Resultats de la cerca
Es mostren 726 resultats
Joan Lorenzo Palmireno
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista.
Vida i obra Estudià a València, i gràcies a Honorat Joan li fou atorgada la càtedra de poesia de la universitat 1550-56, des de la qual inicià una important tasca d’editor i renovà els estudis d’oratòria El 1559 acceptà la càtedra de retòrica de la Universitat de Saragossa, però el 1561 retornà definitivament a València 1561-79, on publicà bona part de la seva obra i renovà els exercicis declamatoris El 1563 defensà l’ortodòxia de l’erasmista Jeroni Conques en el procés inquisitorial contra aquest Preocupat per la didàctica del llatí, redactà diverses obres per facilitar les tasques d’…
,
Pere Aldavert i Martorell
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Es doctorà en ciències Fou un dels més entusiastes impulsors del moviment catalanista durant el darrer quart del segle XIX Amic i collaborador d’Àngel Guimerà en diverses empreses patriòtiques, a vint anys participà en la creació de La Jove Catalunya 1870, i collaborà en el setmanari La Gramalla que amb alguns socis d’aquesta entitat —Francesc Matheu, Iu Bosch, Felip de Saleta, Isidre Reventós, Josep Thomàs i Rossend Messeguer— havien fundat 1870 El 1871, amb els mateixos amics i el suport dels membres de La Jove Catalunya, inicià la publicació de la revista quinzenal La Renaixença Des del…
,
Joaquim Salarich i Verdaguer

Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…
, ,
natura humana
Filosofia
Conjunt de característiques considerades com a permanents i comunes a tot ésser humà, independentment de tota diferència històrica, ètnica o social i àdhuc prescindint del fet que puguin ésser, o no, de fet desenvolupades totes elles i íntegrament.
Propi d’una visió estàtica i objectivista de la realitat, el concepte d’una natura humana fixa i donada d’una sola vegada i per sempre més ha estat sovint, sobretot actualment, posat en qüestió, pel fet que hom considera l’home precisament com l’únic ésser la natura del qual és inseparable de l’entorn sociohistòric i del desenvolupament i l’evolució de l’espècie i àdhuc del sentit que lliurement vulgui donar a la seva existència Prescindint de definicions genèriques, com “animal racional” o “animal social”, la delimitació d’un concepte de natura humana ha estat al llarg del temps condicionada…
carta
Jocs
Cadascun dels fulls rectangulars de cartolina amb figures pintades en un dels costats, que formen un conjunt de 48 a 52 elements dividits en quatre sèries o colls
.
Serveixen per a jugar joc de cartes, practicar exercicis de manipulació i illusionisme o per a l’endevinació cartomància També han tingut importància les cartes amb finalitats pedagògiques al s XVIII eren freqüents les allusives a heràldica, llengües mortes, música, literatura, etc o satíriques allusives a personatges públics o mites populars, exaltant les virtuts cíviques durant la Revolució Francesa, etc Hom atribueix l’origen de les cartes a l’Extrem Orient Índia i Xina, i llur introducció a Europa als àrabs i als croats els primers testimonis són del s XIV i reberen el nom àrab de na'īb…
Televisión Española
Emissora de televisió dependent de Radiotelevisión Española
.
El 1956 hom inicià de manera regular les emissions, i el 1959 les connexions amb les principals ciutats de l’Estat espanyol El 1964 s’inauguraren els estudis de Prado del Rey Madrid, seu central de les produccions i centre principal d’emissions de TVE El 1966 fou posat en marxa un segon canal amb tecnologia de freqüència UHF TVE2, posteriorment dita La 2 i el 1973, juntament amb Radio Nacional de España constituí Radiotelevisión Española L’any 1983, amb les primeres emissions de Televisió de Catalunya TVE deixà de ser l’única emissora pública en territori estatal, i el 1988, l’aprovació de la…
Sant Bartomeu de Seguer (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna ECSA - EECG L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població Mapa 34-16418 Situació 31TCF668894 El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera Història El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa Apareix esmentat en un document…
Castell de Montargull (Llorac)
Art romànic
L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva fortalesa data…
Carme Riera i Guilera
Carme Riera i Guilera
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Escriptora i professora.
El 1965 es traslladà a Barcelona, on es llicencià en filosofia i lletres i es doctorà en filologia hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona Dedicada a l’activitat docent, ha estat catedràtica de literatura i llengua castellanes en instituts d’educació secundària i, des del 1995, a la Universitat Autònoma de Barcelona, on el 2002 fou nomenada directora de la càtedra José Agustín Goytisolo El 1974, amb Te deix, amor, la mar com a penyora , guanyà el premi Puig i Llensa de la revista Recull , relat que donà títol al seu primer aplec 1975 Seguí un segon volum de narracions, Jo pos per…
,
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya
Entitat de dret públic creada per la Generalitat de Catalunya el 1979 com a conseqüència de la transferència, per l’Administració de l’Estat, de les línies de ferrocarril no integrades a la RENFE i que circulen íntegrament per Catalunya.
L’entitat es féu càrrec de les línies corresponents a Ferrocarril de Sarrià a Barcelona SA i Ferrocarrils de Catalunya SA El 1985 integrà les línies de Ferrocarrils de Muntanya de Grans Pendents SA La xarxa de FGC es desenvolupa en dues unitats d’una banda, el servei de ferrocarril, que inclou dues línies d’àmbit exclusivament barceloní Plaça Catalunya – Avinguda Tibidabo i Plaça Catalunya – Reina Elisenda, tres línies Barcelona – Vallès Terrassa, Sabadell i Sant Cugat, aquest amb ramals a Rubí i a la Universitat Autònoma amb origen a la Plaça de Catalunya, tres línies Barcelona – Baix…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina