Resultats de la cerca
Es mostren 940 resultats
espora

Formació d’espores en un fong: 1, les espores mares germinen i emeten un filament; 2, en confegir-se dos filaments, proliferen; 3, 4 i 5, quan els filaments s’ajunten formen el fong, amb un barret; 6, sota el barret es formen els aparells esporífers, amb les espores
© fototeca.cat
Micologia
Anatomia vegetal
Element reproductor dels vegetals (principalment de les criptògames), en general unicel·lular (però pluricel·lular en alguns fongs), no implicat en la reproducció sexual.
Hom distingeix espores mòbils planòspores, flagellades i de membrana prima, les més primitives, pròpies d’algues i de fongs aquàtics, i espores no flagellades aplanòspores, presents ja en organismes aquàtics, però que, protegides per membranes de secreció, resistents, i més o menys deshidratades, s’han convertit en un factor eficaç de disseminació en els fongs superiors, briòfits i pteridòfits Les espores típiques són les formades per l' esporòfit alternança de generacions, que és diploide, prèvia miosi miòspores Són, doncs, haploides Si s’originen a l’interior d’una cèllula…
El pequeño vagabundo
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1985, Animació, 85 min., dirigida per Manuel Rodríguez Jara, Rodjara.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ MRodjara Films Barcelona ARGUMENT Marcelino, pan y vino , de José María Sánchez Silva GUIÓ I AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Rodjara FOTOGRAFIA Eva María Rodríguez Eastmancolor, normal MUNTATGE Maty Rodríguez Jara MÚSICA Juan Pardo, Chispita cantant, Antonio Caparrós assessor SO Jesús Jiménez INTERPRETACIÓ Juan MCuesta narrador, Veus Amelia Jara Crispín, Teófilo Martínez Fray Camilo, Javier Franquelo Fray Benito, Rafael de Penagos el conductor, Eduardo Calvo el superior, Ángela González Violeta, Juan Carlos Ordóñez Silvestre ESTRENA Barcelona, 29071985, Madrid,…
Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya
Cinematografia
Centre d’ensenyament creat el 1994 a l’Escola Pia de Sarrià de Barcelona que imparteix el títol propi de graduat superior en cinema i audiovisuals, i és adscrit a la Universitat de Barcelona.
Dirigida per Josep Maixencs i Agustí, nasqué de l’experiència prèvia de la Formació Professional de segon grau de tècnics en l’audiovisual iniciada el 1987 al Centre Calassanç de l’Escola Pia de Sarrià, així com d’iniciatives programàtiques com la de la Conselleria de Cultura de la Generalitat amb la finalitat de crear una Escola Superior de Cinema de Catalunya La Fundació Privada que la gestiona possibilità el seu funcionament amb un programa d’estudis de quatre anys, orientat a la capacitació dels estudiants en direcció tècnica, direcció artística, fotografia, so, edició/…
Pere Abelard
Filosofia
Cristianisme
Filòsof i teòleg.
Estudià dialèctica i retòrica amb Guillem de Champeaux i teologia amb Anselm de Laon De molt jove fundà diverses escoles i adquirí una gran fama Installat a París, s’enamorà d’Heloïsa i fugí amb ella però fou castrat per ordre de l’oncle de la seva amant, Fulbert Es féu religiós i continuà ensenyant filosofia i teologia, de monestir en monestir, fins a la seva mort D’aquesta època daten les cèlebres cartes d’amor amb Heloïsa, que han tingut fortuna literària i han estat molt traduïdes Els amors d’Abelard i Heloïsa han constituït un tema literari, fecund sobretot en el període romàntic Amb la…
Panamà 2013
Estat
Encara que les eleccions generals estaven previstes per a la segona meitat del 2014, la campanya prèvia va arrencar al maig amb molta força, amb acusacions de corrupció contra el líder del principal partit de l’oposició, Juan Carlos Navarro, mentre que aquest va denunciar que l’havien espiat per ordre del president Martinelli Es va mantenir, però, la incògnita sobre la candidatura del partit governamental, ja que Martinelli oficialment no pot optar a la reelecció, però no queda descartat que finalment maniobri per aconseguir-ho La dinàmica del creixement del PIB va continuar en…
baronia de Massalavés
Història
Jurisdicció senyorial vinculada, després de la facultat reial prèvia, als llocs de Ressalany, Prada i Paranxet, el 1247, per Pere del Milà.
Passà als Vilaragut Joan Jeroni de Vilaragut la revengué el 1462 a Joan Ferrandis d’Herèdia El 1540 la comprà Violant Eixarc i del Milà Passà als Milà, marquesos d’Albaida, als Cardona-Borja, marquesos de Castellnou, i als Solís, ducs de Montellano
cutireacció
Mètode de diagnosi immunològica que consisteix a posar en contacte un antigen sobre la pell, prèvia, o no, l’escarificació del derma.
fotogrametria

fotogrametria Fotografia aèria del port d’Arenys de Mar. Inclou l’altímetre de l’avió, el nivell i el rellotge, dades importants a l’hora de la restitució
Cartografia
Conjunt de tècniques que permeten, mitjançant la càmera fotogràfica, de deduir, d’una projecció cònica de l’objecte, les seves dimensions i la seva situació.
Restitució fotogramètrica ja cartografiada del port d’Arenys de Mar El fonament geomètric de la fotogrametria fou establert per Lambert el 1759, però fou Laussedat qui aconseguí 1851 plans exactes partint de fotografies El 1903 Carl Pulfrich aplicà el principi del mesurament estereoscòpic al mètode fotogramètric, procediment perfeccionat el 1909 per Eduard von Orel Els aparells inventats d’acord amb aquest nou sistema eren, però, d’una aplicació exclusiva als aixecaments topogràfics efectuats per mitjà de fotografies preses des de terra fotogrametria terrestre A partir de la Primera Guerra…
Ferdinand de Saussure
Ferdinand de Saussure
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Lingüista suís.
Estudià a Ginebra, Leipzig i Berlín Fou deixeble de la neogramàtica Es doctorà a Leipzig el 1880 El 1881 passà a ensenyar a París, i hi romangué fins el 1891, que fou nomenat professor de lingüística indoeuropea a Ginebra Des del 1907 hi impartí també classes de lingüística general Fruit d’aquest darrer ensenyament fou el Cours de linguistique générale , publicat en edició pòstuma el 1916 sobre notes preses a classe pels deixebles de Saussure Ch Bally i A Sechehaye El Cours assolí una gran difusió i se sol considerar com el punt de partida de l’ estructuralisme i, en conseqüència, de la…
armadura

fototeca.cat
©
Construcció i obres públiques
Conjunt de barres o cables d’acer que formen l’esquelet d’una peça de formigó, armat o precomprimit, i que es col·loquen dins la seva massa perquè el conjunt sigui apte per a resistir esforços de tracció, compressió, cisallament, etc.
Les armadures de barres solen ser constituïdes per unes barretes d’acer corrugat disposades al llarg de la peça i per unes altres barres primes disposades transversalment, lligades a les primeres Aquestes barres més primes són anomenades estreps i les barres disposades al llarg formen l' armadura comprimida o l’armadura estirada , segons que l’esforç a què són sotmeses les barres sigui de compressió o de tracció En el cas de les bigues de formigó, hi ha encara unes barres longitudinals comunament dites barques que tenen una porció estirada i, per mitjà de dos doblecs, una altra que forma…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina