Resultats de la cerca
Es mostren 630 resultats
piromorfita
piromorfita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Clorofosfat de plom, Pb 5
(PO 4
) 3
Cl.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, sovint en cristalls prismàtics i també en masses granulars És de color verd, groc o marró, amb diferents tonalitats té una duresa de 3,5-4 i una densitat de 7,04 És un mineral d’origen secundari que es presenta en la zona d’oxidació dels jaciments de galena Sovint es presenta associada a la limonita i a la cerussita N'hi ha jaciments a les muntanyes dels Urals URSS, a Txecoslovàquia, a Anglaterra i a Mèxic A la península Ibèrica, n'hi ha exemplars molt ben cristallitzats a Horcajo Ciudad Real i a Badajoz
uraninita
Mineralogia i petrografia
Òxid d’urani, UO2
.
Mineral que cristallitza en el sistema cúbic, en forma de cristalls cúbics i octaèdrics, i també en masses La seva duresa és de 5 a 6, i la densitat de 10,95, la qual disminueix en passar l’U + 4 a l’U + 6 per oxidació Presenta un esclat submetàllic o mat i té un color fosc o negre És gairebé opac N'hi ha jaciments a Joachimsttal Bohèmia i també a Baviera, Noruega, Suècia, Katanga i Andalusia a Catalunya n'hi ha alguns de poc importants, com els de Santa Coloma de Gramenet Barcelonès Una varietat és la pechblenda
lubrificant sintètic
Tecnologia
Lubrificant obtingut per síntesi química i additius per a millorar-ne l’ús.
Pot contenir oli mineral per millorar la mescla Normalment els productes bàsics són classificats en hidrocarburs sintetitzats, èsters orgànics i altres, com el poliglicol o les silicones En els motors tèrmics, la utilització d’un lubrificant sintètic comporta una reducció del consum del combustible 4-5% i de l’oli mateix a la vegada que allarga la vida dels components del motor L’aplicació a una gamma extensa de temperatures, la bona resistència a l’oxidació i l’estabilitat a altes temperatures permeten de desenvolupar motors més avançats i eficients Aquests lubrificants…
colorants del trifenilmetà
Química
Família de colorants que contenen l’estructura del trifenilmetà, en la qual alguns àtoms d’hidrogen han estat substituïts per grups ·NH2, ·OH o ·SO3H.
En general, el cromòfor d’aquests colorants és un grup de natura química del tipus que hom obté per oxidació i posterior acidificació dels derivats de trifenilmetà Els que contenen grups hidroxil o amino són emprats en la tinció del cotó fent servir taní com a mordent, mentre que els que contenen el grup d’àcid sulfònic són emprats per a la tinció de la llana i de la seda Els colorants del trifenilmetà foren dels primers desenvolupats sintèticament cal esmentar-ne el verd malaquita, la p -rosanilina, la fucsina, el violeta cristall i l’aurina
formaldehid
Química
Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, descobert el 1868 per A.W.Hofman.
És un gas sufocant i inflamable que bull a —19,5°C, molt soluble en l’aigua i en l’alcohol etílic Es polimeritza i produeix una sèrie de glicols polioximetilènics Reacciona amb el fenol, la urea i la melanina i dóna derivats hidroximetilènics —CH 2 OH que per policondensació produeixen resines fenòliques, ureiques i melaníniques Hom l’obté per oxidació catalítica de l’alcohol metílic mitjançant l’aire i emprant catalitzadors d’argent o de ferromolibdè És emprat en la fabricació de resines sintètiques, en la indústria tèxtil i del paper, en adoberia, en tintoreria i com a…
luteci
Química
Darrer element de la sèrie dels lantànids, de nombre atòmic 71 i pes atòmic 174,97.
Actua amb el nombre d’oxidació de +3 Molt rar a la natura, els seus isòtops naturals són el 1 7 5 Lu 97,41% i el 1 7 6 Lu 2,59% El 1906 fou descobert independentment per G Urbain, que l’anomenà luteci , i per Auer von Welsbach, que l’anomenà cassiopeu Les seves sals són incolores i diamagnètiques, i en solució dona únicament ions trivalents L’ió Lu 3 + presenta propietats fisicoquímiques molt semblants a les del lantà, tot i que és menys bàsic que aquest És un element poc estudiat i que no té aplicacions pràctiques
aldehid
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades per la presència del grup funcional
(carbonil unit a un hidrogen).
Segons les regles de nomenclatura de la IUPAC, els aldehids alifàtics RCHO es designen afegint al nom de l’hidrocarbur RCH₃ el sufix -al , tot preservant la n etimològica p ex metà →metà- n -al, i els aldehids amb el grup funcional directament fixat a un sistema cíclic, afegint el sufix -carbaldehid al nom d’aquest Exemples 2-metilbutanal CH₃CH₂CHCH₃CHO ciclopentacarbaldehid Això no obstant, si la molècula conté un altre grup prioritari en nomenclatura, els aldehids es designen amb el prefix formil - Exemple àcid p -formilfenilacètic Quan l’àcid RCOOH porta un nom trivial, l’aldehid RCHO pot…
àcid gras

Principals àcids grassos
©
Bioquímica
Àcid carboxílic monopròtic present en els greixos naturals (sobretot en forma d’èster del glicerol) i en les ceres.
Pràcticament, tots els àcids grassos són composts alifàtics, saturats o insaturats, de cadena no ramificada, i tenen un nombre parell d’àtoms de carboni Les excepcions són l’àcid isovaleriànic i alguns altres àcids de cadena ramificada presents en ceres o en bacteris, tals com l’àcid tuberculoesteàric alguns àcids lineals de nombre de carbonis senar, presents en el greix dels cabells humans alguns àcids derivats del ciclopropà, del ciclopropè o del ciclopentè, presents en alguns olis vegetals Per extensió, hom anomena de vegades, impròpiament, àcids grassos tots els àcids de fórmula general C…
smithsonita

smithsonita
© Fototeca.cat - J. Vidal
Mineralogia i petrografia
Carbonat de zinc, ZnCO 3
.
Mineral que cristallitza en el sistema trigonal Són rars els cristalls ben formats La seva densitat és de 4,43 És de color blanc o grisós, però a vegades també té altres coloracions És infusible La smithsonita és isostructural amb la calcita És un mineral secundari, que es troba a la zona d’oxidació dels jaciments i que deriva de l’alteració dels minerals primaris de zinc També es troba substituint les roques calcàries veïnes als jaciments És molt important als districtes miners del nord de Mèxic També n'hi ha a Làurion Grècia, Beuthen Silèsia i Bytom Polònia A la península…
anticongelant
Química
Substància que hom afegeix a un líquid —generalment aigua— per rebaixar-li el punt de congelació.
L’ús més estès és per a prevenir la congelació de l’aigua dels sistemes de refredament dels motors de combustió interna exposats a la intempèrie Com a anticongelants poden ésser utilitzats metanol, etanol, glicerol, propilenglicol, clorur de calci, etc, però, actualment, a la pràctica només és emprat l'etilenglicol Els principals requeriments d’un anticongelant són capacitat per a rebaixar el punt de congelació de l’aigua per sota les temperatures mínimes hivernals, estabilitat química, miscibilitat amb aigua, calor específica elevada, capacitat anticorrosiva, baix coeficient de dilatació,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina