Bé que és estrany que els infants alimentats amb lactància materna pateixin de diarrees, aquest trastorn, en canvi, és relativament freqüent en els infants que segueixen la lactància artificial, pel fet que els biberons es poden contaminar amb gèrmens que en infectar el tub digestiu provoquin diarrees. També en pot causar la preparació inadequada dels biberons massa concentrats.
En la majoria dels casos, la diarrea és lleu, i se soluciona substituint dues o tres preses de llet per aigua bullida, a la qual es pot afegir una culleradeta de sucre per cada 100 cc d’aigua. També és útil en alguns casos d’administrar a l’infant aigua de pastanaga, que es prepara bullint mig quilo de pastanagues en dos litres d’aigua, o amb productes especials que venen a les farmàcies.
És un error important de reduir la quantitat d’aigua amb què es prepara la llet, o bé la presa de líquids en general, quan l’infant té diarrea. Així, es pot agreujar la diarrea encara més, i provocar una deshidratació. Al contrari, en cas de diarrea convé d’augmentar l’aportació d’aigua per tal de reposar l’aigua perduda amb les matèries fecals.
Si amb aquestes mesures dietètiques inicials l’infant no millora i presenta d’altres símptomes com ara vòmits, febre alta o abatiment, cal en alguns casos recórrer a les mesures de diagnosi i tractament pròpies de la gastroenteritis.