Resultats de la cerca
Es mostren 296 resultats
Rupià
Rupià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà, al peu dels darrers contraforts nord-orientals del massís de les Gavarres, a l’inici de la plana d’inundació del Ter i del Daró.
Situació i presentació Limita amb Foixà N, Parlavà E, Corçà S-SW i la Pera W El terme, pla al centre i al N, és en bona part ondulat per serrats i pujols que tenen llurs màximes elevacions 180 m al sector de ponent, on es localitza la Toia i Terra Negra, nom, aquest darrer, originat pels afloraments volcànics que abunden al terme i que han donat lloc a l’explotació de pedreres de basalt La riera de Rupià, vora la qual és emplaçat el poble, afluent de la Riera Nova en la conca del Daró, rega el territori juntament amb altres torrenteres El terme és travessat, d’E a W, per la carretera que…
Ger

Ger
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació És situat a la Solana, a la dreta del Segre S’estén pel vessant meridional de Puigpedrós 2914 m, quadrifini dels termes de Meranges, Ger, Guils de Cerdanya i Porta Alta Cerdanya, i pels del Pedró de la Tossa 2695 m i Puigfarinós 2594 m, al N i ja fora del terme Per ponent, el terme de Ger confronta amb Meranges per la vora oriental de l’estany de Malniu, situat just en aquest terme veí, pel pla de la Mànega, pel planell de l’Agulla i pel pla de Sobirà També a l’W, Ger confronta puntualment amb Bellver de Cerdanya, i al SW amb Isòvol mitjançant un traçat irregular que…
Granges de Santa Maria de Santes Creus
Art romànic
El monestir de Santes Creus posseí diverses granges, és a dir, explotacions agràries satèllits del monestir que tenien cura del cultiu de les terres allunyades de la casa mare i també es dedicaven a la ramaderia Les granges foren la forma típica d’organització dels dominis dels monestirs cistercencs No eren menades per monjos directament sinó per conversos, encapçalats pel convers granger Amb el temps, però, en davallar el nombre de conversos, cada vegada tingueren més presència a les granges els jornalers i els esclaus La butlla del papa Urbà III del 1186 en què es confirmen les possessions…
Serinyà
Serinyà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, al límit amb la Garrotxa.
Situació i presentació El terme és situat al N de la comarca, a la vall baixa del Ser, a la seva confluència amb el Fluvià, on hi ha la resclosa de Serinyà, inaugurada el 1929 El límit oriental amb Esponellà coincideix amb l’antic camí veïnal de Banyoles a Dosquers Al S confronta amb el terme de Porqueres, límit que coincideix en gran part amb el curs de la riera de Rodeja i el torrent del Clot de Guixeres, afluent de la riera de Rodeja Al collet de Guixeres, el límit tomba amunt pel cim del serrat que separa el municipi del de Sant Miquel de Campmajor Seguint cap al N, després de travessar…
Esponellà

Visió general de l’esglèsia d’Esponellà, al Pla de l’Estany
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pla de l’Estany, a la dreta del Fluvià.
Situació i presentació El sector meridional és accidentat pels contraforts nord-orientals de les serres de Sant Patllari i del Ginestar El límit occidental del municipi ressegueix el camí de Banyoles a Dosquers, a ponent del qual hi ha el terme de Serinyà El límit meridional amb Fontcoberta passa pel torrent de Centenys, que s’uneix amb la riera de la Farga a l’aiguabarreig de les dues rieres comença el límit termenal de llevant amb Vilademuls que, més al N, passa vora Ca n’Aiats, fins arribar vora el mas de la Plana, on el límit del terme d’Esponellà torç vers l’W confrontant amb el terme de…
la Portella

La Portella
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Segrià.
Situació i presentació Abans pertanyent a la comarca de la Noguera, forma part del Segrià des de l’any 1989 De 12,31 km 2 d’extensió, s’estén a la dreta de la Noguera Ribagorçana, al límit amb la comarca de la Noguera El límit de llevant del terme passa pel curs del riu esmentat, que fa de divisòria amb el municipi d’Albesa Noguera A ponent el municipi confronta amb Alguaire i amb Vilanova de Segrià i a migdia termeneja amb Corbins, tots ells municipis segrianencs Hi passen diversos recs que s’alimenten del canal de Pinyana entre ells cal esmentar el de Ratera, el Regueret o la Cecleta…
Castell de Mediona
Art romànic
Situació Vista des de l’exterior dels murs més ben conservats d’aquest castell ECSA - J Bolòs Les restes del castell de Mediona són situades damunt del congost de Mediona, solcat pel riu de Bitlles Aquesta fortificació no era pas situada en un lloc amb una gran panoràmica, però sí prop d’una via de comunicació important, que connectava el Penedès i l’Anoia Mapa 35-16419 Situació 31TCF866926 Si seguim la carretera que va de Sant Quintí de Mediona a Capellades, havent passat Sant Quintí i abans d’arribar a la Font del Bosc, surt a mà esquerra una pista ampla, en algun tros asfaltada, que porta…
Llers
Llers
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a la dreta de la Muga, al sector dels terraprims d’Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Llers, de 21,28 km 2 , és situat al NW de Figueres, al sector de contacte entre la plana fluvial empordanesa a llevant i els primers contraforts prepirinencs, calcaris turons arrodonits al voltant de 200 m d’altitud, a l’interfluvi de la Muga que forma en un petit tram la frontera amb el terme de Pont de Molins i del Manol que transcorre més a migdia pel veí terme d’Avinyonet Altres límits municipals són Boadella NW, Terrades W, Vilanant SW, Vilafant S, Figueres i Cabanes E Comprèn la vila de Llers, cap tradicional del municipi, els veïnats de la…
templer

Fortalesa de l’orde del Temple, a Portugal
© Fototeca.cat-Corel
Història
Membre d’un orde militar fundat a Jerusalem el 1118 pel cavaller de la Xampanya Hugues de Payens, amb altres cavallers francesos.
Tenien com a finalitat de socórrer els pelegrins que anaven a visitar els Llocs Sants i que sovint eren objecte de pillatges per part dels lladres sarraïns Al principi prengueren el nom de pauperes comilitones Christi professaren la regla canonical de sant Agustí, a la qual afegiren el quart vot de defensar els pelegrins El rei Balduí II de Jerusalem els installà en un palau situat dins el recinte de l’antic Temple de Salomó i per això adoptaren el nom d’ Equites Militiae Templi Salomonis El nou orde obtingué el reconeixement canònic al concili de Troyes 1128 i se li concedí una regla…
Sant Boi de Lluçanès
Sant Boi de Lluçanès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba al sector llevantí de la subcomarca del Lluçanès Limita al N amb Sora, a l’E amb Orís, al S amb els municipis de Sobremunt i Olost, i en part amb l9enclavament del Cel de Croells, i a l’W amb Perafita i Sant Agustí de Lluçanès És força accidentat al sector N a causa de la serra dels Munts, amb altituds superiors als 900 m, que fa de límit natural amb Sora Les terres meridionals són també abruptes, però menys elevades, mentre que el sector on es troben les comunicacions i el poble de Sant Boi de Lluçanès és una petita vall, drenada per la riera de Sorreigs La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina