Resultats de la cerca

La susceptibilitat magnètica d’una roca depèn principalment del seu contingut en magnetita i, en menor grau, en minerals ferromagnèsics Així, les roques sedimentàries i ígnies àcides solen tenir una baixa susceptibilitat, mentre que les roques ígnies bàsiques i ultrabàsiques són fortament magnètiques Sovint les roques presenten una anisotropia de la susceptibilitat magnètica En roques sedimentàries el pla de màxima susceptibilitat és aproximadament parallel als plans d’estratificació, i en roques metamòrfiques o magmàtiques és proper als plans de foliació El desenvolupament de les tècniques…

Els elements d’aquella, incorporats a la nova llengua, en constitueixen també el substrat adstrat, superstrat Així, l’ibèric és substrat del castellà i del català el cèltic, del francès i de l’occità l’etrusc, del toscà etc Els trets més estables del substrat pertanyen sobretot a la fonètica, al lèxic no fonamental i a la toponímia la morfologia i el lèxic bàsic, en canvi, rarament pervenen a la llengua d’importació El canvi del grup ct > it, amb ulteriors modificacions lacte > ‘lleit’ > ‘llet’, la supervivència de mots com rega, solc , o de topònims com ‘Besalú’ <…

Més rarament, el terme s’utilitza per a designar actes sacramentals del teatre espanyol de la segona meitat del segle XVIII i del XIX L Misón i A Guerrero es consideren els primers autors documentats de tonadillas , composicions que tingueren una rellevància especial en els escenaris madrilenys El gènere, del qual es coneixen riques mostres com La plaza de Palacio de Barcelona , de JValledor estrenada al Teatre de la Santa Creu barceloní el 1774, es val de recursos populars com aires de dansa a l’estil del fandango, la jota o la seguidilla , a més del tractament dels personatges…

Estromatòlit del Miocè mitjà de Porto Pi, a Mallorca Hom relaciona la formació d’aquestes estructures carbonatades orgànico-sedimentàries amb l’activitat de petits microorganismes procariotes que poden retenir i precipitar els sediments Pere Santanach Biològicament, els procariotes són organismes que no tenen un nucli organitzat Pel que fa al seu registre fòssil, els cianobacteris tenen una gran importància pel seu extraordinari desenvolupament durant el Precambrià i, bé que rarament conservats, constitueixen les formes fòssils més antigues que hom coneix Els cianobacteris foren…

Petita resclosa del riu d’Alcoi, al seu pas pel Racó del Duc Aquest congost manté una gran bellesa paisatgística i una notable riquesa biològica que està lligada a la seva diversitat ambiental i a l’existència del riu Rafael Paulo El Racó del Duc 23, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Superat el pantà de Beniarrés, el riu d’Alcoi troba sortida cap a la plana entre les serres de la Cuta i la Safor, travessant entre l’Orxa i Villalonga el congost del Racó del Duc La presència de l’aigua condiciona intensament el paisatge a les vores del riu, la vegetació està dominada per…

El boix Buxus sempervirens és un dels arbusts perennifolis més estesos per la muntanya mitjana del nostre país Observeu a dalt una branca florida amb les fulles coriàcies i oposades i els glomèruls de flors axillars A baix es pot veure una càpsula tancada, amb les tres banyes característiques, i diverses d’obertes mostrant els tres cocs i un nombre de banyes doble Pau Renard / Lligabosc Prop d’un centenar de plantes llenyoses, agrupades en sis gèneres, constitueixen aquesta petita família distribuïda per les zones temperades, tropicals i subtropicals Un sol gènere Buxus és…

Espècie estival en una bona part d’Europa, llevat de tota la península Ibèrica, acudeix cap a les seves àrees d’hivernada asiàtiques i africanes a través de rutes situades més a l’E de les nostres latituds És per això que el mosquiter xiulaire no és nombrós als Països Catalans, encara que sí que sembla comú i regular Es presenta en ambdós passos a tota la nostra geografia àdhuc ha estat citat a Andorra, si bé és més freqüent observar-lo al litoral, potser perquè a les comarques costaneres hi ha una activitat ornitològica més intensa Aquesta espècie, com totes les del seu gènere, presenta…

Aquesta vall, encaixada entre el massís de la Mariola i la serra d’Agullent, anomenada la valleta d’Agres de la qual ha estat considerat que formaven part Alfafara i Bocairent, és una de les més còmodes vies d’accés a la plana de Cocentaina i a la canal d’Alcoi, utilitzada per la carretera de Bocairent a Muro del Comtat i pel ferrocarril d’Alcoi a Xàtiva, que passa pel congost del riu d’Agres per l’anomenat port d’Agres Són conreades 866 ha de secà i 164 de regadiu, destinades a cereals i, principalment, a l’olivar, apreciat per la qualitat de les olives La terra de conreu està molt…

La malaltia per esgarrapada de gat és una afecció d’origen infecciós, en general benigna, que es manifesta bàsicament per la tumefacció dels ganglis limfàtics d’una determinada zona de l’organisme i que sol produir-se arran d’una esgarrapada de gat, tot i que també pot contreure’s per punxada de cactus, de roser o d’esbarzer, probablement contaminats amb orina o altres secrecions de gats o d’altres animals infectats La malaltia, poc freqüent, incideix sobretot en infants i adults joves Actualment encara no ha estat identificat l’agent etiològic del trastorn, però hom suposa que es tracta d’un…