Resultats de la cerca
Es mostren 2528 resultats
Daniel Girona i Llagostera
Historiografia
Política
Medicina
Historiador, metge i polític.
Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1919, de la qual fou secretari 1922-24, i dirigent de la Unió Catalanista Entre les seves publicacions cal destacar Mullerament de l’infant Pere de Catalunya amb madona Constança de Sicília 1909, L’extinció del casal de Barcelona 1910, En Jaume d’Aragó, darrer comte d’Urgell, i el conclau de Casp 1913, Epistolari del rei Martí, Martí rei de Sicília i primogènit d’Aragó 1919, Retorn de l’illa de Sicília a la corona d’Aragó 1920 i els itineraris de l’infant Pere, futur Cerimoniós, els de Joan I i el de Martí l’Humà
Maria d’Aragó
Història
Infanta de Castella.
Filla de Jaume II de Catalunya-Aragó i de Blanca de Nàpols El 1312 fou casada, a Calataiud, amb l’infant Pere, senyor de Cameros, germà de Ferran IV de Castella El seu marit morí el 1319, i li deixà una filla, pòstuma, de nom Blanca El seu caràcter, difícil i impulsiu, i l’enemistat de Castella envers la casa de Catalunya-Aragó, a causa del repudi d’Elionor de Castella per part de l’infant Jaume, germà de Maria, la feren decidir a abandonar Castella i a refugiar-se a Barcelona 1320 Ingressà com a monja a Sixena 1322, però després tornà a Barcelona, on fundà el…
Isabel de Sabran
Història
Princesa titular d’Acaia, baronessa de Matagrifó i senyora d’Arta i de Clarença.
Filla d’Isnard de Sabran germà de sant Ausiàs i de Margarida de Villehardouin filla de Guillem II, príncep d’Acaia Es casà el 1314 a Messina amb l’infant Ferran de Mallorca , senyor de Catània En morir la seva mare heretà les possessions i els drets a les terres de Grècia, però els hi disputaren el seu germanastre Joan I Orsini, comte de Cefalònia, i Mafalda d’Hainaut, princesa d’Acaia, i el marit d’aquesta, Lluís de Borgonya, el qual s’enfrontà amb l’infant Ferran a la Manolada, on aquest morí 1316 Isabel morí just al cap d’un mes d’haver infantat el futur rei Jaume…
Diarrea dels nadons
Bé que és estrany que els infants alimentats amb lactància materna pateixin de diarrees, aquest trastorn, en canvi, és relativament freqüent en els infants que segueixen la lactància artificial, pel fet que els biberons es poden contaminar amb gèrmens que en infectar el tub digestiu provoquin diarrees També en pot causar la preparació inadequada dels biberons massa concentrats En la majoria dels casos, la diarrea és lleu, i se soluciona substituint dues o tres preses de llet per aigua bullida, a la qual es pot afegir una culleradeta de sucre per cada 100 cc d’aigua També és útil en alguns…
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
Esglésies
Ciutat
Ciutat de la província de Carbonia-Esglésies (Sardenya), de la qual és cocapital juntament amb Carbonia, al sud-oest de l’illa.
Centre d’una àrea minera Iglesiente de plom i zinc el 1970 hom extragué uns 13 milions de tones, i seu episcopal L’infant Alfons futur Alfons III de Catalunya-Aragó la conquerí als pisans el 1324 Berenguer Carròs, nomenat governador de Sardenya, hi féu construir, el mateix any, el castell de Salvaterra A la darreria del segle, els rebels sards se n'apoderaren, però fou recobrada per l’infant Martí el Jove 1409 Durant el govern català, la ciutat tingué un estatut propi, com altres ciutats sardes Fou taller monetari des d’Alfons III fins a Pere III La llengua catalana…
Carròs
Història
Noble, fill d’un comte, segons que sembla, d’origen germànic, i fundador del llinatge valencià dels Carròs.
Procedent probablement d’Itàlia, participà amb una galera en la conquesta de Mallorca Jaume I l’armà cavaller 1220 i li concedí feus a l’illa Felanitx, entre altres, de la qual fou també governador 1233 Nomenat almirall 1230, prengué part en la conquesta de València El rei li donà el lloc de Rebollet 1240, on establí la residència familiar, i moltes altres possessions, entre les quals Dénia 1242 i Elx 1249 Assistí a les vistes d’Almirra entre Jaume I i l’infant Alfons de Castella 1248 Es distingí també al setge de Múrcia 1266, i apareix molt sovint al costat del rei als actes de…
Pere d’Artés
Història
Literatura
Mecenes de les lletres i cortesà.
Francesc Eiximenis li dedicà el Llibre dels àngels 1392 i redactà en català, a precs d’ell, La vida de Jesucrist Antoni Canals li dedicà la seva traducció catalana de les Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve 1406 Ocupà càrrecs de gran confiança d’armes, conseller, camarlenc i mestre racional a les corts de Joan I, com a infant i com a rei, i de Martí l’Humà Proporcionava a l’infant Joan instruments musicals i llibres i li serví d’ambaixador a París en la preparació de les noces amb Violant de Bar 1379 Tingué cura de les obres fetes al Real de València, on…
Alfons III de Catalunya
Història
Rei de Catalunya-Aragó (1327-36).
Fill segon de Jaume II i de Blanca d’Anjou Es casà amb Teresa d’Entença 1314, hereva del comtat d’Urgell Amb aquest casament s’incorporà a la corona un dels últims comtats catalans independents Fou declarat primogènit dels regnes de Jaume II per la renúncia dels drets feta pel seu germà gran, Jaume, el qual es feu religiós 1319 Jaume II, després de llargs anys de negociacions diplomàtiques començades arran de la publicació per Bonifaci VIII de la butlla Super reges et regna 1297, per la qual li eren infeudats els regnes de Sardenya i Còrsega en compensació a la seva renúncia de Sicília,…
El manejament del nadó
El nadó ha d’ésser manejat amb molta cura, perquè encara no coneix el món que l’envolta i s’espanta fàcilment per qualsevol tipus de soroll o moviment brusc Quan se l’hagi d’agafar, és convenient d’apropar-s’hi a poc a poc, perquè encara no hi veu bé i així pot percebre sense ensurts la figura que se li acosta Pot ésser útil de parlar-li suaument, per atreure la seva atenció Per a agafar l’infant quan està ajagut, és útil de passar-li una mà per sota del coll, fins a la cintura, de manera que l’esquena quedi repenjada sobre l’avantbraç l’altra mà es colloca sota les natges Un cop…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina