Resultats de la cerca
Es mostren 817 resultats
Mafalda Favero
Música
Soprano italiana.
Estudià a Bolonya amb C Vezzani, i debutà el 1926 a Cremona sota el pseudònim de Maria Biachi Un any després ho feu a Parma en el paper de Liù, a Turandot El 1928 cantà per primera vegada a la Scala de Milà interpretant Els mestres cantaires de Nuremberg , moment a partir del qual desenvolupà una reeixida carrera fins a la seva retirada dels escenaris, el 1950 Cantà al Covent Garden de Londres 1937-39 i el 1938 inicià la seva primera gira nord-americana, durant la qual es destacà especialment a San Francisco i Nova York Feu una gran creació del paper titular de Manon Lescaut , a la qual cal…
Hariclea Darclée
Música
Nom amb què és coneguda la soprano romanesa Hariclea Haricly.
Inicià els estudis musicals a Bucarest i posteriorment els amplià a París amb JB Fauré El 1888 debutà amb Faust a la capital francesa, i l’any següent hi interpretà Roméo et Juliette de Ch Gounod El 1890 cantà per primera vegada a la Scala de Milà, on debutà amb Le Cid , de J Massenet, i a partir de llavors inicià una carrera brillant que la dugué als teatres de les més importants ciutats europees, incloent-hi Barcelona, com també a Buenos Aires i Nova York L’amplitud de coloratura de la seva veu li permeté abordar tant els papers del repertori líric com els més durs de les òperes de Verdi, i…
Malcolm Frager
Música
Pianista nord-americà.
Entre el 1949 i el 1955 estudià a Nova York amb Carl Friedberg, que havia estat deixeble de Clara Schumann Compaginà els estudis musicals amb una formació universitària i el 1957 es llicencià en filologia russa a la Universitat de Columbia El 1959 dugué a terme les seves primeres gires concertístiques, que el portaren per diverses ciutats nord-americanes i europees El 1966 guanyà el primer premi del Concurs Reina Elisabet de Bèlgica Interessat en la musicologia, es dedicà a la investigació i interpretació de versions poc conegudes d’obres diverses i, així, per exemple, el 1968 tocà la versió…
Robert Fizdale
Música
Pianista nord-americà.
Estudià a la Juilliard School amb Ernest Hutcheson Formà duo amb el pianista Arthur Gold, amb qui tocà per primera vegada en públic a la New School for Social Research de Nova York el 1944, amb un programa de música contemporània que incloïa obres de John Cage El 1946 actuaren al Town Hall de la mateixa ciutat nord-americana Realitzaren diverses gires internacionals i tocaren peces que escriviren especialment per a ells alguns compositors com ara S Barber, N Dello Joio, D Milhaud, G Auric, F Poulenc, G Tailleferre, H Sauguet, N Rorem, V Thomson i V Rieti També estrenaren obres per a piano…
Karl Engel
Música
Pianista suís.
Deixeble de Paul Baumgartner en 1942-45 al conservatori de Basilea, continuà els estudis a l’Escola Normal de Música de París amb Alfred Cortot La seva carrera com a solista, iniciada el 1948, experimentà un gran impuls a partir del 1952, després de guanyar el Concurs Reina Elisabet de Bèlgica 1952 i el Concurs Pianístic Internacional Ferruccio Busoni de Bolzano 1953 Les seves interpretacions de la integral de l’obra per a piano de WA Mozart i de L van Beethoven es convertiren en un referent Especialment notable és la seva visió romàntica de la música de Mozart, que aproximà l’…
mordent

Mordent
© Fototeca.cat/ Jesús Alises
Música
Ornament format per l’alternança ràpida de la nota principal amb la nota auxiliar inferior (mordent a la 2a inferior) o bé amb la nota auxiliar superior (mordent a la 2a superior).
El nom també s’atribueix de manera genèrica i, de vegades, poc rigorosa a altres tipus d’ornaments de característiques similars S’indiquen amb signes o bé amb petites notes Originàriament, el mordent consistia en una oscillació ràpida, breu o prolongada, entre la nota principal i la nota inferior normalment, a distància de semitò L’ornament començava per la nota principal i atacava sobre la pulsació A partir del Romanticisme, l’atac de l’ornament començà a fer-se abans de la pulsació com unes curtes anacrusis, fent coincidir l’accent sobre la nota principal També existia el mordent invertit o…
esdevenir
Filosofia
Procés de transformació del real que passa d’una forma d’ésser a una altra de diferent.
El problema de l’esdevenir, estretament lligat al de l’ésser, fou plantejat per la filosofia presocràtica per tal de fonamentar i explicar la possibilitat del canvi, sobretot el de tipus substancial, i es polaritzà entorn d’Heràclit, que explicà la realitat com a pur esdevenir, i de Parmènides, per a qui l’ésser resta sempre immòbil i inalterable i l’esdevenir no és sinó aparença Aristòtil cercà de reconciliar ambdues posicions mitjançant els dos parells conceptuals de matèria i forma i de potència i acte L’escolàstica recollí la doctrina aristotèlica i donà per resolt el problema Hegel…
Alfred George Deller
Música
Contratenor i director de cor anglès.
S’inicià al cor parroquial de la seva vila natal, i el 1940 entrà a formar part del cor de la catedral de Canterbury Tres anys després debutà com a solista al Morley College de Londres El 1946 cantà per a la BBC, el 1947 començà a dirigir els cors de la catedral de Saint Paul de Londres i el 1948 fundà el conjunt Deller Consort, dedicat a la interpretació de música del barroc, amb el qual realitzà una intensa activitat concertística i musicològica El 1960 participà en l’estrena mundial d’ El somni d’una nit d’estiu de Benjamin Britten al Festival de Glyndebourne, a Anglaterra, obra…
,
Patricia Neal

Patricia Neal
© Istockphoto
Teatre
Actriu teatral i cinematogràfica nord-americana.
Estudià Art Dramàtic a la Northwestern University d’Illinois El 1947 anà a Nova York, on començà a actuar en obres teatrals i l’any següent guanyà un premi Tony per Another Part of the Forest , de L Hellman Interpretà altres obres d’èxit com ara Cat on a Hot Tin Roof 1958 i Suddenly, Last Summer 1959, de T Williams El 1949 debutà en el cinema, que durant uns anys compaginà amb el teatre Destacaren les seves interpretacions en The Fountainhead 1949, de K Vidor, The Day the Earth Stood Still 1951, de R Wise, Breakfast at Tiffany’s 1961, de B Edwards, Hud 1963, de M Ritt, pellícula…
La Gioconda
La Gioconda, de Leonardo da Vinci (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Pintura
Nom donat al retrat suposat de la dama napolitana Monna Lisa, muller de Francesco di Bartolomeo di Zanobi del Giocondo, pintat per
.Leonardo da Vinci
És un oli sobre taula de 77 x 53 cm fou comprat per Francesc I de França potser al mateix Leonardo La pintura ha estat sempre voltada per una llegenda i ha inspirat nombrosos literats i diferents interpretacions d’estudiosos de l’art, llegendes a les quals contribuí també un famós robatori que tingué lloc el 1911, després del qual l'obra tardà més de dos anys a ser restituïda al Musée du Louvre, a París, on és exposada des del 1797 n'hi ha còpies en altres museus La datació de la pintura és oficialment fixada entre els anys 1503-1506, però anàlisis realitzades els primers anys…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina