Resultats de la cerca
Es mostren 1230 resultats
Jaume de Puig i Oliver
Filosofia
Historiador de la teologia i filòsof.
Llicenciat en teologia per la Universitat Gregoriana de Roma i en filosofia per la Universitat de València, es diplomà en filosofia medieval per l’École Pratique des Hautes Études de París i es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Ramon Sibiuda Ha estat secretari de direcció de les Edicions Catalanes de París 1970-77, secretari particular del president Tarradellas 1974-82 i membre de la Secretaria General de la Generalitat de Catalunya 1977-80 Ha dirigit la Secció Tècnica de Biblioteques de la Diputació de Barcelona i la Biblioteca de Catalunya del 1982 al…
Serge Haroche
Física
Físic francès.
De família jueva emigrada a França el 1956, es graduà a la Universitat de París 1967 El 1971 obtingué el doctorat per la Universitat de París VI, sota la direcció de Claude Cohen-Tannoudji, i l'any següent féu estudis postdoctorals a la Universitat de Stanford amb Arthur L Schawlow Investigador al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS del 1967 al 1975, des d'aquest darrer any fins al 2001 fou professor titular de la Universitat París VI, i des d'aleshores al Collège de France, del qual fou nomenat administrador el 2012 Ha estat també professor visitant en diverses universitats…
Ermites de Tordera
Art romànic
L’antic municipi i terme parroquial de Tordera disposa d’un conjunt notable d’ermites, a més de les ja detallades de Sant Andreu i de Sant Vicenç, que deuen respondre a un antic moviment eremitic o a algun altre fenomen no estudiat D’algunes d’elles, com la de Sant Ponç , molt característica per la seva estructura, amb un bonic atri de dotze columnes fet el 1729 i altres notícies gravades a la capella dels anys 1615 i 1737 i per l’aplec que s’hi fa cada any el dia 11 de maig, es creu que deuen tenir un origen a l’època medieval o romànica, però no es pot comprovar ni per la…
Joaquim Vallmajó i Sala
Cristianisme
Missioner.
Després d’haver estudiat filosofia i teologia al seminari de Girona 1957-61, el 1961 entrà al noviciat dels Missioners d’Àfrica Pares Blancs a Gap Alps francesos Del 1962 al 1965 continuà els seus estudis de teologia al seminari que la congregació té a Haverlée Bèlgica, on el 1964 pronuncià el jurament perpetu com a membre dels Missioners d’Àfrica El 1965 fou ordenat de prevere a Girona i enviat com a missioner a Ruanda, on romangué fins el 1969 Entre el 1969 i el 1972 cooperà en tasques d’animació missionera a Catalunya El 1972 tornà a Ruanda, i hi restà fins a la seva mort…
Toracocentesi
Patologia humana
La toracocentesi o punció pleural és un mètode d’examen que consisteix a efectuar una punció a la paret toràcica per atènyer l’espai pleural i extreure el líquid acumulat en aquesta cavitat Hom empra aquesta tècnica en la diagnosi del vessament pleural, per a examinar i analitzar el líquid acumulat a la cavitat pleural El procediment s’efectua amb la persona que és examinada asseguda, després d’haver-li injectat un anestèsic local en el punt on es realitzarà la punció Així, s’introdueix una agulla gruixuda arran de la vora superior d’una costella, per tal d’evitar lesions en els vasos i els…
Manuel Sanelo i Lagardela
Lingüística i sociolingüística
Lexicògraf.
Fill d’un immigrant italià de Cremona, exercí de metge a València i posteriorment d’ajudant a la secretaria de l’ajuntament de València Es dedicà fervorosament a la defensa i a la promoció del català Amb aquesta finalitat escriví un Silabario de vocablos lemosines o valencianos , acompanyat d’un pla d’ensenyament, que ha restat inèdit Emprengué també un extens Diccionario valenciano-castellano , que quedà inèdit i inacabat a causa de la seva mort Es tracta d’una rica compilació que amplia el contingut del Diccionario valenciano-castellano de Carles Ros 1764, amb materials trets…
,
seropositiu | seropositiva
Medicina
Dit del resultat d’una prova serològica en què hom ha detectat l’anticòs o l’element estudiat, i també de la persona sotmesa a l’anàlisi.
René Leibowitz
Música
Compositor, director d’orquestra i teòric francès d’origen polonès.
Tot i haver-se iniciat a nou anys com a concertista de violí, el fet més decisiu de la seva carrera fou haver estudiat composició amb A Webern a Viena i amb A Schönberg a Berlín 1930-33 També realitzà estudis d’instrumentació a París amb M Ravel 1934-38 Feu nombroses gires i enregistraments discogràfics amb l’Orquestra Nacional de la RTF A partir del 1945 visqué a París, on impartí classes i organitzà el Festival Internacional de Música de Cambra Contemporània 1947 Feu cursos a Darmstad i sobretot es preocupà de difondre la música de la Segona Escola de Viena a través dels concerts i de…
acceleració de Coriolis

Efectes de l’acceleració de Coriolis: a, desviació cap a l’est d’un cos en caiguda lliure; b, formació d’un cicló a l’hemisferi nord (a dalt, sense força de Coriolis els vents convergiren radicalment al centre de baixes pressions; a baix, la desviació dels vents forma un remolí de sentit antihorari); c, sentit horari del gir dels grans corrents oceànics a l’hemisferi nord
©
Física
Acceleració aparent, afegida a la real, que un observador ha d’atribuir a un cos en moviment (amb velocitat no nul·la) quan l’observa des d’un sistema de referència S’ en rotació respecte a un sistema de referència inercial S.
És una acceleració fictícia, per tal com resulta només del fet d’utilitzar un sistema giratori per a descriure el moviment del cos estudiat Un observador sobre la Terra ha de considerar aquesta acceleració sobre qualsevol cos Si la velocitat del cos respecte a S ' és v , i la velocitat angular de rotació de S ' respecte a S és ω, l’acceleració de Coriolis del cos és a C =—2ω× v Així, un cos en caiguda lliure sobre la Terra experimenta una desviació cap a l’est L’observador determina que sobre el cos actua una força fictícia de valor F C =-2 m ω× v , que hom anomena força de…
Kathryn Woolard
Antropologia
Antropòloga nord-americana.
Graduada 1978 i doctorada 1983 en antropologia per la Univesitat de Califòrnia Berkeley, ha exercit la docència a les universitats de Pennsilvània 1981-86, Winsconsin-Madison 1986-89 i Califòrnia San Diego, on des del 1999 és professora titular d’antropologia Ha estat professora visitant de l’École des Hautes Études en Sciencies Sociales de París 2001 i investigadora invitada del departament de filologia catalana de la Universitat Autònoma de Barcelona 2006 Autora d’un gran nombre de publicacions sobre sociolingüística, ha estudiat especialment el cas català, que ha exposat,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina