Resultats de la cerca
Es mostren 1335 resultats
Antoni Samarra i Tugues
Escultura
Pintura
Pintor i escultor.
Autodidacte Es traslladà a Barcelona 1901, on estudià a l’Ateneu Obrer i entrà a treballar al taller de l’escultor decorador Dídac Massana Féu una exposició individual a la Sala Parés, apadrinat per IIglésias i JPous i Pagès L’any següent exposà a la Paeria de Lleida Els seus dibuixos i pintures, preferentment paisatges i notes de petit format, s’inscriuen en l’àmbit del postmodernisme El Museu Morera de Lleida en posseeix una mostra representativa També fou autor de l’obra teatral Un punt lluminós
Benedetto Antelami
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte llombard.
Treballà preferentment a Parma, on esculpí el Davallament de la catedral 1178 i, el 1196, hi començà la construcció i decoració del baptisteri, separat de l’església, seguint el costum de l’època Els alts relleus dels Mesos de l’any de la catedral de Ferrara són atribuïts a la seva escola Fou l’escultor romànic més influent de la Itàlia del nord La seva obra, de ressonàncies bizantines i del romànic francès, especialment del provençal, presenta inicis del realisme propi d’èpoques posteriors
pala carregadora

Pala carregadora
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina destinada a moure materials solts, com ara sorra, pedra i carbó —tot i que, eventualment, també pot fer treballs d’excavació i d’enderroc lleugers—.
Consisteix bàsicament en un xassís automotor rígid o articulat muntat damunt pneumàtics si ho és sobre erugues és anomenada preferentment excavadora i proveïda, al davant, d’una cullera , muntada sobre uns braços articulats, moguts mitjançant sengles cilindres hidràulics, permeten d’abaixar i alçar successivament el caire de la dita cullera per tal d’omplir-la de material, alçar-la un cop plena i, després que el vehicle hagi efectuat el desplaçament fins al lloc de la descàrrega, trabucar-la per tal de buidar-ne el contingut, generalment dins d’un camió
fotja
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels gruïformes, de la família dels ràl·lids, d’uns 50 cm, amb el cap i el coll completament negres i la resta del plomatge d’un negre pissarrenc.
Presenta una placa frontal i el bec blancs i les potes verdes els dits són llargs i lobulats Els sexes són indiferenciats Habita en els pantans i en les riberes salades, és gregari i cabussador i s’alimenta de plantes, preferentment aquàtiques, i ocasionalment de molluscs, d’insectes, de larves, de cucs de terra i de cap-grossos Gràcies als lòbuls digitals pot córrer damunt la superfície de l’aigua Habita a tot Euràsia, al nord d’Àfrica, Austràlia i al nord d’Amèrica És comuna als Països Catalans
càrex
Botànica
Gènere de plantes herbàcies, de la família de les ciperàcies.
Són perennes, gairebé sempre monoiques, de tija simple trígona, fulles linears generalment ligulades i flors unisexuals sense periant, solitàries a l’axilla d’una gluma, agrupades en espigues o panícules, les masculines amb 2 o 3 estams, les femenines amb un ovari embolcallat per un utricle perforat apicalment, d’on sobresurten 2 o 3 estigmes És un gènere cosmopolita que comprèn un miler d’espècies, les quals es troben preferentment a les regions temperades i fredes Són pròpies de prats humits, aiguamolls, etc, i també de boscs i de pasturatges
dàlia
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les compostes, amb fulles oposades dividides en cinc o set folíols ovalats, de marge dentat o lleugerament serrat.
Presenta un rizoma amb arrels tuberoses, i els fruits són aquenis oblongs És d’origen mexicà, i el conreu ha estat introduït en jardineria per la vistositat dels capítols florals, terminals o axillars, amb nombroses lígules de coloració diversa vermelles, purpúries, grogues, blanques i rosades Són emprades tant per a flor tallada com per a ornamentació de jardins Normalment es multipliquen amb trossos de rizoma Hom les planta a fi de març o a començament d’abril, preferentment en sòl profund i amb matèria orgànica abundant Floreixen des del maig fins al primer fred
Baltasar del Alcázar
Literatura
Poeta castellà.
Estudià humanitats i s’embarcà com a soldat a les galeres del primer marquès de Santa Cruz Serví diversos senyors, i cap al final de la seva vida conegué la penúria econòmica De la seva producció poètica, que no publicà, reunida principalment després de la seva mort, són conegudes sobretot les composicions humorístiques —com La cena jocosa —, on canta els petits plaers de la vida material Imitador de Marcial, emprà preferentment l’heptasíllab, i en grau menor el decasíllab Menys celebrats són els seus poemes religiosos i d’amor
Philippe Buache
Geografia
Geògraf francès, deixeble de Guillaume Delisle.
Nomenat geògraf reial el 1729, es dedicà preferentment a la geografía física i a la cartografia i introduí un sistema de representació de les conques hidrogràfiques El 1732, basant-se en les narracions russes sobre les expedicions a l’estret de Bering, deduí l’existència de les illes Aleutianes i d’Alaska La seva obra — Géographie élémentaire ancienne et moderne 1769-72, Cartes et tables de la géographie physique et naturelle 1757 i Mémoire sur les pays de l’Asie et de l’Amérique no publicada fins el 1775— influí en Alexandre von Humboldt
Pere Vallribera i Moliné
Música
Pianista.
Format a Barcelona amb Josep Barberà i Guillem Garganta, amplià estudis a París amb Isidore Philipp Estudià harmonia i composició amb Barberà i Josep Muset Fou president de l’Institut d’Estudis Musicals 1932 Des del 1940 fou director i catedràtic de piano del Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona, i desenvolupà una tasca pedagògica molt important Efectuà una carrera com a solista, i es dedicà preferentment a la música de cambra Enregistrà discs amb Concepció Supervia, Emili Vendrell, Henri Lewkowicz i Concepció Badia Fou autor d’obres corals, cançons, sardanes i…
Luis Amado Carballo
Literatura
Poeta gallec.
Mestre de primer ensenyament, de molt jove es dedicà a la literatura El 1922 publicà la narració Os probes de Deus i inicià la seva obra poètica, aplegada a Proel 1927 i O Galo 1928 Basant-se en les fórmules de la poesia popular, però afegint-hi la imatgeria avantguardista en versos preferentment breus i de rima assonant, aconseguí una síntesi neopopularista acostada a la de García Lorca La influència d’Amado Carballo fou decisiva en la lírica gallega contemporània i influí en grau divers damunt tots els poetes de la preguerra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina