Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori d’Iasi i més tard al de Leipzig, on cursà piano, contrapunt i composició Fou deixeble de M Reger El 1919 es traslladà a París i estudià al conservatori amb el compositor F Schmitt, a més de rebre classes particulars Important dinamitzador cultural al seu país, fou fundador de la Societat de Compositors Romanesos, professor del Conservatori de Bucarest i director de la Corporació Radiofònica Romanesa Jora és apreciat sobretot pels seus ballets i cançons, obres en les quals utilitzà ritmes i melodies zíngares, tàrtares i romaneses La seva música orquestral…

Rebé classes particulars de P Kadosa i de L Sómógyi i debutà el 1946 Guanyador del Premi Liszt el 1955 i el 1962, aquest darrer any dirigí l’Orquestra Simfònica de Budapest Amb aquesta formació es presentà a Anglaterra el 1968 i posteriorment a l’URSS, els Estats Units i el Japó Després d’haver-la convertida en una de les millors orquestres del país, el 1974 fou nomenat director permanent convidat de l’Orquestra Simfònica de Basilea Efectuà nombrosos enregistraments d’obres de músics hongaresos, especialment F Liszt i B Bartók, a més d’obres de compositors contemporanis, algunes…

Franciscà, mestre en teologia i fill del convent de Castelló d’Empúries, fou autor del tractat ascètic Summa de l’altra vida , dedicat al conseller en cap de Barcelona Joan Llull, i redactat vers el 1436, del qual es conserven només dues parts Summa de beatitud  i Summa de pena  Aquesta darrera part conté un apèndix, que, amb el títol Tractat de les penes particulars d’Infern, emperò primerament de les penes comunes segons los poetes , ofereix un comentari de l’Infern de la  Divina Comedia  fet a partir de l’exegesi llatina que n’havia fet Pietro Alighieri, fill del poeta…

Pensionat per l’ajuntament d’Alcoi, estudià a San Fernando Madrid Becat per la diputació provincial d’Alacant, amplià estudis a Roma, a l’Escuela Española de Bellas Artes Visità Bèlgica, Holanda, Grècia i Itàlia, llocs on féu obres molt representatives Féu exposicions personals a les galeries italianes Fontanella i Martino Treballa l’oli i les tècniques mixtes Arran d’entrar en contacte amb Faenza s’introduí en l’art de la ceràmica mural Ha estudiat el gravat i ha exposat a Altea —on viu i treballa—, Alacant, Alcoi, Madrid i Ginebra 1976 Té obra en colleccions particulars, al…

Residí des de jove a València, on fou primerament sabater Després, menat per la seva afecció bibliogràfica, que li valgué la relació amb el cercle illustrat local, centrat en els germans Gregori i Joan Antoni Maians , esdevingué llibreter És pare de Just Pastor Fuster i Taronger Deixà manuscrites diverses obres, conservades a la Biblioteca Municipal de València, entre les quals Sucesos memorables de Valencia y su Reino , un dietari sobre la guerra de Successió i Notícia dels jurats i ses nominacions de la ciutat de València, síndic, racionals, governador i coses particulars,…

Casos particulars d’aglomeració són la granulació, la nodulació, la compactació, la sinterització, la pelletització i, en termes generals l'extrusió Alguns materials poden aglomerar-se fàcilment per si sols, o bé, si estan dispersats en un líquid, per evaporació d’aquests la major part de les vegades, això no obstant, cal afegir-hi un aglutinant , líquid o pastós, que serveixi d’adhesiu Els objectius de l’aglomeració són evitar els inconvenients inherents a les pólvores pèrdues en manipular-les o utilitzar-les, agressivitat equan es tracta de productes irritants densificar el…

Inicià la seva formació musical a la Hochschule für Musik de Berlín Estudià també viola a l’Acadèmia d’Orquestra de la Fundació Karajan de Berlín i direcció d’orquestra i composició amb mestres particulars A divuit anys començà a exercir de repetidor a Berlín, Karlsruhe i Hannover, i fou cridat per Karajan com a assistent seu a Berlín i al Festival de Salzburg També fou assistent de D Barenboim a Berlín, París i al Festival de Bayreuth, fins que el 1985 assumí la titularitat de les òperes de Reno i Düsseldorf Entre el 1988 i el 1992 fou director musical de l’Òpera de Nuremberg…

Arquitecte municipal de Girona des del 1875, també exercí com a arquitecte diocesà des del 1878 i provincial des del 1882 A la ciutat de Girona projectà, entre d’altres, la casa Llach 1878, la casa Almeda 1895 i l’església del Sagrat Cor 1897 Igualment fou destacada la seva activitat a Sant Feliu de Guíxols, on, en el període comprès entre el 1878 i el 1895, dissenyà trenta-quatre edificis particulars, un edifici social i un de religiós Hi destaca la capella del cementiri, l’habitatge d’Agustí Ribas 1881, el de Clara Jubert de Patxot 1883, el Casino La Unión 1889 i la casa de…

Fragment de sarcòfag de marbre blanc, amb un crater ovulat com a motiu central Museu d’Arqueologia de Catalunya - Empúries/R Serra Aquests tres fragments foren trobats a Guissona Segarra, dos d’ells al final dels anys setanta Es conserven en colleccions particulars del poble Són de pedra calcària Un dels fragments C fa 0,26 × 0,1 m aproximadament Es tracta de tres fragments amb restes d’estrígils que probablement pertanyen a una mateixa peça El B posseeix l’inici de la decoració figurada, que no es pol identificar atesa la seva conservació Per aquest motiu, tampoc no es pol…