Resultats de la cerca
Es mostren 575 resultats
Vil·la Casals-Museu Pau Casals
Museu
Museu dedicat a Pau Casals, inaugurat parcialment el 1974 i en la seva totalitat el 1976.
Ubicat a la casa d’estiueig del compositor i músic, construïda a la platja de Sant Salvador del Vendrell el 1909 i que s’amplià durant el període 1936-39, originalment rebé el nom de Casa Museu Pau CasalsEl 1996 tancà les portes per portar a terme una profunda rehabilitació de l’edifici, que reobrí el 2001 amb l’actual nom El museu que preserva i difon la vida i l’obra de Pau Casals a través l’extens patrimoni artístic i documental que s’hi conserva, està gestionat per la Fundació Pau Casals Gairebé davant del museu hi ha l’auditori 1981, també dedicat a Pau Casals, regit pel…
Taurinyà
Campanar de l’església parroquial de Sant Fruitós de Taurinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Conflent que comprèn tot el sector alt i mitjà de la vall de Taurinyà.
El sector més baix de la vall, vora el poble, és dedicat a l’agricultura 34 ha, destinades a arbres fruiters 5 ha de pomeres, pereres, presseguers i albercoquers, vinya 5 ha, hortalisses 1 ha i pastura i farratge 20 ha La ramaderia, 103 caps de bestiar cabrú i 11 de boví, complementa l’economia El poble 307 h agl 1999, turinyanencs 545 m alt es troba a la petita plana alluvial regada a l’esquerra de la riera de Lliterà, al N del terme El lloc és esmentat ja l’any 846 l’església parroquial Sant Fruitós era al segle X possessió del veí monestir de Cuixà el campanar és…
Garraf
Poble
Poble del municipi de Sitges (Garraf), en una petita cala de les costes del massís de Garraf, a 11 km de la vila, al NE.
Antic lloc de pescadors, s’ha anat convertint, els darrers cinquanta anys, en colònia d’estiueig de Barcelona En 1960-80 perdé més de la meitat de la població L’activitat pesquera n'ha desaparegut pràcticament, i hi resten com a úniques activitats econòmiques el treball a les pedreres —explotades a gran escala des del començament del s XX amb motiu de les obres d’ampliació del port de Barcelona— i el turisme Té estació de ferrocarril Conserva una torre del s XV, semidestruïda pels anglesos al principi del s XIX, i el celler Güell, modernista, de Francesc Berenguer i Mestres…
muntanyes de Begur
Massís
Massís muntanyós, a l’extrem N de la Serralada Litoral Catalana, entre la vall de l’Aubi i la mar i entre la platja de Pals i Palamós.
El punt més alt n'és el Puig de Son Ric 323 m Les dislocacions i la diversitat litològica calcàries i sorres eocèniques, calcàries i esquists del Paleozoic normal, roques metamòrfiques, granit són, en part, responsables de la gran articulació d’aquest sector de la costa el més característic de la Costa Brava, constituït per un seguit d’alts penya-segats com els del cap de Begur i els del cap de Sant Sebastià, que alternen amb cales on hi ha els poblats mariners, avui d’estiueig, dels termes de Begur i Palafrugell Aquest massís, al centre del qual hi ha la vila de Begur, és cobert…
Santa Maria la Mar
L’església parroquial de Santa Maria la Mar
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, a la Salanca, a la costa, al N de la Tet, límit meridional del municipi (seguint, però, l’antiga desembocadura, més al N de l’actual).
Hi ha 612 ha conreades, 300 de les quals són de vinya, que produeix vins de denominació d’origen controlat Les hortalisses en expansió ocupen 196 ha carxofes 153 ha i escaroles 19 Hi ha dues cooperatives La ramaderia ovina consta d’uns 870 caps A l’activitat pesquera de la Platja de Santa Maria s’ha sumat el turisme, que afecta no solament aquest nucli, sinó, en general, tota la zona costanera al nord del terme, vers el rec del Bordigó, que procedeix de Torrelles, s’ha desenvolupat un curiós nucli de barraques d’estiueig de gent del país, especialment perpinyanesos, anomenat el…
Canyet
Barri
Barri de Badalona (Barcelonès) al NE de la ciutat.
Antic veïnat, documentat des del segle X tenia 31 cases el 1746, format per torres i masies entre les quals, la que li donà nom, anomenada després mas Pujol, algunes existents ja al segle XIV El conreu de la vinya, que fou predominant, fou impulsat pel veí monestir de Sant Jeroni de la Murtra Des de la fi del segle XIX s’hi han anat construint habitatges unifamiliars moltes dones d’aquestes famílies solien treballar de bugaderes a Barcelona, itambé sorgiren colònies d’estiueig Sant Antoni, Sant Jordi, Sant Jaume i Bonavista Entre les cases residencials i masies del barri hi destaquen Can Bofí…
Fano
Ciutat
Ciutat de la província de Pesaro i Urbino, a les Marques, Itàlia.
Situada a la costa de l’Adriàtica, domina la fèrtil plana deltaica del Matauro, un canal derivat del qual en constitueix el port, dedicat a la pesca Mercat agrícola hortalisses i bleda-raves Centre d’estiueig, gràcies a les seves platges, és una important estació ferroviària de la línia Milà-Bari És l’antiga Fanu Fortunae romana La família Malatesta hi implantà el seu govern al començament del s XIV Pertangué als Estats Pontificis, i el 1860 fou annexada a Itàlia Entre els monuments de l’època romana es conserven restes de la muralla i l’arc d’August Cal destacar-ne la catedral s…
Josep Simó i Bofarull
Arquitectura
Arquitecte.
Germà de Jaume Simó i Bofarull Titulat a l’École Spéciale d’Architecture, de París, on obtingué, encara, el grau d’arquitecte salubrista A Barcelona, foren obres seves el Cinema Kursaal, el Pathé i l’edifici que ocupava el Banc de Catalunya, a la Rambla A Reus construí el casal del Centre de Lectura 1917-21, el de l’Institut de Puericultura 1923-24 i l’estadi del Reus Esportiu A Salou projectà l’USSA, un establiment de banys 1929, i collaborà en els primers estudis d’urbanització del nucli d’estiueig Els últims anys es dedicà a projectes de decoració i participà en el de…
Bru Bret i López
Cristianisme
Literatura catalana
Poeta i eclesiàstic.
Catedràtic de retòrica i poesia del seminari de Barcelona Després de la guerra del Francès, fou arxiprest de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses 1816 Perseguit com a carlí, patí presó i s’hagué d’exiliar a França 1836-37 La seva producció poètica més important, en català, castellà i llatí, està vinculada a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on ingressà l’any 1803 És autor d’un Canto alusivo a la defensa de los catalanes en Galípoli de las fuerzas combinadas del emperador y los genoveses 1805, de to neoclàssic, d’un Heroic cant català a la mort de Crist 1806 i d’una Cançó sobre…
,
els Boscos de Valls
Veïnat
Veïnat de cases d’estiueig del municipi de Valls (Alt Camp), al vessant meridional del coll de Lilla.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina