Resultats de la cerca

Deixeble d’Elie de Beaumont a l’École de Mines de París Fou enginyer en cap del districte miner de València i president honorari de la Sociedad Geográfica de Madrid, de la qual era fundador És autor de les obres Ojeada sobre la geología del antiguo reino de Valencia , amb un mapa geològic del País Valencià 1854, Descripción geológico-minera de las provincias de Murcia y Albacete 1886, España, geografía morfológica y etiológica 1868 i Monografía de las aguas minerales y termales de España 1892 i d’un Mapa geológico de España y Portugal 1/2 000 000 1879

Fill de Joan de Déu Trias i Giró Es llicencià 1923 i doctorà 1924 en dret a Barcelona S'especialitzà en temes de dret privat, collaborà en revistes especialitzades, com La Notaría i Revista de Derecho Privado , i participà en els congressos internacionals de notaris de Madrid 1950, Roma 1958, etc Fou membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya

Stadhouder dels Països Baixos del Nord des del 1625 d’Holanda, Zelanda, Utrecht, Overijssel i Gelderland i des del 1640 de Groninga, Frísia i Drenthe Tercer fill de Guillem I el Taciturn, succeí 1625 el seu germà Maurici I El 1625 fou nomenat capità i almirall general de les Províncies Unides i conquerí ‘s-Hertogenbosch 1629, Maastricht 1632 i Breda 1637 Fou un hàbil general i home d’estat, creà una poderosa flota naval i impulsà el desenvolupament del domini colonial holandès Escriví les seves memòries, que foren publicades el 1733

Donzell, fill del regent de la cancelleria d’Aragó Joan de Gualbes mort a Segòvia el 1515 Doctor en drets, acabat d’arribar a Barcelona procedent d’Itàlia defensà una tesi a la sala del Consell de Cent 1509 Regent de la cancelleria de Mallorca, fou acusat de poc respecte a llurs franqueses i de cobejança de salaris pels mallorquins, els quals el 1512 demanaren al rei la seva substitució Cessà en el càrrec el 1518 i fou ascendit a regent del Consell d’Aragó 1518-23, des d’on influí i intervingué en el procés de repressió de les Germanies El 1522, per encàrrec dels consellers de Barcelona,…

Estudià teologia a Stuttgart El 1794 fou nomenat suplent del curs d’anatomia al jardí botànic de París, gràcies a la protecció de Geoffroy Saint-Hillaire L’any següent fou elegit membre de l’Académie des Sciences, de la qual fou més tard el secretari perpetu Napoleó el designà rector de la reforma de l’educació a França Malgrat això, continuà gaudint dels favors de la Restauració Cuvier és considerat el pare de l’anatomia comparada i de la paleontologia La seva teoria principal és la llei de la correlació dels òrgans, basada en el fet que alguns caràcters van necessàriament lligats, mentre…

Fill de Ramon Vilana Perles i d’Eulàlia Camarasa El pare era notari públic de Barcelona, a més de lloctinent d’escrivans de la Casa Reial d’Aragó La família adquirí, l’any 1672, una casa al carrer del Regomir, en ple centre de la Barcelona d’aquell temps Hereu d’una nissaga de quatre germans Ramon Frederic, Pau, Maria Manuela i Hipòlita, tots quatre tingueren una trajectòria personal destacada Vilana-Perles seguí els estudis notarials que havia cursat el seu pare En diferents ocasions, entre els anys 1684 i 1697, formà part de la Coronela de Barcelona amb el grau de…

Frederic Soler estrena El ferrer de tall

Frederic E Clements ha estat la figura dominant de l’ecologia nord-americana al llarg de més de quaranta anys A partir dels fonaments establerts per Henry Chandler Cowles 1869-1949 i fent del concepte de clímax el nucli de la seva teoria, introduí en ecologia una concepció organicista que identifica la comunitat vegetal amb una mena de superorganisme, i creà l’ecologia de la successió de les comunitats vegetals També fou l’inventor de nombrosos instruments de mesura adaptats a la problemàtica innovadora que abordava els primers fotòmetres estancs per a la presa de mesures sota la superfície…

Fou partidari del rei arxiduc Carles III, que l’ennoblí 1706 Nomenat veguer de Tortosa, defensà la ciutat contra Felip V 1708, però hagué d’evacuar-la Fou veguer de Barcelona 1708-11 i de Vilafranca 1712 Com a capità del regiment de la Fe defensà Barcelona i fou ferit, o potser mort, l’11 de setembre de 1714

El 1729 esdevingué membre de l’Acadèmia de Bones Lletres Exercí el ministeri a les Filipines Passà després a Tonquín Fet captiu i empresonat, fou decapitat El 1906 Pius X el beatificà, juntament amb altres companys