Ratpenat de ferradura mediterrani

Presenta unes dimensions intermèdies entre el ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum) i el petit (R. hipposideros). En estat de repòs, es pot distingir d’aquestes dues espècies pel menor recobriment del cos per part del patagi. A part d’això, la sella de l’excrescència nasal, vista per damunt, té els costats paral·lels i la llanceta disminueix d’amplada gradualment, mentre que, observada de costat, presenta l’extrem posterior punxegut i el pavelló de l’orella depassa en 5 mm el musell en tirar-lo endavant. La llargada del peu és aproximadament la meitat de la tíbia.

En general és molt semblant al ratpenat de ferradura mitjà (R. mehelyi) i al de Blasius (R. blasii), amb els quals és fàcil de confondre. Per distingir-les, hem d’observar les diferents característiques de les excrescències nasals i la longitud de les falanges. No obstant això, no hi ha cap citació del ratpenat de Blasius als Països Catalans, fet que no és d’estranyar ja que aquesta espècie ocupa àrees de la Mediterrània oriental; cal esmentar, però, que l’any 1973 en fou trobat un exemplar, un mascle subadult, a terres de Màlaga.

Les dades biomètriques són: avantbraç de 42 a 50,5 mm, cua de 22 a 30 mm, peu de 9 a 11 mm, cap i cos de 43 a 58 mm, envergadura aproximada de 290 mm, longitud condilobasal de 16 a 17,8, amplada del crani de 7,4 a 9, 6 mm, sèrie dentària superior (C-M3) de 6,1 a 6,5 mm, i pes aproximat de 9,5 a 17,5 g. Pel que fa a la dentició, vegeu el que hem dit en parlar del ratpenat de ferradura gran (R. ferrum-equinum).

Àrea de distribució del ratpenat de ferradura mediterrani (Rhinolophus eyryale, en punts blaus) i del ratpenat de ferradura mitjà (R. mehelyi, en punts vermells) als Països Catalans.

Maber, original dels autors.

Les seves residències més freqüents són les mines i les coves, en les quals se situa preferentment a les zones profundes, on les variacions tèrmiques són escasses. Aquesta preferència d’hàbitat es relaciona amb el menor recobriment que ofereix el patagi al cos, fet que ja hem esmentat anteriorment. Aquest ratpenat vola ran de terra, per sobre la vegetació. Una diferència respecte del ratpenat de ferradura gran (Rhinolophus ferrum-equinum) i del petit (R. hipposideros) és el seu caràcter més marcadament gregari; pot formar colònies d’alguns centenars d’individus, com és el cas de la colònia reproductora citada (1959) per Brosset i Caubère, d’uns 1500 exemplars (500 femelles, 500 mascles i 500 cries). Pot conviure amb altres espècies en la mateixa cavitat, com per exemple, amb el ratpenat de Natterer (Myotis nattereri), el d’orelles dentades (M. emarginata), el de Schreibers (Miniopterus schreibersi), el de ferradura gran, el petit i el mitjà (R. mehelyi).

Pel que fa a la reproducció, no difereix gaire del ratpenat de ferradura gran; el fet més important a assenyalar és que no es produeix segregació dels mascles quan es formen les colònies reproductores.

Es pot incloure dins del grup d’espècies mediterrànies del S bastant estrictes, que tenen un òptim en el mesomediterrani accentuat i el clar termomediterrani, que correspon aproximadament a l’àrea ocupada per màquies i espinars. Hom pot trobar-lo des de l’Europa meridional fins a l’Iran, passant pel N d’Àfrica. Als Països Catalans, se’l pot localitzar des dels Pirineus fins a les comarques costaneres i al País Valencià, però no es troba a les Illes. Així, per exemple, se l’ha trobada a l’avenc de les Graelles (Torres Torres, Camp de Morvedre), a l’avenc del Campillo (Vall d’Aiora), a les mines de Can Palomeres (el Maresme) i a la cova del Foric (la Noguera). Malgrat que la seva distribució ocupa una gran part del territori català, la seva freqüència i abundància disminueix cap al N i NW dels Pirineus a causa d’una major influència oceànica.