Resultats de la cerca

Els solenogastres són molluscs vermiformes de secció arrodonida o lleugerament comprimida, de longitud compresa entre poc menys d’1 mm i 30 cm, encara que la majoria de les gairebé 200 espècies descrites fan pels volts d’1 cm L’organització en conjunt del cos dels solenogastres recorda la dels caudofoveats pel fet que ambdós grups inclouen molluscs vermiformes, mentre que s’assembla a la dels molluscs testaris en aspectes fonamentals Morfologia Organització externa i interna dels solenogastres en uns talls longitudinals de les regions anterior A’ i posterior A ″ del cos i en un tall…

Tenen el prosoma d’una sola peça, unit a l’opistosoma per un pedicle estret, que correspon al primer segment abdominal en general, l’opistosoma no és segmentat Els ulls, en nombre màxim de vuit i en disposició variable segons les famílies, se situen a la regió cefàlica En el prosoma s’insereixen un parell de quelícers, en els quals desemboquen les glàndules verinoses i són els òrgans d’atac un parell de pedipalps, poc desenvolupats, amb sis artells, un dels quals, en el mascle, serveix per a recollir l’esperma en el moment de la fecundació i quatre parells de potes locomotores, de formes…

La característica més sobresortint dels anurs és l’extremada longitud dels seus membres posteriors, que els permet fer salts amb facilitat, especialment notables en el cas de les granotes típiques El salt és un mecanisme de desplaçament, de caça i, àdhuc, de defensa Oriol Alamany Els anurs són amfibis altament especialitzats morfològicament i biològica Presenten la columna vertebral més curta que tots els altres vertebrats, no tenen cua en la fase adulta i les potes posteriors són considerablement allargades i adaptades en moltes famílies al salt La cintura pelviana és igualment modificada…

Grup molt homogeni, comprèn les dues cinquenes parts de les florídies, amb gèneres filamentosos proveïts de verticils de pleuridis laterals que els donen un aspecte de petits rosaris Ceramium , amb gèneres proveïts de pleuridis unicellulars i aspecte de floc de llana vermellós Pelysiphonia , i fins i tot amb gèneres en forma de làmina que recorda una fulla vermella Delesseria

Característiques del grup Els picnogònids formen un grup d’artròpodes marins que per la forma del cos, semblant al de les aranyes, s’han anomenat aranyes de mar Es tracta d’un grup àmpliament distribuït es troba a tots els mars i oceans, des de la zona litoral fins a fondàries de més de 6000 m Són principalment bentònics, bé que algunes espècies poden nedar i aparèixer entre el plàncton No són estranys a les nostres costes, però sovint passen desapercebuts per les seves petites dimensions, l’escassa mobilitat i la coloració críptica L’observació acurada de les masses d’algues litorals i dels…

Els adults tenen simetria radial, amb un esquelet intern calcari i el cos cobert d’espines o formacions semblants La major part són lliures, bé que alguns crinoïdeus habiten enganxats en el fons de la mar Tenen simetria bilateral en estat larval, que, després, passa a radial en els adults El cos és cobert per una fina epidermis ciliada i glandular per sota de la qual hi ha un derma que presenta un esquelet intern format per plaques calcàries i resistents, mòbils o no, i amb una disposició definida en cada grup Aquestes plaques poden donar lloc a formacions d’aspecte diferent espines,…

Aràcies 1 Sarriassa Arum italicum a aspecte de la planta, amb l’espata que embolcalla la inflorescència x 0,3 b esquema de l’espàdix amb la inflorescència femenina a la base i més amunt la masculina, separades ambdues per una fila de pèls, que de fet són flors estèrils c infructescència x 0,3 d estam x 3 e pistil x 3 2 Fraret Arisarum vulgare aspecte general amb l’espata que forma un tub corbat en angle recte a l’extrem x 0,5 Eugeni Sierra És una família molt gran i diversificada que comprèn un centenar llarg de gèneres, amb unes 2000 espècies El grup és principalment tropical i només…

Consideracions generals Detalls morfològics i anatòmics del protallus de les filicates a aspecte general dels protallus, amb els arquegonis enclavats a la part superior de la làmina i els anteridis a la inferior a partir d’un arquegoni fecundat comença a desenvolupar-se l’esporòfit, o sigui la falguera comunament visible b detall dels anteridis madurs, alliberant espermatozoides c detall dels arquegonis l’arquegoni més augmentat, amb una ovocèllulal d espermatozoide pluriflagellat i espiralat fecundant una ovocèllula Mikel Zabala/Jordi Corbera La classe de les filicates, també anomenada…

Els branquiürs són crustacis molt petits, que viuen com a paràsits externs de peixos i amfibis d’una manera temporal, ja que per a canviar d’hoste tenen una fase nedadora lliure Tenen el cos molt pla, cobert en gran part per un escut dorsal, del qual, posteriorment, sobresurt un plèon bilobulat i no segmentat La majoria de les espècies són exòtiques fins al punt que a tot Europa només se’n coneixen tres Morfologia Aspecte extern dels branquiürs × 6, en visió dorsal A i ventral B , i indicació de la posició dels elements morfològics següents 1 ull, 2 carena dorsal, 3 escut dorsal, 4 perèion…