Resultats de la cerca

Fill de Khildebert II, succeí aquest a Borgonya S'establí a Orleans i començà a regnar sota la tutoria de la seva àvia Bruniquilda que residia a Metz amb el seu germà gran Teodobert II d’Austràsia Lluità amb el seu germà contra Clotari II de Nèustria, però no pogué eliminar-lo per l’oposició de la noblesa austrasiana 605, enemistada amb Teodoric pel fet que aquest estava sota la influència de l’àvia Bruniquilda, que ells havien tret de Metz 600 El 610 intentà d’envair Alsàcia i tingué fortes lluites amb el seu germà Teodebert II, el qual vencé a Toul el 612 i així es coronà rei d…

Inicialment basats en l’escala pentatònica, pròpia de l’Àfrica Occidental, sofriren fortes influències del cant coral luterà i del gregorià Adoptaren una estructura dual en la qual un solista canta un vers i és respost amb el mateix text per un cor Al segle XX han tingut una difusió universal i han adquirit caràcter de música d’espectacle en mans d’intèrprets com el Golden Gate Quartet, Mahalia Jackson, Rosetta Tharpe i Louis Armstrong La difusió dels espirituals negres als Països Catalans ha estat molt forta des de l’inici del 1960 i la majoria dels seus texts han estat traduïts…

Els més destacats foren el de Siena 1526, creat per l’emperador Carles V després de la revolta d’aquesta ciutat, els de Toscana, que ocupà el 1707 l’exèrcit del rei arxiduc Carles III, i els del nord d’Àfrica Ceuta, Melilla, Alhucemas i altres

Enginyer de professió, dedicà, però, el seu temps lliure a estudiar la música basca i pràcticament fou el pioner en aquesta disciplina Centrà les seves investigacions en l’estudi de l’origen i les relacions d’aquesta música popular amb la d’altres països i manifestà que el folklore basc procedia de la música celta amb fortes relacions amb la música popular bretona i gaèlica La seva anàlisi provocà una gran controvèrsia en els cercles musicals bascos Les seves teories foren contestades per personalitats de l’àmbit de la música, com, per exemple, Resurrección María de Azkue i José…

Comparativament al cos, té el cap petit, i un bec semblant al dels pollastres, amb la base desproveïda de plomes i cerosa té un apèndix corni implantat sobre el cap i encorbat cap endavant fins a sobrepassar la punta del bec Les ales són molt grans i tenen, cadascuna, dos esperons sobre l’articulació del carp, un de 4 cm de llarg i l’altre d’1 cm, ambdós triangulars i punxeguts Les potes, curtes, són grosses i fortes, i els dits tenen unes ungles molt desenvolupades Té un abundant plomatge, de tons predominantment grisos Viu en aiguamolls, en grups nombrosos És omnívor En…

Pot ésser originada per causes molt diverses malalties infeccioses o parasitàries tifus, grip, sífilis, pneumònia, erisipela, tinya, malalties del cuir cabellut psoriasi, lupus eritematós, efectes de les radiacions raigs X, radiacions atòmiques, acció de diverses substàncies medicamentoses d’aplicació local sals de seleni o no sals de talli, anticoagulants, traumes psíquics emocions repetides o molt fortes, esforços intellectuals, tracció dels cabells artificis de perruqueria, fregament posició de sobines dels infants petits cicatritzacions d’una ferida cremades, traumes,…

Té el plomatge de color negre, lluent el bec és molt gruixut, i les potes, amb ungles molt fortes La cua és unciforme, cosa que el diferencia, si més no en el vol, de la cornella negra Té un crit ronc i profund el seu vol és potent i sovint vola a vela fent amples cercles que li permeten de localitzar les possibles preses S'alimenta de tota mena de petits animals, que caça amb el seu potent bec, i de carronya Viu en llocs accidentats, bé que freqüenta també les planes, sobretot a l’hivern Nia als forats de les penyes, rarament en els arbres És sedentari a quasi tot Europa és comú…

Segons S Cardús ambdues fortificacions tindrien més la categoria de cases fortes que no de castells Les escasses referències que en tenim són tardanes, del segle XIII El 1247 n’era el propietari Guillem de Viladecavalls Quant a Viladecavalls sobirà, el 1247 el posseïa Guillem de Castellbell El 1317 n’era el propietari el cavaller Berenguer de Pera El 1517 la fortalesa de Viladecavalls sobirà havia passat a la categoria de quadra, i hi consta com a propietari Felip Aymerich Pel que fa a Viladecavalls jussà, sembla que el senyorejaven la família Viladecavalls El 1242 n’era el…

Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres d’empresa…

Fill probable de Galceran d’Urtx i de la baronessa Blanca de Mataplana Era canonge de la Seu d’Urgell i ardiaca de Prats quan fou elegit bisbe d’Urgell Celebrà dos importants sínodes a la Seu d’Urgell, el 1276 i el 1286 Tingué fortes lluites amb el comte Roger Bernat III de Foix, hereu del vescomtat de Castellbò, pel domini de les valls d’Andorra, que posà fi al pariatge del 1278, patrocinat per Pere II de Catalunya-Aragó i completat per una altra sentència arbitral del 1288, que són el punt d’arrencada de l’actual règim polític d’Andorra Assistí a diversos concilis de Tarragona…