Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
fònio
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual de la família de les gramínies, originària de l’Àfrica occidental, que fa fins a 90 cm d’alçària, de fulles linears, raïms digitats, espícules sense pèls amb una sola bràctea i cariopsi amb l’àpex apiculat, conreada com a cereal.
Sòls que comencen
Els processos edafogènics A l’alta muntanya els sòls són relativament homogenis, com són relativament poc variables la vegetació i els altres factors de l’edafogènesi en aquests medis El clima, per exemple, és sempre fred, amb importants contrastos tèrmics tant estacionals com diaris El temps transcorregut des de l’inici de l’edafogènesi és relativament breu i comprès en un interval força breu entre 10 000 i 12 000 anys en correspondència amb la retirada dels gels de la darrera glaciació En aquestes condicions els paràmetres més importants, aquells que expliquen la distribució dels sòls i les…
plomall

Plomall
Arthur Chapman (cc-by-nc-sa)
Botànica
Planta herbàcia dioica, de la família de les poàcies o gramínies, que creix en feixos compactes de 2 a 3 m d’alçada, de fulles linears, glauques i més o menys arquejades, amb els marges escabres i tallants, i flors en panícules de 50 a 150 cm.
Originària del sud del Brasil, l’Argentina i Xile, és cultivada en jardineria pel seu port i per les seves inflorescències, que, un cop seques, serveixen per a fer rams També es coneix amb el nom d’herba de la pampa
ussona
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les gramínies, de fulles en tofa punxant, verdes a l’estiu i grogues a la tardor i a l’hivern, agrupades com en una escombra, pròpies dels prats calcícoles de l’alta muntanya ibèrica (Pirineus, Sistema Ibèric, etc) i magribina.
adventici | adventícia
Botànica
Dit de l’òrgan que neix fora del seu lloc normal, com la gemma adventícia, que creix fora de l’axil·la de les fulles, o l’arrel adventícia, que es forma lateralment sobre la tija, en l’heura, o independentment de l’arrel principal, en les gramínies.
El Bovalar: basílica paleocristiana i poblat hispano-visigòtic
Reconstrucció del baldaquí que cobria el baptisteri de la basílica del Bovalar, Seròs, segle VI MAIEI / RM Un dels conjunts arqueològics més interessants com a document històric de la baixa romanitat cristiana fins al final de la monarquia visigòtica, al principi del segle VIII, és el poblat del Bovalar a Seròs Segrià, situat al marge esquerre del riu Segre abans de la seva entrada al Cinca Malgrat les seves reduïdes dimensions, el conjunt arquitectònic i les troballes fetes durant les excavacions proporcionen informació històrica de primer ordre per a entendre les comunitats que el van crear…
Sargantana de paret
Morfologia La sargantana de paret Podarcis muralis presenta una gran varietat de dibuixos i coloracions, com totes les espècies del seu mateix gènere Normalment hom troba individus més aviat bruns, amb poc verd i amb dibuixos dorsals foscos que sovint s’estenen cap als flancs la gola pot ser reticulada Xavier Parellada És una sargantana petita, esvelta i aplanada, però d’aspecte robust Mesura fins 7,5 cm de cap i tronc i la cua fa, aproximadament, dues vegades aquesta longitud El cap és una mica deprimit La folidosi i la coloració presenten una enorme variabilitat, així com el dibuix Les…
Roques de restes: fòssils i sediments
Totes les roques, justament perquè són el producte d’un procés, duen informació de la seva gènesi Informació física, química i geològica Però també biològica Algunes roques, en efecte, contenen restes d’antics organismes vivents De vegades totes elles en són, fins i tot, una compacta amalgama L’observació de vesícules en una roca juntament amb la presència de cristalls molt petits, tot just incipients, informa d’un origen magmàtic i alhora d’un refredament brusc, molt probablement a l’exterior de l’escorça La presència de cristalls grans i ben formats, en canvi, encaixats els uns amb els…
Les heterobasidiomicètides paràsites o teliomicets: rovells, carbons i afins
Les uredinals rovells El grup de les uredinals correspon als coneguts rovells , que formen un dels principals grups de teliomicets, per la gran quantitat d’espècies que inclou i per l’efecte que moltes d’elles tenen sobre plantes d’interès agrícola o ornamental La fotografia mostra una branca de boix atacada pel rovell Puccinia buxi , una espècie germana dels rovells que malmeten les graminies P graminis Les petites berrugues brunes són els telis, formats per simple juxtaposició de telióspores, ja que el miceli creix dins la fulla, entre les cèllules, sense que mai no es formin cossos…
arròs

Planta d’arròs
© Fototeca.cat
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les gramínies, de tija en canya, erecta, que arriba a tenir més d’un metre d’alçada, amb fulles linears de 5 a 10 mm d’amplada, una mica aspres, i espícules uniflores, proveïdes o no d’aresta, disposades en panícula.
El gra, ellipsoidal i d’uns quants millímetres de grandària, anomenat com la planta mateixa, arròs, consta, a més de l’embrió, d’una part més interna endosperma, d’uns embolcalls rics en proteïnes i greixos testa i d’una pefolla cellulòsica d’un marró esblanqueït N’existeixen nombrosíssimes varietats, la majoria conreades És conreat en els arrossars , camps plans que es mantenen inundats mentre creix l’arròs L’arròs és originari del sud-est asiàtic, on ja era conegut, segons sembla, des de l’antigor Diversos documents testimonien que els xinesos es dedicaven ja al conreu de l’arròs fa més de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina