Resultats de la cerca
Es mostren 1466 resultats
ridorta
Botànica
Farmàcia
Liana de la família de les ranunculàcies, de 3 a 5 m de llargària, de fulles oposades i bipinnades, de flors blanques, oloroses, agrupades en panícules laxes, i de fruits en plurinúcula.
Es fa en garrigues, en bardisses i en màquies, al sud d’Europa Té propietats vesicants
herba de les set sagnies
Herba de les set sagnies
Balles2601 (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Mata de la família de les boraginàcies, de 15 a 60 cm d’alt, de fulles linears híspides i de flors purpúries o blaves.
Calcícola, creix en garrigues i brolles En medicina popular és emprada per a rebaixar la sang
arítjol
Arítjol
© Xevi Varela
Botànica
Liana de la família de les liliàcies, espinosa, dioica, proveïda de circells, de fulles cordiformes, lluents i esparses, de flors groguenques agrupades en ramells i fruits rodons, vermells o negres.
Fruits d’arítjol © Xevi Varela Viu principalment als alzinars, a les màquies i a les garrigues de les contrades mediterrànies marítimes
La pintura
Roca dels Moros El Cogul les Garrigues Escena de dansa que ha estat interprretada com un ritual per a la fertilitat
els Faigs
Història
Antiga quadra del municipi de Cervià de les Garrigues (Garrigues).
Santa Maria de les Besses
Ermita
Edifici històric del municipi de Cervià de les Garrigues (Garrigues).
alemanya
Dansa i ball
Ball executat per homes sols, dividits en dos rengles, que servia per a acompanyar processons o comitives diverses.
Típic de les Garrigues i de la Conca de Barberà La melodia compàs de 2/4 era acompanyada de castanyoles a càrrec dels mateixos dansaires
l’Espluga Calba
L’antic castell palau de l’Espluga Calba, centre d’una comanda de l’orde dels hospitalers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de les Garrigues, al sector més elevat de la comarca, al vessant occidental de la serra del Tallat.
Situació i presentació El terme municipal de l’Espluga Calba, de 21,34 km 2 , s’estén a l’extrem de llevant de la comarca, en contacte amb l’Urgell i la Conca de Barberà Limita amb els municipis garriguencs dels Omellons W, Vinaixa SW i Fulleda SE, amb el de Senan E, de la Conca de Barberà, i amb els urgellesos dels Omells de na Gaia NE i Maldà N El topònim spelunca en llatí es refereix a unes coves excavades a la roca que encara subsisteixen a la vila i han estat emprades com a estables o cellers probablement havien tingut ja poblament prehistòric Dels contraforts nord-occidentals de la…
marquesat de Xinquer
Història
Títol senyorial concedit el 1687 a Crisòstom Peris de Perey i Algarra, senyor de la baronia de Xinquer.
Canvià la seva denominació per la de marquesat de Castellfort en atorgar-li el despatx reial el 1700 Passà als Villacampa i als Garrigues
gitam
Botànica
Farmàcia
Planta herbàcia vivaç, de la família de les rutàcies, de 20 a 50 cm d’alçària, de fulles compostes imparipinnades, de flors blanques o rosades, agrupades en raïms terminals, i de fruits quinquefol·liculars.
Creix en boscs d’alzina i de pi blanc, en garrigues i en matolls, a la terra baixa Té propietats emmenagogues, abortives, estomacals i hipotensores