Resultats de la cerca
Es mostren 1145 resultats
hipofil·le | hipofil·la
esmolall
Tall que hom fa a una fulla metàl·lica esmolant-la.
esclerofil·le | esclerofil·la
planta d’interior
Botànica
Espècie vegetal, originària majoritàriament de zones tropicals, que es cultiva dins els edificis i en espais coberts pel seu aspecte ornamental.
Les anomenades plantes de fulla es cultiven pel seu fullatge viu i atractiu durant tot l’any, mentre que les plantes de flor es cultiven per les seves flors, que, o bé moren després de florir, o bé es conserven vives, ja que les seves fulles no són especialment boniques De plantes d’interior, n'hi ha de tota mena arbustives, herbàcies, enfiladisses, reptants que normalment es cultiven com a penjants, etc Les carències més normals que afecten les plantes d’interior solen ésser causades per una manca d’humitat o per una illuminació no adequada
Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà
Literatura catalana
Poeta i traductor.
Collaborà a la “Revista d’Olot” i dirigí les revistes “El Deber” i “Fulla Seràfica” Edità privadament la seva obra poètica, que reflecteix influències romàntiques i parnassianes i mostra una predilecció pels temes històrics, bàsicament medievalitzants, i pels paisatgístics Arquimesa 1910, Evocacions 1912 i Hores de collegi 1922 Traduí poemes de Pierre de Ronsard, Giacomo Leopardi, Alessandro Manzoni, Joachim du Bellay, Francis Jammes i William Wordsworth i publicà una versió incompleta d’ Evangelina 1923, de Henry Wadsworth Longfellow Pòstumament es publicà el volum Poesies de Josep Maria de…
quimera
Biologia
Botànica
Individu vegetal mixt format per via vegetativa.
Generalment les quimeres es formen a partir del callus d’un empelt N'hi ha dos tipus les quimeres sectorials , en les quals les dues meitats de cada fulla o branca són diferents i provenen l’una del patró i l’altra de l’empelt, i les quimeres periclinals , en què els teixits superficials deriven d’un dels genitors i els teixits interns de l’altre També poden ésser induïdes quimeres mitjançant l’aplicació de colquicina a una gemma, amb la qual cosa algunes de les cèllules meristemàtiques esdevenen poliploides i originen estirps de cèllules morfològicament diferents
badge
Heràldica
Distintiu generalitzat a l’Europa del s XV, i avui propi només de l’heràldica britànica.
És collocat com un additament de les armes i de les cimeres, generalment sobre aquestes últimes o als costats A l’edat mitjana el badge era portat també pels servidors o seguidors dels senyors feudals, i els qui ho eren de dos o més portaven la de cadascun d’ells com un distintiu de propietat Els senyors acostumaven de portar-los també dins llurs estendards Entre els exemples més coneguts de badges hi ha les tres plomes dels prínceps de Galles, la rosa vermella o blanca, respectivament, dels Lancaster i els York, la ginesta dels Plantagenet, la fulla de trèvol d’Irlanda, etc
castanyer d’Índia

Branca de castanyer d’Índia amb castanyes d’Índia
Botànica
Jardineria
Arbre alt, de la família de les hipocastanàcies, que ateny fàcilment una alçària de 25 m, de capçada densa.
És de fulles caduques palmaticompostes, amb folíols serrats, en nombre de 5 a 7 Les flors, blanques, però lleugerament tenyides de groc i vermell, són dipositades en vistoses panícules piramidals Els fruits, anomenats castanyes d’Índia , globosos, coriacis, espinosos, s’obren per tres valves i contenen 1 o 2 llavors semblants a les castanyes La fusta, blanca i tova, és poc apreciada i únicament serveix per a llenya i per a fer caixes Fulla de castanyer d’Índia © Xevi Varela Natural de la península Balcànica, sol ésser plantat com a arbre ornamental i d’ombra, en parcs i passeigs
orde de la Creu de Ferro
Militar
Orde civil i militar, el més preat dels exèrcits alemanys.
Fou instituït el 1812 pel rei Frederic Guillem III de Prússia per recompensar els mèrits militars en la guerra contra França Fou reformat el 1841 i estès al mèrit civil La condecoració és una creu teutònica grega que en un principi portà una corona reial carregada a la part superior del braç superior, una lletra W de Wilhelm al centre, i la xifra 1870 a la part inferior del braç inferior Fou reformat per Hitler, que canvià les càrregues per la creu gammada, i novament el 1956, que aquesta fou substituïda per una fulla de roure
Sant Pere de Viella (Vilademuls)
Art romànic
Situació Capella en ruïnes, de la qual resta més sencera la part occidental, amb la porta de dos arcs de mig punt en degradació, i algun fragment de cornisa amb decoració de tipus vegetal F Tur Aquesta capella presidia el veïnat de Viella, de la parròquia de Sant Sadurní de Vilafreser, al sector me ridional del terme de Vilademuls El veïnat és format per masies escampades, algunes d’interès per a l’arquitectura popular Mapa 39-12296 Situació 31TDG893601 L’esglesiola en ruïnes té a prop dos masos i és a poc més d’1 km en línia recta al NW del poble de Vilafreser És accessible per un camí de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina