Resultats de la cerca

Té un dels monuments més antics de la vall de Mèxic, una falsa piràmide de basament circular, de 135 m de diàmetre, feta d’una barreja de fang i pedres, al voltant de la qual han estat trobades diverses sepultures Correspon a la cultura arcaica uns 600 anys aC La ciutat fou sepultada per la lava del volcà Xitle

L’emissió del líquid va acompanyada d’un soroll peculiar, i d’aquí ve el seu nom Són escarabats de colors lluents i vius, amb el cap i el tòrax molt prims en comparació amb l’abdomen Viuen sota les pedres, sobretot als terrenys calcaris Les espècies més comunes als Països Catalans són Brachinus crepitans i Aptinus displosor

Amb les aletes ventrals, transformades en una ventosa, s’agafen a les roques Té els narius sobre petites protuberàncies dèrmiques És un habitant típic de la zona de marea a les costes rocalloses, on hom el troba al damunt i al dessota de les pedres S'alimenta sobretot de petits crustacis Habita a l’Atlàntic i a la Mediterrània

Conegut des del s VIII aC i governat per reis o bé per sacerdots anomenats mukarrib , la seva capital fou Mā'rib i, posteriorment, Ẓufā Desenvolupà un ric comerç especialitzat en encens, pedres precioses, or i espècies Enfrontat sovint amb els estats veïns de Petra i Etiòpia, passà a formar part del món islàmic a mitjan s VII dC

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Hi ha un gran monument prehistòric de l’edat del bronze, de tipus megalític un cercle de 360 m de diàmetre format per unes 100 pedres dretes, el qual tanca dos cercles més petits una avinguda de menhirs que té més d’1,5 km de llargada fa d’entrada al conjunt, que devia ésser un santuari a ple aire

És propi dels ecosistemes fluvials, a les zones de més corrent on les algues es presenten com una capa fina d’uns pocs millímetres que recobreix les pedres on s’enganxen fortament per a no ser arrossegades L’epíliton pot absorbir nutrients inorgànics, com nitrats o fosfats, i matèria orgànica dissolta MOD Pot suportar una biomassa considerable d’organismes brostejadors al seu damunt

Normalment l’adult és d’un color fosc, i els joves són més clars El mascle té la cua molt més llarga que la femella Els joves atenyen de 7 a 8 cm, i els adults, de 20 a 50 De costums nocturns, habita indrets humits, sota pedres o fullaraca, on es nodreix d’insectes, d’aranyes i de cucs

Tenen ulls composts i respiració per sacs traqueals que s’obren a la part dorsal del cos N'hi ha unes 20 espècies dels països temperats i càlids, entre les quals Scoleoptrata , d’uns 15 cm de llargada, és comuna als Països Catalans, on viu sota pedres i a l’interior de les cases de pagès S'alimenta d’insectes

Situació Aspecte d’un pany de mur d’aquesta casa forta construïda amb pedra i tàpia ECSA - J Bolòs Antiga casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts del Montgròs, sobre la plana de Sant Pere de Ribes Mapa 35-17447 Situació 31TCF957699 Des de Sant Pere de Ribes, cal agafar la carretera que va a Canyelles En sortir del poble, cal desviar-se a mà esquerra i seguir una pista que mena al veïnat de la Coma Al costat d’aquestes cases, hi ha un camí que porta fins als horts i la font de Can Sidro, des d’on ens hem d’enfilar fins al pujol, que es va cremar fa uns anys, que resta a la nostra…