Resultats de la cerca

Llicenciat el 1934 per la Universitat de València en dret i en filosofia i lletres, es doctorà el 1946 en filosofia i lletres amb la tesi El Neolítico europeo y sus relaciones Fou catedràtic de prehistòria i història antiga de la Universitat de València S’especialitzà en el Neolític de la península Ibèrica, tema sobre el qual publicà diversos treballs La península hispánica en el mundo neolítico 1948, El neolítico hispánico 1954, La cueva de la Sarsa Bocairente-Valencia 1950, Origen de la agricultura 1955, Los orígenes de la agricultura valenciana 1964 Publicà també diverses memòries d’…

Lingüista i activista cultural Cofundador a Cornellà de Llobregat de la delegació local de la Unió Excursionista de Catalunya UEC, hi organitzà la secció sardanista i cursos de català, que impartia gratuïtament durant el franquisme, l’únic que ho feia en aquesta població durant el franquisme Posteriorment s’incorporà a la Junta Assessora per a l’Ensenyament del Català JAEC, i del 1971 al 1988 fou corrector lingüístic de l’ Institut d’Estudis Catalans sota la direcció de Ramon Aramon i Serra Collaborà també amb Joan Coromines en diversos treballs de toponímia, participà en el…

La variació lingüística en els usos d’un mateix subjecte en circumstàncies diverses ha estat observada conscientment des de molt antic en els estudis lingüístics, retòrics, estilístics o literaris D’aquí les distincions tradicionals entre la llengua corrent, familiar o colloquial i el llenguatge elevat, científic o literari Amb tot, aquestes distincions no coincideixen terminològicament d’una llengua a una altra, tant per la diferència entre els respectius contextos sociolingüístics com per l’existència d’estudis i enfocaments independents entre si Així, en algunes escoles lingüístiques, els…

Després de fer estudis a les universitats de Barcelona, Lovaina i Poitiers, es doctorà en filologia romànica el 1956, amb una valuosa tesi sobre els parallelismes lèxics en els dialectes catalans, publicada a la Revista de Filología Española en 1958-60 Catedràtic d’institut, professor adjunt de lingüística romànica des del 1955 i catedràtic de dialectologia catalana 1983, i a partir del 2002, catedràtic emèrit a la Universitat de Barcelona, ha pres part en nombrosos congressos i ha publicat articles sobre lingüística catalana —especialment sobre dialectologia i etimologia— a la Revue de…

Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Barcelona 1972, amb una tesi sobre la poesia catalana d’Agustí Eura Professor a la Universitat de les Illes Balears 1972-80, en fou coordinador del Departament de Llengua i Literatura Catalanes i vicedegà de la Facultat de Filosofia i Lletres Com a promotor i coordinador del reciclatge de llengua catalana, fou membre de la Comissió Mixta entre el Consell Interinsular i el Ministeri d’Educació per a la introducció del català en el sistema educatiu 1979-80 Fou cap del Servei d’Assessorament Lingüístic de la Generalitat de…

Entre els diversos tipus de reduccionisme cal destacar els que fan una reducció del real a l’ideal o racional idealisme i racionalisme extrems, a la matèria i a la causalitat purament eficient materialisme o naturalisme deterministes o bé a un àmbit concret de la realitat psicologisme, sensualisme, reducció de la psicologia a la fisiologia, o d’aquesta a la química i àdhuc a la física, etc És difícil, tanmateix, de determinar si una filosofia és realment reduccionista el racionalisme clàssic, així com certs tipus d’idealisme, de materialisme o de naturalisme, per exemple, mai no han negat la…

Els poetes hispanohebraics calcaren la moaixakha àrab i en compongueren en hebreu Justament, les primeres kharjes mossàrabs foren descobertes l’any 1946 en moaixakhes hebrees de Yĕhudà ha Leví per JMMillàs i Vallicrosa Posteriorment han estat trobades per diversos tractadistes més de quaranta kharges mossàrabs en moaixakhes àrabs, cinc de les quals foren compostes per poetes naturals de les terres que actualment constitueixen el domini lingüístic català Un d’ells fou Abū ‘Īsà ibn Labbūn, senyor del castell de Morvedre, que fou cadi de València al servei del rei al-Qādir al s XI…

És documentat des del ~600 fins al 146 aC caiguda de Cartago, que donà pas al neopúnic , l’ús del qual es prolongà fins al s VI dC Les diferències del púnic respecte al fenici són d’ordre lingüístic, degudes a l’evolució interna de la parla i, sobretot, al substrat libicoberber de Cartago ús més freqüent de les matres lectionis , de l’article, etc i gràfic l’escriptura és més cursiva En el neopúnic aquestes diferències s’accentuaren emprament regular de matres lectionis com a vocals, confusió de les guturals, escriptura molt cursiva fins al punt d’esdevenir illegibles els texts,…

Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de…

En l’esquema logístic, doncs, hom prescindeix de la representació tradicional de proposició segons la qual aquesta consta d’un subjecte i un predicat units per la còpula ‘és’, que no és reconeguda sinó com una de les moltes formes possibles de proposició, i hom estableix, en canvi, que en les proposicions dividides per l’atomisme lògic en atòmiques i compostes un predicat és afirmat d’un argument Representacions quantificacionals de proposicions atòmiques són, per exemple, ‘Fx', on ‘x’ substitueix ‘Pere’, ‘F’ substitueix ‘corre’ o ‘és bo’, etc, i ‘Fx,y' o ‘Fx' segons que F substitueixi ‘…