Resultats de la cerca
Es mostren 459 resultats
José Pellicer de Ossau y de Salas-Tovar
Historiografia catalana
Cronista, genealogista i polígraf aragonès.
Membre d’una nissaga d’homes de lletres procedent de la població de Sallent de Gállego, al Pirineu aragonès Un avantpassat seu fou Juan Pedro Pellicer de Ossau, autor d’uns Anales de Ribagorza , que arriben fins l’any 1520 El seu pare, Antonio, també escriptor, es casà a Saragossa amb María de Salas y Tovar, i José fou el primer de quatre fills Un altre fill, Antonio, fou capità en els exèrcits de Felip IV i morí en acció bèllica Un fill de José, Miguel Antonio, escriví al final del s XVII uns annals de la monarquia espanyola medieval José Pellicer estudià dret a Salamanca, on…
agilitat canina

Portada del núm. 1 de la revista Badegossos (2003)
Federació Catalana d'Agility
Agility
Esport realitzat amb animals basat en l’ensinistrament caní, en què el gos ha de completar un recorregut amb diferents obstacles reglats en ordre seqüencial, en el menor temps possible i amb el menor nombre de penalitzacions.
El resultat en competició es valora en funció de dos paràmetres objectius i fàcilment mesurables el total de penalitzacions, i el temps que es triga a completar el recorregut Tant per al guia com per al seu gos, l’agility contribueix a desenvolupar les capacitats físiques i psíquiques en diversos aspectes rapidesa, habilitat, coordinació, situació espacial, concentració, estratègia i fons físic Poden prendre part tot tipus de races de gos, des dels més petits fins als més grans, atès que els obstacles s’adapten en funció de l’alçada del gos a la creu Els guies poden tenir qualsevol edat, ja…
Santa Maria de Valldonzella (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general de la vall i del mas on es va fundar aquest monestir cistercenc M Palomares El lloc és situat al fons de la vall de Valldonzella, als vessants llobregatins de la muntanya d’Olorda S’hi podia accedir des de la carretera d’Olorda a Molins de Rei, per un camí força embrossat que surt prop del coll de Can Cuiàs Actualment, el millor camí per anar-hi és des de Sant Feliu de Llobregat remuntant la riera de la Salut o de Santa Creu Mapa 36-16420 Situació 31TDF218850 Història El 1147, els esposos Guillem Mir i Sanxa donaren al monestir de Sant Cugat i al seu abat Aleran allò…
Joan I de Catalunya-Aragó
Història
Literatura catalana
Rei de Catalunya-Aragó (1387-96).
Fill de Pere el Cerimoniós i d’ Elionor de Sicília , ostentà, sent infant, els títols de duc de Girona i comte de Cervera, que el seu pare li concedí el 1351 Tingué per preceptor Bernat II de Cabrera Jurat com a primogènit 1352, des del 1363 fou lloctinent general dels regnes El 1370 fou promès a Joana, filla de Felip VI de França, però aquesta morí a Besiers, de camí per a celebrar el matrimoni 1371 Dos anys després es casà amb Mata Mata d’Armanyac , filla del comte d’Armanyac que morí el 1378 Les seves inclinacions francòfiles repercutiren també en l’elecció de la segona muller el rei Pere…
,
Andreu Bertran, bisbe de Barcelona (1416-1419)
Els dies 1 i 10 de juliol de 1416 foren elegits els següents diputats i oïdors de comptes diputat eclesiàstic Andreu Bertran València segle XIV – Barcelona 1433, bisbe de Barcelona diputat militar Ramon de Perellós, cavaller, vescomte de Roda i de Perellós diputat reial Francesc Basset, ciutadà de Lleida oïdor eclesiàstic Narcís de Santdionís, canonge de la seu de Lleida i ardiaca de Ribagorça oïdor militar Bertran de Vilafranca, donzell de la vegueria de Vilafranca del Penedès i castlà de Montblanc oïdor reial Joan Desvalls, ciutadà de Barcelona El Cisma d'Occident 1409-1417 Font B de Riquer…
compromís de Casp

El compromís de Casp
Història
Nom donat a la declaració de successor del rei Martí I de Catalunya-Aragó en el tron de corona catalanoaragonesa, feta a la vila aragonesa de Casp el 24 de juny de 1412 pels jutges elegits pels parlaments del Principat de Catalunya i dels regnes d’Aragó i de València.
De fet, el veritable compromís fou la decisió, presa pels representants del Parlament català i l’aragonès d’Alcanyís, en aquesta darrera vila, el 15 de febrer de 1412, de delegar en uns jutges o compromissaris la facultat de fer aquella declaració El rei Martí, mort sense hereu legítim directe el 31 de maig de 1410, no havia designat successor en vida perquè confiava d’obtenir la legitimació del seu net directe, l’infant Frederic d’Aragó i de Sicília , fill natural del seu fill Martí I de Sicília , rei de Sicília, mort sense fills legítims el 1409 també influí en la vacillació del rei la…
veguer
Història del dret català
Al Principat de Catalunya i a Mallorca, autoritat delegada de la corona o d’una baronia en una demarcació, amb jurisdicció governativa, judicial i administrativa; el càrrec tingué l’origen en el primitiu de vicari, equivalent a substitut, lloctinent o representant.
Des del segle X la denominació de veguer era aplicada, a voltes indistintament amb la de batlle, tant a qui exercia govern i jurisdicció pel comte o pel vescomte, com per barons A l’inici del segle XIII, tanmateix, ja fou aplicada exclusivament a qui tenia la jurisdicció per delegació de la corona L’estatut dels veguers pròpiament dit començà amb Jaume I de Catalunya-Aragó, a la cort solemne de Barcelona de l’any 1228, en la qual hom disposà la coincidència de la demarcació de llur jurisdicció amb la dels bisbats, i posà un veguer per cada diòcesi el veguer havia de jurar el…
Ḥizb Allāh
Política
Organització politicomilitar xiïta libanesa.
Creada el 1982 arran d’una escissió del partit Amal en ocasió de la invasió israeliana del Líban, n’han ocupat la secretaria general Subi al-Tufayli fins el 1991, Abbas al-Musawi 1991-92, Hassan Nasrallah 1992-2025 El 2025 assumí el lideratge de Ḥizb Allāh Naim Qassem Rep el suport de l’Iran i també del règim sirià implantat a Síria per Hafiz a-lAssad , i continuat pel seu fill Bašar al-Assad fins el 2024 Tingué una participació destacada en el conflicte civil libanès de 1982-91, i des dels anys noranta, dona suport a Hamàs malgrat la diferència de confessió Hamàs és sunnita mentre que Ḥizb…
Sant Silvestre del Mor (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la capçalera de l’església A Borbonet L’església de l’antiga parròquia de Sant Silvestre del Mor o Sant Silvestre d’Almor, molt despoblada, és als vessants de la petita serra del Mor, contrafort oriental de la serra de Sant Julià del Mont, entre la Miana i Sant Ferriol, la qual separa les valls del Junyell i el Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG716704 L’església de Sant Silvestre del Mor és força allunyada del centre urbà de Besalú La carretera que hi mena surt de l’entrada del pont nou de Besalú, a mà esquerra venint de Girona És aconsellable un vehicle tot…
El Consell Sobirà del Rosselló (1660-1789)
El 7 de juny de 1660, amb la signatura de l’edicte de Sant Joan Lohitzune es creà el Consell Sobirà, cort suprema de totes les instàncies judicials de la nova província de Rosselló L’edicte reial fou promulgat el 10 de juny a Perpinyà i, com diu P Galibert, «significà l’establiment d’un consell per a l’administració de la justícia sobirana als comtats i vegueries del Rosselló, el Conflent i les terres adjacents» El nou Consell substituïa alhora la Generalitat, el Consell Reial, la Cambra del Domini, el Mestre Racional i la Reial Audiència, traslladades a Perpinyà el 1654 com havien demanat…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina