Resultats de la cerca
Es mostren 441 resultats
angioendotelioma
Patologia humana
Varietat d’angioma d’evolució maligna, format per cèl·lules endotelials, que habitualment es manifesta com un tumor únic o múltiple de l’os.
flagel
Biologia
Prolongació citoplasmàtica filiforme, llarga i contràctil, única o múltiple, que serveix com a òrgan de la locomoció en protozous, gàmetes mòbils, bacteris, etc.
Els flagels de les cèllules eucariòtiques s’inicien en els corpuscles basals del citoplasma, que es comuniquen amb el centríol mitjançant un filament o rizoblast els flagels dels bacteris mostren, al microscopi electrònic, tres cadenes enrotllades en hèlix de constitució proteica Es mouen a una gran velocitat i descriuen una superfície cònica que en les cèllules lliures provoca un moviment helicoide i en les fixes serveix per a treure les partícules alimentàries El nombre, les característiques i la disposició dels flagels varien segons les espècies
Spiritual
Literatura catalana
Llibre de poemes de Josep M. Llompart, publicat l’any 1992.
Al llarg de les diverses formes poètiques, exuberants i molt elaborades, tot i nodrir-se de la lírica popular, Llompart evoca el seu trajecte al bell mig d’un paisatge desconegut, tèrbol, atapeït de visions i de símbols, que permeten la celebració d’una llengua suggestiva, fosca i artitzada, però són alhora un correlat estètic de la incertesa del poeta davant la inapellable proximitat de la mort L’autor, incapaç de donar sentit al seu trànsit per la vida, mostra amb estil sumptuós i d’un lirisme poderosament emotiu la seva angoixa i la irrealitat d’aquesta experiència fragmentària, la del…
L’hora violeta
Literatura catalana
Novel·la de Montserrat Roig publicada l’any 1980.
Desenvolupament enciclopèdic Conclou la trilogia formada per Ramona, adéu 1972 i El temps de les cireres 1977 A mig camí entre l’assaig i la ficció, indaga en la nova realitat de la transició democràtica Definida com a novella feminista, ofereix una reflexió múltiple i complexa de les noves possibilitats vitals de la dona de l’any 1980 Les protagonistes femenines, Natàlia, Norma i Agnès, afronten l’alliberament sexual, el conflicte personal entre professió i maternitat i la indagació de la memòria històrica Estructurada en quatre parts, a la primera, “L’hora perduda”, Natàlia…
Mural del País Valencià
Literatura catalana
Llibre de poemes en tres volums de Vicent Andrés i Estellés.
Desenvolupament enciclopèdic La idea que l’articula és la clara consciència de ser poble, d’escriure “des del poble”, des d’un passat de renúncies i amb una identificació amb la llibertat i la rebellia Representa l’esperit i les esperances albirades en el primer postfranquisme, però és una exacta narració poètica de la història del País Valencià i una justificació detallada de l’orgull de sentir-se’n fill És un cant èpic i vital que Estellés denominà «cant general del meu País» Cal destacar en el seu conjunt referències poètiques —Neruda, Baudelaire—, musicals i pictòriques la mar, Miró, el…
pitagorisme
Filosofia
Conjunt de doctrines atribuïdes indistintament a Pitàgores i als seus deixebles, la successió dels quals hom sol estimar que arriba fins a la primera meitat del segle IV aC.
Bé que Aristòtil, la font més valuosa que hom posseeix avui sobre el pitagorisme, es limità a fer-ne una exposició global, recentment hom ha intentat d’establir-hi diversos períodes històrics i de diferenciar-ne algunes figures més destacades Pel que fa al desenvolupament històric del pitagorisme, hom pot distingir entre l’època anterior i la posterior a les aportacions eleàtiques de Parmènides i Zenó, així com l’etapa més tardana, que hom coneix com a neopitagorisme sobre aquesta qüestió respecte cal esmentar també l’any 440 aC, que una segona revolta antipitagòrica a Crotona liquidà tots…
contaminació radioactiva
Ecologia
Impurificació d’una substància o d’un medi provocada per la presència d’elements radioactius.
La contaminació radioactiva és mesurada mitjançant detectors de radiacions, entre els quals hi ha els comptadors de Geiger-Müller o els d’escintillacions, i és avaluada en becquerels Bq o en curies Ci per m 2 en contaminacions superficials o per m 3 en contaminacions volúmiques Quan els nivells de contaminació són molt baixos, és a dir, pròxims als límits de detecció dels aparells, la contaminació és mesurada en xocs per segon, essent un xoc la detecció pel comptador d’una partícula o radiació ionitzant Quan la contaminació radioactiva es produeix sobre un ésser viu, cal distingir la interna…
quítxua
Lingüística i sociolingüística
Llengua andina, parlada pels quítxues.
El seu origen, associat fins fa poc amb el de l’estat incaic, alguns l’entronquen amb l'aimara, d’altres suposen que ambdues llengües deriven d’una de més antiga, desapareguda En la situació actual, hom pot distingir diversos dialectes o varietats del quítxua parlat l’equatorià, el d’Ancash, el d’Ayacucho, el de Cuzco, el bolivià i l’argentí Deixant de banda un gran nombre de particularitats dialectals, hom podria assenyalar les característiques generals següents de la llengua Dins la fonologia , en els sons oclusius cal destacar l’existència de tres sèries simple, aspirada i explosiva el…
evaporació
Química
Vaporització d’un líquid en la superfície que el separa de la fase gasosa amb la qual és en contacte.
L’evaporació és deguda a l’agitació tèrmica de les molècules del líquid i té lloc mentre la pressió parcial d’aquest component en la fase gasosa és inferior a la pressió de saturació Un cop assolida aquesta, s’estableix un equilibri en el qual el nombre de molècules que surten del si del líquid és igual al de les molècules que passen de la fase gasosa a la líquida, i aleshores hom considera que l’evaporació ha cessat Des d’un punt de vista mecànic hom explica el fenomen de l’evaporació com la sortida de les molècules que arriben a la superfície amb la direcció adequada i amb l’energia…
Causes de la febre
Patologia humana
La febre o hipertèrmia es produeix quan per alguna raó el centre termoregulador de l’hipotàlem experimenta una fallada en la seva activitat normal i comença a regular la temperatura corporal en un nivell superior al que és habitual, fent que l’organisme generi més escalfor de la que desprèn El mecanisme més freqüent pel qual es produeix la hipertèrmia és la presència en l’organisme d’unes substàncies anomenades genèricament pirògens , elaborades per nombrosos microorganismes, per cèllules pertanyents al sistema immunològic que reaccionen durant una infecció, o també per cèllules canceroses…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina