Resultats de la cerca
Es mostren 520 resultats
panda petit
Panda vermell
© Lluís Prats
Mastologia
Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes
, de la família dels prociònids, que ateny 55 cm de llargada i és de color burell tacat de blanc a la cara i a les orelles.
És hervibor d’hàbits nocturns La repartició geogràfica és similar a la del panda
oliva
Nom de les peces de forma i grandària aproximada d’una oliva que es fixen a l’extrem de certs tubs, destinats a permetre l’exploració dels narius o de les orelles.
husky
husky Huskies tirant un trineu
© Lightcatcherfoto / Fotolia.com
Mastologia
Gos d’origen àrtic de pèl abundós i espès de color gris, marró o negre amb taques blanques, orelles de punta i ulls oblics, utilitzat com a animal de tir de trineus.
santbernat
Gos santbertnat
Avnerr | Dreamstime.com
Mastologia
Raça de gossos de guarda, d’uns 70 cm d’alçada i d’uns 80 kg de pes, de cos corpulent, orelles caigudes, pelatge espès, ondulat i tacat de roig sobre fons blanc.
També és anomenat gos de Sant Bernat És tranquil i valent Originari del Gran Sant Bernat dels Alps, hom l’ha utilitzat en la recerca de viatgers extraviats a la neu
ocotònids
Mastologia
Família de mamífers de l’ordre dels lagomorfs de 12 a 30 cm de llargada, amb les orelles curtes, amples i arrodonides, la cua molt curta i les extremitats posteriors i anteriors gairebé iguals.
Comprèn el gènere Ochotona , amb 12 espècies, que habiten a l’Àsia, l’Amèrica del Nord i l’Europa oriental
coala
Coala, mamífer marsupial que s’alimenta exclusivament de fulles d’eucaliptus
© Corel Professional Photos
Mastologia
Mamífer marsupial de la família dels falangèrids, d’uns 60 cm de llargada, amb el tronc curt i robust i el cap gros, presentant un musell reduït i unes orelles molt grans i peludes.
Les potes són relativament curtes, i els dits, prènsils El pelatge és dens i espès, de color cendra No tenen cua Són de costums arborícoles i viuen sobre els eucaliptus, de les fulles dels quals s’alimenten, i només beuen quan estan malalts Antigament eren molt nombrosos, però avui són protegits per tal d’evitar-ne l’extinció
Sant Pau del Prat de Llobregat
Art romànic
Situació Aquesta ermita era situada a la part central del delta del Llobregat, a la banda dreta, i va desaparèixer arruinada per les successives inundacions del riu Història La capella de Sant Pau depenia de la parròquia de Sant Boi de Llobregat El 1083 és documentada l’obra de la capella de Sant Pere en el llegat ordi, la meitat dels seus béns i els mobles d’una dona anomenada Eimerud Al cap de tres anys, el seu vidu, Ramon Mir, que s’havia tornat a casar, pel seu testament deixa 2 mancusos a la capella Aquesta degué patir les diverses riuades que causaren estralls al delta, com la del 1143…
Ratpenat de ferradura mediterrani
El ratpenat de ferradura mediterrani Rhinolophus euryale és una espècie força abundant al territori català que pot formar agrupacions de diversos centenars d’animals Com les altres espècies del seu mateix gènere, té les ales relativament amples i disposa d’una excrescència nasal en forma de ferradura Albert Montori Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran Rhinolophus ferrum-equinum i el petit R hipposideros En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi A part d’això, la sella de…
hiènids
Mastologia
Família de carnívors del subordre dels fissípedes que es caracteritzen pel fet de tenir el cap ample, el musell arrodonit, les orelles grosses i el cos més elevat de les espatlles que de la gropa.
Vora l’obertura anal tenen una glàndula que secreta una substància d’olor nauseabunda Inclou quatre espècies africanes distribuïdes en tres gèneres, entre els quals es destaca la hiena La distribució biogeogràfica actual dels hiènids es limita a l’Àfrica i a l’Índia, però en el passat foren elements faunístics àmpliament distribuïts durant el Neogen a Euràsia, i durant el Pliocè a Amèrica del Nord Els hiènids miocènics no presentaven l’adaptació carronyaire característica de les formes actuals Aquest és el cas del gènere Protictitherium del Miocè inferior del jaciment dels Casots Alt Penedès…
penelló
Patologia humana
Tumefacció de la pell, que arriba a vegades a fer butllofes i a ulcerar-se, produïda pel fred, i que es forma especialment a la part distal de les extremitats (mans, peus, orelles i nas).
És anomenat també eritema perni