Resultats de la cerca
Es mostren 306 resultats
Astronomia 2014
Astronomia
La nau Rosetta arriba al seu objectiu La nau Rosetta , que va permetre cartografiar el cometa Churyumov-Gerasimenko, seguirà en la seva trajectòria per continuar estudiant-lo © ESA / Rosetta / NAVCAM Després de deu anys de viatge, el 6 d’agost la nau Rosetta de l’Agència Espacial Europea ESA es va convertir en la primera nau a orbitar un cometa, en aquest cas el Churyumov-Gerasimenko En el seu camí cap al cometa, Rosetta va apropar-se a dos asteroides, Steins el 2008 i Lutetia el 2010, per tal de fotografiar-los Després d’aquest darrer la nau va ser posada en estat d’hibernació durant 19…
η-Aquàrids

els η-Aquàrids Un meteorit Aquàrid creua sobre el nord de Geòrgia, EUA (29 d’abril de 2012)
NASA/MSFC/B. Cooke
Astronomia
Pluja de meteors amb radiant a la constel·lació d’Aquari, que té lloc anualment des de mitjan abril fins al final de maig, amb el pic d’activitat al voltant del 6 de maig.
Són més ben vists durant les hores prèvies a l’alba, lluny de les llums de la ciutat El millor indret per a veure la pluja és prop de l’equador terrestre i fins a 30 graus de latitud sud El cos progenitor dels η-Aquàrids és el cometa 1P/Halley
Deep Impact
Astronàutica
Missió de la National Aeronautics and Space Administration (NASA) per a l’estudi de l’estructura interna dels cometes.
La sonda fou llançada des de cap Canaveral al gener del 2005 mitjançant un coet Delta II La nau consta de dues parts Una n'és el mòdul de vol, l’objectiu del qual és portar la nau fins al cometa, l’obtenció de dades científiques i el manteniment de la comunicació amb la Terra La segona és un petit mòdul que serà llançat per a impactar amb el cometa, crear un cràter a la seva superfície i enviar material a l’espai L’impacte serà gravat i les seves dades estudiades per determinar la composició interna del cometa i qualsevol variació en la seva configuració L’objectiu de la Deep Impact és el…
Discovery

Darrer enlairament del Discovery, efectuat el 27 de febrer de 2011 des del Launch Pad 39A del Kennedy Space Center de Florida
Nasa
Astronàutica
Tercera llançadora espacial
nord-americana, que s’enlairà en el primer vol el 30 d’agost de 1984 i aterrà en el darrer el 9 de març de 2011.
Anomenada també OV-103, fins a la seva clausura la Discovery fou la llançadora que més missions reeixides completà, en un total de 39 viatges a l’espai al llarg de 27 anys, 365 dies en òrbita i 238 milions de quilòmetres recorreguts Entre d’altres hom la utilitzà per al desplegament del telescopi espacial Hubble i per a la posada en òrbita de la sonda Ulysses Després de l’aturada de missions de les llançadores a causa de l’accident de la nau Columbia al gener del 2003, la Discovery fou designada per a realitzar el primer vol de la nova etapa Aquest vol es realitzà al juliol del 2005 i portà…
radiòmetre espectral amb imatges multiangulars
Electrònica i informàtica
Dispositiu electrònic instal·lat en el satèl·lit Terra de la NASA que disposa de nou càmeres, totes apuntant a punts diferents.
Cada una de les càmeres pren una imatge des del seu angle El fet que vegin la mateixa àrea de terra i la mateixa part d’atmosfera permet identificar característiques i fenòmens d’una manera més precisa que en els casos en què es disposa d’una sola imatge
Astronomia 2013
Astronomia
El meteorit dels Urals El matí del 15 de febrer un meteorit va impactar prop de la ciutat russa de Txeliàbinsk, situada al vessant oriental dels Urals Uns estudis posteriors van determinar que es tractava d’un asteroide d’uns 17 m de diàmetre i una massa d’unes 10000 tones que va entrar a gran velocitat a l’atmosfera de la Terra Durant el viatge a través de l’atmosfera, l’asteroide es va fragmentar en molts trossos, la majoria dels quals s’acabaren desintegrant i d’altres van arribar fins a la Terra L’ona de xoc va causar diversos ferits i nombrosos danys materials A l’octubre se’n va…
Grímsvötn

Imatge de l’erupció del volcà Grímsvötn, dia 24 de maig del 2011, facilitada pel programa d’observació de la Terra de la NASA
©
Llac
Volcà
Sistema lacustre-volcànic d’Islàndia, situat a 1.719 m. d’altitud, al sector occidental del casquet glacial de Vatnajökull.
Sota el llac, cobert de glaç, hi ha la cambra magmàtica del volcà, amb una caldera de 35 km 2 Les erupcions que s’han produït són principalment de tipus subglacial, encara que les pressions que es generen poden provocar fissures al glaç per les quals es produeixen erupcions efusives El 1783, a través de la fissura Laki d’uns 27 km de llarg, tingué lloc l’erupció efusiva més important de la història del volcà s’ejectaren 15 km 3 de lava durant set mesos, juntament amb grans quantitats de diòxid de sulfur i àcid fluorhídric, que danyaren la vegetació de l’illa i provocaren la mort per fam d’…
Challenger

Els astronautes Story Musgrave (a l’esquerra) i Don Peterson a l’exterior de la llançadora Challenger el 7 d'abril de 1983
Nasa
Astronàutica
Nom de la segona llançadora nord-americana, la qual efectuà el seu primer vol el 4 d’abril de 1983.
En el seu desè llançament, el 28 de gener de 1986, explotà poc més d’un minut després d’enlairar-se des de Cap Kennedy A l’accident, que es produí per la formació de gel en algunes juntes, hi moriren els seus set tripulants El Challenger fou substituït sis anys després per l’Endeavour
Huygens
Astronàutica
Sonda de l’Agència Espacial Europea (ESA) transportada per la nau Cassini de la NASA cap a Tità, satèl·lit de Saturn.
Rep el nom de l’astrònom Christiaan Huygens Després de set anys de viatge, el 14 de gener de 2005 la sonda, que s’havia separat de la nau Cassini vint dies abans, entrà a l’atmosfera de Tità i aterrà a la superfície del satèllit En total, des del descens 2 hores i 27 minuts fins que se’n perdé el contacte ja a la superfície 72 minuts, la sonda estigué activa 3 hores i 39 minuts, durant els quals emeté missatges i dades Entre els més rellevants destaquen el mesurament de la temperatura, la pressió i la densitat de l’atmosfera del satèllit i la determinació del metà i el nitrogen com els…
GRO
Astronàutica
Sigla de Gamma Rays Observer, satèl·lit de detecció de raigs gamma, llançat el 1991 conjuntament per la NASA i l’ESA.
Pesa 16 t La radiació gamma és emesa per diverses estructures còsmiques, com les supernoves, els estels de neutrons i els quàsars
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina