Resultats de la cerca
Es mostren 603 resultats
falca
Mot que allarga la frase per guanyar temps a causa d’un vici d’elocució.
ad maiorem Dei gloriam
Religió
Frase que significa ‘a la major glòria de Déu’, lema de la Companyia de Jesús.
Generalment es troba abreujada amDg
deleció
Diplomàtica i altres branques
Supressió, per conjectura, d’una síl·laba, paraula o frase d’un text antic mal conservat.
José Maria Eça de Queirós
José Maria Eça de Queirós
© Fototeca.cat
Literatura
Novel·lista portuguès.
Estudiant a Coïmbra, es vinculà al grup contrari a l’estètica del Romanticisme conservador en la polèmica coneguda per la “Qüestió de Coïmbra”, de la qual nasqué la moderna literatura portuguesa Participà en les Conferències Democràtiques del Casino de Lisboa 1871, punt de partença del socialisme portuguès Diplomàtic des del 1869, visqué quasi sempre fora de Portugal A París es posà en contacte amb el simbolisme La seva obra mostra una etapa realista, sota la influència de Proudhon, la crítica religiosa de Renan i Feuerbach, el positivisme de Comte i, en l’aspecte literari, Flaubert…
Jordi Tardà i Castells
Música
Promotor musical, col·leccionista i periodista musical.
De molt jove començà a colleccionar discos i a organitzar concerts A vint-i-un anys treballà amb el promotor Gay Mercader i participà en les gestions per al primer concert a l’Estat espanyol dels The Rolling Stones , grup al qual entrevistà dues vegades 1976 i 1982 L’any 1983 començà a treballar a Catalunya Ràdio i el 1985 començà a presentar i dirigir el programa propi Tarda Tardà en aquesta emissora i posteriorment al canal iCat, que acabava sempre amb la frase "paraula de Stone" El programa s'emeté ininterrompudament amb periodicitat setmanal fins pràcticament la seva mort…
llengües cèltiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües indoeuropees pertanyents al grup italocèltic, situades a l’extrem occidental d’Europa, però que ocupaven antigament una àrea molt vasta.
Hom les divideix en dos grups el continental , anomenat també gàllic , estès a França, la península Ibèrica, Alemanya meridional, Itàlia septentrional, plana del Danubi i fins a Galàcia, i del qual només resta testimoni d’algunes inscripcions, noms propis, topònims i influències en altres llengües i l’ insular , dividit alhora en dues branques la britònica gallès o càmbric, còrnic, bretó i picte i la goidèlica gaèlic irlandès , gaèlic escocès i manx Un altre criteri de divisió, fonètic, consisteix en la diferent evolució de la labiovelar indogermànica qu en q o en p llatí quattuor , càmbric…
cadena
Gramàtica
En gramàtica generativotransformacional, qualsevol de les successions de símbols que han estat obtinguts en un determinat estadi de la derivació d’una frase ( arbre de derivació d'una frase
) mitjançant les regles de reescriptura.
En els estadis intermediaris, els símbols d’aquestes successions són molt heterogenis, i depenen de l’ordre com hagin estat aplicades les regles Quan la cadena ja no conté sinó formants, i no cal aplicar-li sinó les regles morfonològiques d’on sortirà la representació fonètica, és una cadena terminal terminal string En un altre sentit, convé de distingir entre les cadenes bàsiques basic strings , que són les cadenes terminals constitutives de les estructures profundes, la combinació de les quals compon les estructures de superfície
anglès

Difusió de l’anglès al món
© fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua literària o estàndard oficial al Regne Unit i als seus dominis, i als EUA.
L’anglès és actualment la llengua indoeuropea, que té més parlants prop dels 300 milions, i la segona del món després del xinès Històricament, és una llengua germànica sud-occidental, formada a la Gran Bretanya després de la seva invasió ~ 450 per un grup de tribus germàniques, segurament provinents de la regió fronterera entre les actuals Dinamarca i Alemanya És tradicional de dividir la història de l’anglès en tres períodes l’anglès antic , des del 450 o, millor, ~ 700, data dels primers documents conservats fins al ~ 1150 l’anglès mitjà , fins al 1500 i l’anglès modern , d’aquesta data…
cant anglicà
Música
Repertori de fórmules musicals, harmonitzades polifònicament, utilitzades en el cant dels salms i dels càntics propis de les celebracions litúrgiques de l’Església Anglicana.
El cant dels salms anglicà, sempre en llengua anglesa, seguí, fins a la Restauració segle XVII, uns principis semblants als de la salmòdia gregoriana la melodia original gregoriana sempre a la veu del tenor utilitzant, però, acords de recitació per a declamar els versicles, a la manera de la tradició continental del fals bordó A partir de la reforma litúrgica promoguda per Thomas Cranmer, el vincle amb el cant gregorià fou cada cop més feble El repertori bàsic fou proveït, el 1550, per The Booke of Common Praier Noted , de John Merbecke, una collecció de cants adaptats o novament compostos L’…
progressió de blues
Música
Estructura harmònica subjacent del blues.
En la seva forma més senzilla empra solament els graus I, IV i V La progressió segueix la forma de tres versos de la manera següent enunciat sobre el grau I, repetició de l’enunciat sobre la progressió IV-I i des enllaç sobre la progressió V-I En el blues arcaic, interpretat per un sol cantant instrumentista, la durada de cadascuna de les tres frases era variable Quan al principi del segle XX el blues començà a ser tocat en grup, s’estandarditzà la durada de quatre compassos de 4/4 per cada frase i es formà l’estructura de dotze compassos I-I-I-I, IV-IV-I-I, V-V-I-I, en la qual…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina