Resultats de la cerca
Es mostren 759 resultats
Muḥammad ibn Ġāniya
Història
Valí almoràvit de les Balears, probablement des del 1126.
En decaure el poder almoràvit a la resta de l’Àndalus, assolí una independència efectiva, malgrat que no adoptà el títol d’emir Aglutinà nombrosos refugiats proalmoràvits de la península Ibèrica i signà tractats comercials amb Gènova i amb Pisa 1148 i 1149 Fou assassinat pel seu fill Isḥāq ibn Muḥammad ibn Ġāniya 1151
Gabriel Femenia
Pintura
Pintor.
Probable deixeble de Guillem Mesquida 1710, perfeccionà estudis a Itàlia i treballà a Roma —potser a les ordres de Maratta— i a Gènova, on collaborà en la decoració de la sala de sessions de la república Retornà a Mallorca el 1750 Féu paisatges i pintures religioses Diverses colleccions de l’illa tenen obres seves
Felip Maria I de Milà
Història
Duc viscontià de Milà (1412-47).
Fill de Joan Galeàs I, succeí el seu germà Joan Maria I L’emperador li concedí el comtat de Pavia 1396, el qual, en morir el seu pare 1402, li arrabassà el favorit del seu germà Facino Cane, amb la vídua del qual, Beatrice Ventimiglia-Làscaris, comtessa de Tenda, es casà a la seva mort 1412 Cercà la neutralitat per al seu ducat, i es dedicà a la recuperació de Como, Lodi, Piacenza, Cremona, Bèrgam i Brescia Obligà el papa Nicolau III a cedir-li Parma, i ocupà Gènova 1421 i, per la batalla d’Arbedo 1422, les valls frontereres amb Suïssa Per la pau de Ferrara 1428, ratificada el 1433, cedí a…
Hug Ademar de Santapau i de Saportella
Història
Senyor de la baronia de Santa Pau (Hug III de Santapau).
Fill de Ponç i de Sibilla de Saportella Heretà les possessions de Catalunya i de Sardenya Pel feu de Sanluri tingué una qüestió amb els Cruïlles, els seus antics possessors 1353 Hug el conservà, però després perdé el de Donigala, que el rei donà a Joan Carròs 1357 En esmena n'obtingué uns altres que foren de Bernat de Guimerà 1362 La reina li vengué en alou el domini directe dels castells i baronia de Santa Pau, Finestres i Sant Aniol de Finestres 1364 Collaborà amb el rei contra els castellans, però el rei Pere III preferí que passés a Sardenya com a capità d’un centenar d’homes a cavall,…
marca Obertenca
Territori posat sota la jurisdicció de la família noble dels obertencs.
Format entorn d’un nucli central constituït per Milà, en possessió dels obertencs a partir del segle X, s’hi afegiren Gènova al temps dels emperadors Otó II i Otó III, Tortona, Luni i, més tard, Bobbio Les últimes incorporacions a la marca Gavello i Monselice es produïren al segle XII, quan ja es forjava l’autonomia comunal
dret de la pella
Història
Un dels imposts medievals permanents de la ciutat de Barcelona, que gravava la compravenda en subhasta de roba usada.
Fou creat el 1330, amb motiu de la guerra amb Gènova Es repartia entre comprador i venedor Tenia un rendiment feble, que baixà com els altres impostos, durant el segle XV En els primers temps de la seva creació comprenia també els draps de llana i fustanys no confeccionats i llana filada, que després foren gravats per altres drets
Bartolomeo Facio
Filosofia
Historiografia
Historiador humanista.
Ambaixador de Gènova prop d’Alfons el Magnànim 1444, fou secretari d’aquest i historiador reial És autor de De rebus gestis ab Alphonso I acabat el 1455, imprès a Lió el 1560, en deu volums, la seva obra més important, i del tractat De felicitate vitae Se l’ha considerat, erròniament, valencià i amb el cognom de Facs
Antoine Rotten
Història
Militar
Militar suís.
Passà al servei de Ferran VII d’Espanya El 1823 fou nomenat governador militar i capità general interí de Barcelona, els darrers mesos de govern constitucional Intentà la resistència a les tropes franceses que assetjaven Barcelona, però finalment s’acollí als termes de la capitulació, lliurà la ciutat octubre del 1823 i s’exilià a Gènova
Gran Aliança de la Haia
Història
Tractat signat per Àustria, Holanda i Anglaterra, el 7 de setembre de 1701, per tal d’oposar-se a Lluís XIV de França i a l’accessió del seu net Felip al tron dels regnes hispànics.
Holanda i Anglaterra feien costat així a Àustria, que havia iniciat les hostilitats contra França guerra de Successió, en defensa dels drets de l’arxiduc Carles a la corona L’aliança declarà la guerra a Lluís XIV 1702 el 1703 s’hi adheriren Portugal i Savoia, i el 1705, a través d’un pacte amb Anglaterra pacte de Gènova , Catalunya
Walter Rathenau
Història
Política
Polític alemany d’origen jueu.
Cap de l’oficina de primeres matèries durant la Primera Guerra Mundial, fundà el partit democràtic partidari de l’aplicació del tractat de Versalles en proclamar-se la República de Weimar Ministre de la reconstrucció 1921 i d’afers estrangers 1922, representà Alemanya a la conferència de Gènova i signà el tractat de Rapallo 1922 Morí assassinat, probablement per uns nazis
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina