Resultats de la cerca
Es mostren 509 resultats
Wrocław

Plaça del mercat, cor neuràlgic de Wrocław
© Oficina de Turisme de Polònia
Ciutat
Capital del voivodat homònim, a Silèsia, Polònia, situada vora l’Oder.
La mitjana de temperatura és de 9,3°C, i les precipitacions són d’uns 570 mm anuals És el centre comercial i industrial més important de Silèsia maquinària tèxtil, confecció, metallúrgia, indústria paperera, alimentària, química i del tabac, arts gràfiques i nus de comunicacions port fluvial, nus de ferrocarrils i carreteres Centre d’ensenyament superior Uniwersytet Wrocławski im Bolesława Bieruta, fundada el 1945 Entre els monuments de la ciutat cal remarcar la catedral de Sant Joan Baptista segles XIII-XIV, les esglésies gòtiques, com Santa Magdalena, amb portada romànica del segle XII, la…
enginyeria metal·lúrgica
Construcció i obres públiques
Branca de la metal·lúrgia que tracta de la transformació dels metalls, de l’obtenció d’aliatges i de la seva elaboració en l’àmbit industrial.
antifricció autolubrificant
Tecnologia
Qualsevol dels aliatges antifricció obtinguts per metal·lúrgia de pólvores que, en virtut de llur porositat, poden ésser impregnats d’oli de greixatge i esdevenen autolubrificants.
Els més corrents són bronzes 90%Cu-10%Sn
sílice

fototeca.cat
©
Mineralogia i petrografia
  Química
 
						Mineral que ocorre a la natura tant en forma pura ( quars 
						, cristobalita 
						) com en una gran varietat de formes impures ( sorra 
						, àgata 
						, calcedònia 
						, òpal 
						, etc). 
Abundant com a component de les roques, és infusible i insoluble, la seva densitat oscilla entre 2,65 i 2,80, representa el paper d’àcid dins el grup dels silicats i presenta una fractura vítria Pot ésser també preparada sintèticament a partir de silicats solubles, per deshidratació i calcinació La sílice presenta una estructura polimèrica, constituïda per tetràedres de SiO 4 , els vèrtexs dels quals són ocupats pels quatre àtoms d’oxigen Es presenta en forma de cristalls incolors o pólvores cristallines blanques, inodores i insípides, insolubles en l’aigua i els àcids, excepte el fluorhídric…
bauxita
bauxita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Roca que resulta de la meteorització dels feldespats i feldespatoides sota unes condicions ambientals càlides i humides.
Prové de la lixiviació de roques volcàniques bàsiques i granítiques Durant l’estació humida es produeix la lixiviació de la roca, i durant l’estació seca la solució amb ions lixiviats sodi, potassi, magnesi, calci puja a la superfície per capillaritat i s’evapora D’aquesta manera el residu és format, principalment, per òxids de ferro i alumini La bauxita, que ha estat considerada com a espècie mineral fins fa relativament pocs anys, és constituïda per una mescla d’òxids d’alumini hidratats que predominen sobre silicats d’alumini i òxids de ferro i de titani En realitat, és una roca…
plasma

Estructura de la cambra de descàrrega d’un tipus de dispositiu per a generar plasma
© Fototeca.cat
Física
Mescla elèctricament neutra de nuclis atòmics, carregats positivament, i electrons, sense que aquests ocupin llurs òrbites atòmiques, a causa de la gran energia cinètica del conjunt, obtinguda per l’alta temperatura a què és sotmès.
El seu estat d’agregació és el d’un gas Precisament a causa de les elevadíssimes temperatures necessàries per a l’existència del plasma superiors a 100 000 K per a l’hidrogen no hi ha materials capaços de contenir-lo i per això cal recórrer a mitjans no materials, com ara un camp magnètic  confinament En aquest sentit, des dels anys cinquanta han estat construïts diversos dispositius perhapstron, scyllac, stellarator, zeta, pirotró, tokamak, JET, etc amb l’única finalitat d’aconseguir el confinament i l’estabilitat del plasma, per tal d’emprar-lo per a l’obtenció de la fusió nuclear amb…
Yangon
Ciutat
Capital de la província homònima, Myanmar.
Situada al delta de l’Irauadi, a la vora esquerra del Yangon, la uneixen a l’Irauadi i al Sittang canals navegables La ciutat és dominada per la pagoda Shwe Dagon, lloc sant budista Originàriament era un petit poble als peus de la pagoda, habitat per camperols i pescadors És un port important amb una gran activitat comercial, especialment exportació d’arròs i fusta tec, fet que n’ha accelerat el creixement i n’ha canviat la fesomia Les indústries principals són molins d’arròs, oleícola, cervesa, metallúrgia, cautxú, tèxtil, ciment, tabac i fusta Refineria de petroli i…
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità contra les idees…
Arràs
Capital del departament francès del Pas-de-Calais, a l’Artois, situada vora el Scarpe.
Antiga capital de l’Artois i centre comercial i mercat agrícola de les planes septentrionals franceses, s’ha desenvolupat molt ràpidament, sobretot com a nucli industrial de la regió construccions mecàniques, metallúrgia lleugera, alimentació i és el centre d’una aglomeració de més de 300000 h És seu d’una escola d’agricultura Nus de carreteres i petit port fluvial sobre el Scarpe Antiga capital dels celtes atrèbats anomenada per Cèsar Nemetacum o Nemetocenna  Devastada al segle IX pels normands, esdevingué possessió dels comtes de Flandes des del segle IX fins al final del XII quan pel…
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina