Resultats de la cerca
Es mostren 814 resultats
telescopi espacial James Webb

Telescopi espacial James Webb
@ NASA
Astronomia
Telescopi espacial de 6,5 m de diàmetre propietat de la NASA que serà llançat per substituir el telescopi espacial Hubble.
El telescopi espacial James Webb JWST està dissenyat per a observar al rang infraroig de l’espectre, si bé també tindrà capacitat per a observar al rang visible D’aquesta manera podrà estudiar galàxies molt joves i estrelles formades poc després del big-bang , les quals, com que presenten un gran desplaçament cap al vermell, tenen el seu pic d’emissió a l’infraroig Entre d’altres, el JWST observarà l’evolució de les galàxies, el naixement i formació dels estels, la formació de sistemes planetaris, l’evolució química de l’Univers o la natura de la matèria fosca El JWST orbitarà al…
Enric Lucas Llop
Escalada
Alpinisme
Alpinista, escalador i guia de muntanya.
Soci del Club Esquí de la Pobla de Segur i de la UEC del Prat de Llobregat, membre del GAME i instructor de l’Escola Catalana d’Alta Muntanya i d’espeleologia Formà part de la generació d’escaladors anomenada New Wave , amb els quals feu nombroses escalades i obertures de vies a Montserrat, Terradets, Pedraforca i Pirineus Als Alps ha fet escalades de dificultat i ascensions hivernals, i ha obert vies d’escalada a Mali 1996 El 1982 formà part de la cordada que obrí una nova ruta al Saraghar Hindu Kush, i el 1984, juntament amb Nil Bohigas, obrí la via dels catalans a la cara sud de l’…
Puigcerver
Poble
Poble del municipi de Senterada (Pallars Jussà), a la vall Fosca, al vessant occidental de la serra de Peracalç.
L’església Sant Salvador correspon a la parròquia de Senterada Pertanyia al marquesat de Pallars
Molinos
Caseria
Caseria del municipi de la Torre de Cabdella (Pallars Jussà), a la vall Fosca, a l’esquerra del Flamisell.
Hi ha la central hidroelèctrica de Molinos , d’una potència installada de 13 500 kW i una producció mitjana de 35 000 000 de kWh, construïda el 1916 és alimentada a través d’un canal subterrani procedent de Cabdella
mansònia
Botànica
Arbre fuster tropical de la família de les esterculiàcies, de fusta fosca, decorativa, utilitzada principalment en ebenisteria de luxe.
frinodèrmia
Patologia humana
Trastorn cutani que fa tornar la pell aspra, rugosa, escatosa i fosca, semblant a la pell d’un gripau.
És considerada una manifestació de l’avitaminosi A
séquia reial d’Alcoi
Agronomia
Construcció i obres públiques
Séquia, la més important de l’horta de Gandia, que pren l’aigua del riu d’Alcoi, per la dreta, a l’assut d’Alcoi o d’en Carròs, aigua avall de Vilallonga de la Safor i dins el seu terme municipal; del mateix assut, per l’esquerra, l’aigua és desviada cap a la séquia d’en Carròs.
L’aigua sobrant d’aquest assut és recollida més avall, a l’assut d’en Marc , i desviada cap a la séquia d’en Marc Tot el cabal del riu és dividit en 45 files a 700 m de l’assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dues claus guardades a Gandia i a la Font d’en Carròs, on l’aigua és dividida per primera vegada, en set parts i mitja dues, a la dreta, formen la séquia de Rebollet que rega els termes de Potries, la Font d’en Carròs i Oliva la resta forma la séquia comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l’anomenada Casa Clara, entre la séquia comuna d’Oliva que rega, amb 21…
negrito
Etnologia
Individu de la regió muntanyosa del centre de l’illa de Luzon, a les Filipines.
El nom els fou donat pels conqueridors castellans, que, en arribar a les illes Filipines, al segle XVI, els consideraren com a negres de petita alçada el nom indígena és aeta Actualment n’hi deu haver només uns 30000, la majoria dels quals tenen mestissatge amb malais Són gent de curta alçada 1,45 a 1,50 m, però tenen el cos harmoniós i ben proporcionat es tracta, doncs, de pigmeus la pell és molt fosca, tenen els cabells curts i cresps, la cara rodona, els llavis no gaire gruixuts i el nas moderadament ample Hom els ha volguts relacionar amb els pigmeus africans, però només s’…
oca

Oca comuna
Gonzalo Zepeda Martínez (cc-by-sa-4.0)
Ornitologia
Nom donat a 15 espècies d’ocells de l’ordre dels anseriformes que pertanyen als gèneres Anser i Branta, de la família dels anàtids, i que són més petits que els cignes, però més grossos, d’aspecte més pesant i de coll més llarg que els ànecs.
Tenen els tarsos forts i relativament alts, les potes inserides força enrere, el bec curt i alt en la base, plomatge poc conspicu i idèntic en ambdós sexes Són bàsicament herbívors, més terrestres que nedadors, gregaris, fan una sola muda anual i tenen una notable tendència a la migració Nien a terra i en penya-segats, i quan migren volen en formacions en forma de V invertida o en filera L’ oca comuna o vulgar Anser anser fa uns 85 cm, té el plomatge de tons grisos i les potes de color de rosa Habita a prop d’aiguamolls És l’avantpassat de la majoria de les races d’oca domèstica N'…
El Mal Caçador
Tema literari derivat de la llegenda que refereix el càstig d’un caçador que, assistint un diumenge a missa, abandonà el temple en persecució d’una llebre que els gossos havien alçada l’instant de la consagració; Déu el castigà a errar eternament enlaire rere la peça quimèrica.
Torna cada any voltat de gossos i enmig d’un vent que anomenen del Caçador Als Pirineus hi ha qui creu encara sentir els xiulets del damnat i el clapir dels gossos Hi ha qui situa el càstig el dia de Corpus, i el retorn, cada set anys Té relació amb una llarga sèrie de mites derivats del germànic d’Odin-Wotan, de cavalcades àeries d’ànimes damnades que s’apareixen en nits de tempesta guiades per un ferotge caçador Conceberen el mite, sota aquests aspecte terrorífic, Víctor Balaguer, en Amor a la pàtria 1858, en aplicar el nostre mite al del Comte Arnau, i Francesc de PCapella,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina