Resultats de la cerca
Es mostren 516 resultats
No menjar massa
Menjar en excés és probablement el defecte de l’hàbit alimentari més generalitzat en les societats industrialitzades Les causes d’aquest excés d’alimentació són molt diverses Tanmateix, la més freqüent d’elles correspon al sol fet d’haver-se habituat a menjar molt, precisament per seguir els models alimentaris que imperen en la nostra societat Així, per exemple, moltes persones mengen massa perquè el seu organisme està acostumat a rebre quantitats excessives d’aliments i, per consegüent, senten de manera més freqüent i intensa d’allò que seria adient la sensació de fam D’aquesta manera,…
galena
Galena
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de plom, SPb.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic i té l’hàbit cúbic o octaèdric D’un color gris de plom i d’esclat metàllic, té una duresa de 2,5 i una densitat de 7,58 La seva distribució atòmica és la mateixa que la de l'halita N'és molt característica la perfecta exfoliació en cubs És la mena més important del plom, i es pot presentar en roques sedimentàries, en venes hidrotermals i també en pegmatites Fou el primer cristall emprat com a detector d’ones de ràdio radiotècnia Els EUA, Austràlia, Mèxic i l’URSS en són els principals extractors Als Països Catalans, l’extracció per a obtenir-ne…
estiueig
Turisme i lleure
Acció de passar l’estiu o una part de l’estiu en un indret distint del lloc habitual de residència.
Hom el distingeix del turisme i de la residència secundària Hàbit generalitzat en la burgesia barcelonina del s XIX, s’anà desenvolupant a València i a Perpinyà i a d’altres ciutats de l’interior Vic, Manresa, Lleida, Alcoi i sobretot litorals i prelitorals, de Figueres a Elx, com també a les Balears Hom estiuejava a mar qualsevol indret proper a una platja, de Canet del Rosselló a Salou, de Vinaròs a Torrevella o a muntanya Aquest darrer tipus s’anà allunyant, a Barcelona, de la ciutat la Serralada Litoral Vallvidrera, la Prelitoral Montseny, la Transversal voltants d’Olot, els Prepirineus…
disfressa
Etnologia
Conjunt de mitjans materials que hom empra per a modificar exteriorment la seva personalitat.
Inicialment, i des de molt antic anà lligada a cerimònies pròpies de ritus religiosos, pràctica encara usual entre les tribus africanes i d’Oceania Els ornaments exteriors i l’ús de màscares n'han estat elements essencials, sovint amb mímica i canvis de veu D’aquestes cerimònies derivaren les primeres representacions teatrals A Europa hom adquirí el costum d’emprar la disfressa com a diversió balls de disfresses, hàbit que s’estengué a la fi de l’edat mitjana, malgrat l’oposició que hi feu l’Església, i esdevingué general els dies que precedien la quaresma carnaval Alguns cops hom empra la…
Sant Pere del Bosc o del Puig (la Roca del Vallès)
Art romànic
L’antiga capella de donades de Sant Pere del Bosc es troba en el terme de la Roca del Vallès, dins les propietats de la masia Can Santpere, al sud-est del municipi La primera notícia que tenim de Sant Pere del Bosc és del 1306, sembla que en aquells moments ja existia la capella Les donades d’aquell petit monestir eren regides per una priora possiblement dependent de Sant Pere de les Puelles, que podia lliurar hàbit i vel, segons el llibre de visites En aquell establiment només hi podien viure quatre monges i la priora En un document de l’arxiu parroquial de Vilanova del Vallès del 1421 es…
El que cal saber de la prematuritat i baix pes en néixer
Es considera que un nounat és prematur quan neix abans de les 37 setmanes de gestació comptades a partir del primer dia del darrer període menstrual de la mare La prematuritat es podria evitar en la majoria dels casos o almenys se’n podrien evitar les complicacions greus, amb un adequat control mèdic de l’embaràs S’anomenen nounats petits per a l’edat de gestació PEG els que tenen un pes inferior al normal segons l’etapa de la gestació en què van néixer Per tant, els infants no prematurs són considerats PEG si pesen menys de 2500 g Els infants prematurs, i encara més els PEG, poden…
Josep Teixidor
Història
Literatura catalana
Cristianisme
Historiador i erudit.
Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…
,
nefrita
Mineralogia i petrografia
Inosilicat amfíbol, varietat de l’actinolita, criptocristal·lina, d’hàbit fibrós, amb fibres entreteixides, que és un mineral del jade.
gorrió
Nom despectiu que hom donava a Mallorca als lul·listes, a causa de la color grisa de l’hàbit franciscà.
sal gemma

Halita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorur de sodi, NaCl.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic L’hàbit és en cubs, de vegades amb les cares excavades en forma d’escala també en masses de gra gruixut o compactes És incolora, bé que a causa de les impureses que conté pot presentar-se lleugerament colorada Té un esclat de vidre i és transparent o translúcida La seva densitat és de 2,164, i la duresa, de 2,5 Popularment és coneguda com a sal o sal comuna i mineralògicament com a halita N'és molt característic el gust salat La seva estructura cristallina fou la primera estudiada pel mètode de raigs X cada àtom de sodi o de clor és envoltat per…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina