Resultats de la cerca

Els alcohols, ROH que han pres llur nom del més antigament conegut de tots ells, l’alcohol ordinari o etanol, poden considerar-se derivats de l’aigua HOH per substitució d’un hidrogen per un grup alquil R Segons que el carboni unit a l’hidroxil sigui primari, secundari o terciari, els alcohols són anomenats també primaris, secundaris o terciaris Si la molècula conté dos, tres o més grups funcionals alcohol, els alcohols s’anomenen, respectivament, diols o glicols, triols i, en general, poliols Segons les regles de la IUPAC, els alcohols es designen afegint al nom de l’hidrocarbur el sufix -…

És el més abundant dels metalls alcalins, i fou descobert per H Davy l’any 1807, en estudiar l’electròlisi de l’hidròxid sòdic És el sisè, per ordre d’abundància, dels elements presents a l’escorça terrestre, de la qual constitueix un 2,6% en pes És també abundant en el Sol i en els estels, on ha estat detectat espectroscòpicament mitjançant la ratlla D del seu espectre És un element minoisotòpic, i hom en coneix també sis radiosòtps artificials, amb masses que van des de 20 fins a 26 el 2 4 1 1 Na, amb una vida mitjana de 15 hores, té aplicació com a traçador El sodi és molt difós a la…

La ressonància magnètica nuclear RMN és un mètode d’exploració que consisteix a representar gràficament les ones emeses per unes molècules determinades contingudes als teixits de la zona estudiada, en sotmetre-la a l’acció d’un camp magnètic de gran intensitat i d’una radiació electromagnètica de freqüència apropiada Per a efectuar un estudi de RMN dels ronyons, es colloca la zona abdominal a l’interior d’un dispositiu que crea el camp magnètic un potent electroimant i és irradiada amb ones de radiofreqüència que fan vibrar els nuclis de determinades molècules, i aquestes vibracions són…

Els elements essencials es classifiquen en tres grups carboni, oxigen i hidrogen, que les plantes obtenen de l’aire i de l’aigua i que constitueixen el 95% del pes sec dels vegetals els macronutrients, que constitueixen el 5% i els micronutrients, que constitueixen el 0,03% En general, els macronutrients i els micronutrients són absorbits per les arrels del sòl, un substrat o una solució nutritiva

Hom ho aconsegueix per eliminació dels productes de la reacció que s’acumulen en els elèctrodes Hom constata que l’origen de la polarització és generalment l’acumulació d’hidrogen al voltant de l’elèctrode positiu, la qual cosa crea una barrera aïllant que augmenta la resistència interna i, com a conseqüència, fa disminuir i, fins i tot, anulla el pas del corrent elèctric

Una d’elles sofrí un aparatós accident pel març del 1979 amb la fuita de gas radiactiu criptó 85, de milers de m 3 d’aigua contaminada radioactivament, i la formació d’un núvol d’hidrogen a la part alta del reactor, que dificultà extraordinàriament l’operació de neteja A conseqüència d’aquest fet foren tancades les dues centrals i, preventivament, d’altres del mateix tipus

Estudià la formació de les primeres molècules orgàniques a partir dels components inorgànics hidrogen, amoníac, metà, etc d’una atmosfera primigènia, sota la influència dels raigs ultraviolats del Sol Entre les seves obres cal destacar L’origen de la vida 1923, La vida a l’univers 1959, Vida la seva natura, origen i desenvolupament 1961, L’origen químic de la vida 1965 i Matèria, vida, intellecte 1977

Professor de física a Uppsala Estudià qüestions d’òptica cristallina i metàllica i d’espectrografia Descobrí l’hidrogen, el manganès, el titani i l’alumini en l’espectre solar i fou el primer a mesurar en valor absolut les longituds d’ona Hom dóna el seu nom a la unitat de longitud emprada per a mesurar les longituds d’ona i les distàncies interatòmiques àngstrom

És un sòlid incolor, que es fon a 50°C en estat líquid, és fortament associat per ponts d’hidrogen, raó per la qual és un líquid molt viscós, difícil de cristallitzar, i en estat sòlid té les propietats d’un vidre De les seves quatre ionitzacions successives possibles, les dues primeres superen en extensió les corresponents de l’àcid ortofosfòric Es tracta, doncs, d’un àcid més fort que aquest darrer

És coneguda com a càmfora de Borneo els seus cristalls, obtinguts en èter de petroli, en forma de lamelles hexagonals, tenen una peculiar olor de pebre i un tast fort semblant al de la menta La forma racèmica té un punt de fusió de 208°C És obtinguda sintèticament per reducció amb hidrogen naixent de la càmfora És emprat en medicina, perfumeria, i per a l’obtenció dels seus èsters