Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
aluminat
Química
Nom genèric de les sals que deriven formalment de l’hidròxid alumínic considerat com un àcid feble.
Bé que és conegut l’ortoaluminat de calci 3CaOAl 2 O 3 , els aluminats alcalins que són solubles en aigua són, tant a l’estat sòlid com en solució, metaaluminats, de fórmula general MAlO 2 , i hom pot obtenir-los per reacció de l’hidròxid alumínic amb una molècula de base Llurs solucions, fortament alcalines per hidròlisi, són descompostes àdhuc per un àcid tan feble com el carbònic Els aluminats poden ésser també preparats per fusió d’una mescla d’òxid metàllic i d’alúmina Diversos minerals del grup de les espinelles espinella, crisoberil, etc són també metaaluminats de fórmula M II OAl 2 O…
calcinació
Química
Tractament a alta temperatura a què hom sotmet un compost sòlid per provocar-hi una descomposició o un canvi de fase diferent de la fusió, amb la finalitat d’aconseguir una major concentració del compost en ésser separats els components volàtils, una major friabilitat com a resultat dels canvis de volum o una activació per a reaccionar amb altres sòlids amb els quals és mesclat.
Originàriament hom donava el nom de calcinació solament a la descomposició tèrmica de la pedra calcària en òxid de calci i diòxid de carboni, i després, per extensió, a tota descomposició tèrmica de materials orgànics o inorgànics que els converteix en un residu sòlid i tèrmicament estable Els procediments industrials moderns de calcinació comprenen, a més dels de dissociació tèrmica, piròlisi i destillació seca de composts orgànics, processos de transicions de fases polimòrfiques Quan la calcinació comporta una oxidació del material tractat, hom en diu torrefacció , i quan comporta una…
acetona

Propietats físiques de l’acetona
©
Química
Cetona, la més simple i la més important.
Líquid incolor, volàtil, molt inflamable, relativament poc tòxic, d’olor pungent característica Miscible amb aigua, alcohol i nombrosos dissolvents orgànics i olis Dissolvent polar dotat de gran poder de dissolució, especialment de greixos, resines i ceres L’acetona era obinguda primitivament per destillació seca de la fusta, mitjançant la pirogenació de l’acetat càlcic, i, als anys per reacció de l’acetilè amb vapor d’aigua a alta temperatura Per raons econòmiques, aquests mètodes han quedat pràcticament abandonats en l’actualitat, la primera matèria principal és l’alcohol isopropílic Els…
petroquímica
Tecnologia
Química
Conjunt de tècniques que tenen per objecte l’obtenció de productes químics per síntesi de productes derivats del petroli.
Hom pot classificar les tècniques petroquímiques en dos grans grups processos d’obtenció de productes bàsics de síntesi i processos de fabricació de derivats dels productes bàsics anteriors Dins el primer grup hom distingeix l’obtenció de l’hidrogen i del gas de síntesi, la fabricació d’olefines, d’acetilè, d’aromàtics i d’hidrocarburs de quatre carbonis Per a l’obtenció d’hidrogen i de gas de síntesi hom parteix del gas natural als EUA i de la nafta a Europa i al Japó Els processos emprats són els de reforming amb vapor d’aigua i el d’oxidació parcial El reforming amb vapor d’aigua es…
tritiació
Química
Marcatge d’una molècula per substitució d’un o més dels seus àtoms d’hidrogen per triti (3H).
Les reaccions de tritiació, que hom efectua generalment amb òxid d’hidrogen i triti THO diluït en aigua, es produeixen amb facilitat, especialment quan les substàncies tractades tenen hidrògens làbils D’altra banda, la tritiació pot ésser portada a terme per reducció amb hidrurs tritiats, com és ara LiBH 3 T, o per hidratació amb THO de composts insaturats La tritiació té una gran importància en bioquímica, per a estudis de biosíntesi, fotosíntesi i metabolisme de fàrmacs Atesa la petita concentració de l’isòtop que hom ateny normalment i la molt baixa energia de la radiació β que emet, cal,…
procediment Fischer-Tropsch
Química
Procés mitjançant el qual hom obté un combustible sintètic per hidrogenació del gas d’aigua, mescla de monòxid de carboni i d’hidrogen.
Resulta de tractar el carbó de coc amb vapor d’aigua a temperatures elevades Cal afegir hidrogen al gas d’aigua i tractar la mescla amb catalitzadors d’òxid de ferro i de cobalt o de níquel i a temperatures d’uns 200°C Per aquest procediment, 1 m 3 de gas produeix 130-140 g de barreja d’hidrocarburs La primera fracció necessita, perquè hom la pugui fer servir, un procés de reformació i l’addició d’antidetonants La fracció d’un punt d’ebullició més alt és molt apropiada per als motors dièsel A més, hi ha una petita fracció rica en composts oxigenats, és a dir, alcohols, aldehids i cetones
diagènesi
Mineralogia i petrografia
Conjunt de canvis fisicoquímics soferts pels sediments, sense alteració de llur composició mineralògica, des que es dipositen fins que formen una roca coherent.
Són produïts, principalment, pel pes d’unes altres capes dipositades a sobre La diagènesi es pot produir ràpidament o lentament, segons l’efecte dels factors que hi intervenen, els més importants dels quals són la compactació o reducció del volum per disminució dels espais buits i expulsió de l’aigua —és més important com més petits són els elements sedimentats—, la recristallització de minerals produïda en els punts on hi ha més poca pressió, després de la dissolució prèvia en aquells en què n'hi ha més, i la cimentació , que omple els buits i uneix els grans amb matèria d’origen secundari,…
Joseph Priestley
Joseph Priestley
© Fototeca.cat
Química
Químic anglès.
La seva condició de teòleg i pastor no fou un impediment per a l’activitat científica, iniciada sota la influència de Franklin amb la redacció d’una excellent History and Present State of Electricity 1767, seguida d’investigacions sobre l’anomenat aire fix diòxid de carboni i altres gasos El 1774 obtingué per primera vegada oxigen pur que ell anomenava aire desflogisticat , en escalfar òxid de mercuri Comprovà tot seguit el seu paper essencial en la combustió i en la respiració, però continuà defensant l’errònia teoria del flogist, bandejada poc temps després per Lavoisier Després d’haver…
zincita
Mineralogia i petrografia
Mineral, espècie, òxid de zinc, que sovint conté ferro.
És dihexagonal piramidal que es presenta quasi sempre en agregats granats i en espat Té una fractura concoidal i és fràgil Té un color de roig de sang Conté Mn en molts casos La duresa és de 4,5 a 5, i la densitat, de 5,5 És una mena del zinc
becquerelita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani hidratat, UO3 · 2H2O.
Mineral que cristallitza en la singonia ròmbica en formes tabulars i forma macles de l’estil de l’aragonita És de color taronja o groc
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina