Resultats de la cerca

Situació Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes Mapa 36-15392 Situació 31TDG142087 Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes Bé que…

Principals jaciments paleontològics amb vertebrats dels Països Catalans A la taula es relacionen les restes identificades més significatives de cadascun dels jaciments, ordenats cronològicament Vegeu la taula adjunta per als noms dels jaciments IDEM, a partir de dades de l’autor Per la seva història geològica, els Països Catalans tenen un dels registres fòssils més complets del continent europeu, en especial pel que fa a la història evolutiva dels vertebrats Aquest ric patrimoni, que permet estudiar la història de la vida dels darrers 260 milions d’anys, ha propiciat la creació de l’Institut…

El ministeri de cultura italià anuncia el descobriment d’un 'thermopolium', un establiment on se servia menjar, al jaciment arqueològic de Pompeia Les restes son remarcables per l’excepcional estat de conservació el color de les pintures del taulell està gairebé intacte, i en els envasos que es venien per a emportar hi ha encara restes de menjar Hi ha també restes humanes sepultades a conseqüència de l’erupció del 79dC

Considerat una forma recent d' Homo erectus , les restes trobades són fragments de tres cranis fòssils En l’actualitat, les restes del llac Njarasa o Eyasi s’inclouen, juntament amb els cranis de Ndutu i Bodo, en els anomenats Homo sapiens arcaics precoços, grup que pels seus caràcters anuncia ja l' Homo sapiens incloent els Neandertals i els homes moderns, però que reté encara diversos trets de l' Homo erectus Les darreres datacions de les restes d’Eyasi indiquen una edat de més de 200 000 anys

Aquest conjunt arqueològic mostra l’evolució del nucli urbà de la ciutat, des de la seva fundació romana fins a l’ocupació islàmica Cal destacar-hi una columnata del període imperial romà i un fragment de la Via Augusta, així com restes de la cúria De l’època visigòtica s’han trobat restes d’una església, i de l’època islàmica, restes d’una àrea funerària, o rawda , i àmbits domèstics, entre d’altres Té una superfície de 2 500 m 2 que permeten, de manera privilegiada, conèixer l’evolució de la ciutat de València

Situació Vista del conjunt del tossal on hi ha les escasses restes d’aquesta fortificació, compostes per una o dues rengleres a flor de terra ECSA-J Bolòs Les restes constructives d’aquesta fortificació s’emplacen al cim d’un tossal que s’alça a la partió d’aigües entre les conques del Segre i del Cinca, al límit dels termes de Seròs i de Massalcoreig Mapa 31-16 415 Situació 31TBF805922 Des de gairebé davant del convent de Vinganya, de la carretera que va de Seròs a la Granja d’Escarp, surt una pista en direcció nord que travessa el canal d’Aragó i Catalunya i s’apropa al tossal, que és —dels…

Situat a la conca de Guadix-Baza, hom hi troba una zona de jaciments paleolítics remarcable per l’extensió, per l’abundància d’indústries lítiques i, sobretot, perquè conté les restes més antigues de la presència d’homínids a l'Europa occidental Aquesta riquesa excepcional cal atribuir-la a la gran llacuna d’uns quaranta quilòmetres de diàmetre que durant el Plistocè ocupà la conca, actualment semidesèrtica, i que la convertia en una zona fèrtil, apta per a suportar una població variada i abundant de grans mamífers, la qual, al seu torn afavoria assentaments humans comparativament nombrosos…