Resultats de la cerca
Es mostren 1466 resultats
ridorta
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de 3 a 5 m de llargària, de fulles oposades i bipinnades, de flors blanques, oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en plurinúcula.
Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d’Europa Té propietats vesicants
herba de les set sagnies
Herba de les set sagnies
Balles2601 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 15 a 60 cm d’alt, de fulles linears híspides i de flors purpúries o blaves.
Calcícola, creix en garrigues i brolles En medicina popular és emprada per a rebaixar la sang
llentiscle
Llentiscle
© Fototeca.cat
Botànica
Arbust o arbret de la família de les anacardiàcies, d’1 a 4 m d’alt, d’olor resinosa, de fulles perennes, paripinnades i coriàcies, de flors purpúries en raïms compactes i de fruits drupacis, primerament vermells i després negres.
És molt comú als Països Catalans i altres països mediterranis, en boscs, màquies, garrigues i matolls
arítjol
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
La pintura
Roca dels Moros El Cogul les Garrigues Escena de dansa que ha estat interprretada com un ritual per a la fertilitat
Torregrossa
El carrer del mig de Torregrossa amb l’església parroquial de Santa Maria
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla d’Urgell, al límit amb les Garrigues.
Situació i presentació Es troba al sector més meridional del Pla d’Urgell, a la plana regada pel canal d’Urgell Fins a la seva inclusió com a municipi del Pla d’Urgell 1988, pertanyia a la comarca de les Garrigues Limita amb els termes segrianencs de Puigverd de Lleida SW, Artesa de Lleida W i els Alamús NW, i ja dins el Pla d’Urgell amb Bell-lloc d’Urgell, l’enclavament dels Alamús i Sidamon N, Fondarella i Mollerussa NE, Miralcamp E i al S amb els termes garriguencs de Juneda i el seu enclavament i Puiggròs Aquest municipi, que ocupa una plana coberta de sembrats i fruiters, té…
alemanya
Dansa i ball
Ball executat per homes sols, dividits en dos rengles, que servia per a acompanyar processons o comitives diverses.
Típic de les Garrigues i de la Conca de Barberà La melodia compàs de 2/4 era acompanyada de castanyoles a càrrec dels mateixos dansaires
marquesat de Xinquer
Història
Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer.
Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues
Partido Reformista Democrático
Partit polític
Partit espanyol centrista i reformista creat a finals de 1984 per Miquel Roca i Junyent amb el Partido Demócrata Liberal liderat per Antonio Garrigues Walker i restes de l’extingida Unión de Centro Democrático.
Es dissolgué pràcticament l’endemà mateix de les eleccions legislatives de 1986, després de no aconseguir-hi cap escó i que Convergència i Unió CiU que n’era el referent catalài principal promotor es desentengués de la seva situació L’“operació reformista” també coneguda com “operació Roca” s’inicià pocs mesos després de la victòria socialista de 1982A Catalunya es presentà com un reforç de la presència catalana a Espanya i en la resta de l’Estat aparegué com una proposta del reformisme centrista, diferenciada tant del projecte socialista com d’Alianza Popular l’eslògan electoral…
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores