Resultats de la cerca
Es mostren 951 resultats
al·lucinogen
Farmàcia
Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l’esfera perceptiva.
Els seus efectes són sempre reversibles En el pla psicològic, la seva aplicació produeix, primer una modificació del to afectiu, generalment vers l’eufòria A continuació sobrevenen alteracions perceptives, especialment visuals mobilitat constant de formes i colors, imatges deformades, visions complexes, sovint amb una considerable riquesa estètica, etc La imatge corporal sofreix modificacions i són freqüents les cinestèsies En el transcurs de la intoxicació s’accentua en el subjecte la impressió de viure experiències objectives En la darrera fase, els elements de la personalitat…
Jacques Prévert
Literatura francesa
Escriptor francès.
Entre els anys 1926-30 participà en el moviment surrealista, però se n'allunya per tal d’intentar experiències literàries relacionades amb el cinema collaborà amb els directors cinematogràfics francesos més importants, com MCarné, ACayatte, etc, i amb el seu germà Pierre i amb la poesia, sempre, però, amb un gust particular per les divagacions elegants i paradoxals Símbol d’una època i d’una generació, la seva poesia Paroles , 1949 Spectacle , 1949 La pluie et le beau temps , 1955 Histoires , 1963 Choses et autres , 1972, sovint divulgada en forma de cançons, mostra el seu…
Lluís Muncunill i Parellada

La masia Freixa de Terrassa, obra de Lluís Muncunill i Parellada (1907-10)
JoMV (CC0)
Arquitectura
Arquitecte.
Titulat el 1892, s’establí a Terrassa, on exercí primordialment la professió Treballà de primer dins l’historicisme, amb predomini del revival gòtic Casa de la Ciutat, 1900-03 o romànic Escola Industrial, 1901 El 1902 començà les seves experiències dintre el Modernisme, inspirades en Domènech i Montaner casa Baltasar Gorina, 1902, que alternà amb obres d’influència floralista casa Barata, 1905 Vers el 1905 aconseguí un llenguatge propi, amb l’adaptació d’un element gaudinià, l’arc ellíptic, allunyat de tota referència decorativa masia Freixa, 1907-10 Per la seva tardana…
Ricard Roda
Música
Saxofonista.
Estudià al Conservatori de Barcelona, i aviat es convertí, junt amb el seu condeixeble Tete Montoliu , amb el qual tocaria sovint, en un dels pioners del jazz a Catalunya Treballà també com a músic d’estudi i d’enregistrament i collaborà amb músics i formacions molt diverses, entre els quals cal citar Joan Manuel Serrat , Xavier Cugat , La Trinca , Liza Minnelli i Francesc Burrull , amb qui enregistrà el disc Sinceritat 1995 Als anys setanta formà part de l’Orquestra Mirasol 1973-77, que introduí a Catalunya una versió autòctona del jazz-rock anomenada Ona Laietana Fou també un destacat…
Ferenc Sánta
Literatura
Escriptor hongarès.
S'inicià amb contes d’un lirisme emocionat que evoquen el paisatge de la Transsilvània natal i les experiències que l’autor hi visqué a la seva infantesa En les obres posteriors, especialment en les novelles, enfoca qüestions del comportament humà, condicionat per la moral i el poder Malgrat l’habilitat tècnica i la varietat estructural, les seves creacions resten fidels al realisme Cal destacar-ne Farkasok a Küszöbön ‘Llops al llindar’, 1961, contes, Az ötödik pecsét ‘El cinquè segell’, 1963, novella, Húsz óra ‘Vint hores’, 1964, novella reportatge, Az áruló ‘El traïdor’, 1966,…
Massimo d’Azeglio
Pintura
Història
Literatura italiana
Nom amb el qual és conegut Massimo Taparelli, marquès d’Azeglio, polític, pintor i novel·lista italià.
Gendre de Manzoni S’exilià a Florència a l’època de l’ocupació francesa Novament, a Torí, emprengué la carrera militar, la qual abandonà per dedicar-se a la pintura En les novelles Ettore Fieramosca 1833 i Niccolò de’Lapi 1841 és notable la vivacitat de color amb què sabia reunir caràcters històrics i moderns La forma de “novella històrica” i la força d’alguns tipus expliquen el gran èxit d’aquestes primeres experiències Propagandista polític els anys de la revolució, escriví els opuscles Degli ultimi casi di Romagna i I lutti di Lombardia Fou president del consell de ministres…
Konstantin Sergejevič Stanislavskij
Teatre
Pseudònim de l’actor i director dramàtic rus Konstantin Sergejevič Aleksejev.
Fundà amb VI Nemirovič-Dančenko el Teatre Artístic de Moscou, on posà en pràctica les seves concepcions dramàtiques Cada peça era llegida i discutida per tots i cada escena era curosament preparada, i els assaigs es convertien en veritables classes d’art dramàtic L’obra, per a ell, és un conjunt orgànic format per la voluntat estructuradora del director i res no resta deslligat L’actor ha d’evitar tota afectació no motivada La lluita contra el divisme i l’educació dels actors i del públic són altres elements del seu sistema Amb la representació 1898 d' El tsar F'odor de Tolstoj inicià una…
Heròdot
Historiografia
Historiador grec.
Es proposà de rectificar les obres dels logògrafs, sobretot les d' Hecateu , massa tolerants amb l’admissió d’elements fabulosos o novellescs D’acord amb els conceptes jònics de l’enquesta ιστορίη i de la contemplació personal φεϖρίη, visità tot el món conegut a la seva època i amb les experiències adquirides redactà les Històries , nou llibres, escrits en dialecte jònic, que començaren essent uns tractats de geografia, història i costums dels diferents països i continuaren amb l’estudi de les guerres mèdiques i llurs protagonistes En aquest punt, aportà a la història el concepte…
Caterina de Siena
Cristianisme
Nom amb què és coneguda la religiosa italiana Caterina Benincasa.
Terciària dominicana des dels 16 anys, aviat adquirí una àmplia fama per la seva santedat i les seves visions místiques El 1376 anà a Avinyó amb el seu confessor i biògraf Ramon de Càpua per convèncer Gregori XI de tornar a Roma A la mort d’aquest 1378 afavorí activament la causa d’Urbà VI, que ella ajudà en la reorganització de l’Església i defensà activament durant el Cisma d’Occident, davant cardenals i sobirans europeus Escriví el tractat místic conegut per Dialogo Il libro della divina doctrina , on exposa les seves experiències són notables les seves 380 lletres, que…
Antoni Tàpies i Barba
Literatura catalana
Medicina
Metge i poeta.
Fill de l’artista Antoni Tàpies Es donà a conèixer en el camp de la poesia visual pròxim a les arts plàstiques i, encara sota la influència de l’avantguardisme calligramàtic publicà Siboc 1973 A partir de Les danses d’u 1975 ha conreat un estil més lligat al tractament de les experiències culturals i de la mateixa escriptura, àgil i brillant A Dies d’aigües 1980 mostra l’afany d’assolir un to elegíac que superi l’experiència personal Continuà la seva trajectòria poètica amb els volums de poesia La veu del vent 1988, El sedàs de la nit 1990, Matèria dels astres 1992 i L’escrivent…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina