, però el seu alliberament en grans quantitats a l’atmosfera l’ha convertit en el principal destructor de la capa d’ozó La llum ultraviolada incideix en el CFC alliberat i en trenca les molècules, alliberant àtoms de clor El clor reacciona amb l’ozó atmosfèric i provoca la seva conversió en molècules d’oxigen, O 2 L’àtom de clor es recupera al final de la reacció, és a dir, actua com a catalitzador La destrucció de l’ozó comporta que l’atmosfera no retingui la quantitat…
bioelement
Bioquímica
Element químic que participa en la constitució d’un organisme viu.
L’hidrogen i l’oxigen són els dos bioelements més abundants de la matèria orgànica i l’aigua és, doncs, la biomolècula predominant dels éssers vius La major part dels bioelements corresponen a la primera meitat de la taula periòdica i són per tant els elements més lleugers En l’ésser humà en són imprescindibles una trentena en proporcions molt diverses el carboni, l’hidrogen, l’oxigen i el nitrogen constitueixen el 99,25% del total la resta és integrada per fòsfor, sofre, clor, iode, sodi, potassi, calci, ferro, etc Els bioelements tenen funcions estructurals ossos, teixits, vísceres, etc,…
antropologia biològica
Antropologia
Ciència que estudia l’home, o, en un sentit més ampli, els homínids, com a objecte de les ciències naturals, analitzant la variabilitat normal del cos humà en l’espai i en el temps.
En tant que poden contribuir a aquest objectiu, l’anatomia, la fisiologia, la genètica i la paleontologia humanes constitueixen el fonament de l’antropologia física En l’antropologia física són sintetitzats els coneixements d’aquestes disciplines per tal de situar l’home dins el sistema dels altres éssers vivents i intentar d’aclarir quin és l’origen de l’home com a ésser natural quines són, com s’expliquen i quin significat tenen per a l’individu i per a la collectivitat les diferències existents entre els grups humans quins són els factors que determinen aquestes diferències, i quines són…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina