Situació
Situades a la carena de la Serra Llarga, que presideix l’anomenada torrota de l’Obac, i mirant cap a llevant, trobem, a una altitud d’uns 650 m, molt malmeses i amagades entre mates, aquestes restes.
Mapa: 36-15(392). Situació: 31TDG142087.
Hi ha dos camins per anar a les ruïnes de la Serra Llarga que es troben al costat d’una pista forestal que recorre aquesta carena. El camí més curt és agafant la carretera que va de Terrassa a Rellinars i just en el km 7 seguir per un camí a mà dreta de la carretera. Cal fer més o menys 1,5 km a peu per aquest camí per trobar a mà dreta les restes.
Bé que és més llarg, també s’hi arriba pel camí que va de la casa de l’Obac a Matadepera i, a l’alçada de la torrota, agafar el trencall que baixa a la Serra Llarga on, seguint per la pista forestal, trobarem les restes a mà esquerra.
Casa
La importància que s’ha donat a aquestes restes es deu al fet que es troben molt a prop de l’anomenada torrota de l’Obac i sobretot, igual com en les restes de la casa vella de l’Obac, perquè les seves parets eren fetes amb l’aparell que anomenem opus spicatum, característica que permet de relacionar una construcció amb l’altra.
Avui només podem intuir els fonaments d’una construcció rectangular d’uns 21,2 m de llarg per 8,5 m d’ample amb dos petits panys de paret en opus spicatum d’uns 75 cm de gruix. A l’interior del rectangle podem distingir restes dels fonaments que, segons unes excavacions fetes l’any 1911, dividien el rectangle en sis parts mitjançant “un fonament en el centre seguint l’eix de la llargada i altres dos situats cap els extrems i paral·lels al de l’amplada”, tal com explica Pau Gorina.
A més, no fa gaires anys (1959) sembla que encara es veien les restes tal com les descriu el mateix Gorina l’any 1924: “dos troços de paret de rebla, l’un format per sis filades de pedres colocades amb inclinació i dibuix d’espiga d’uns 4 m de llarg per 2 m d’alt i un gruix de 75 cm i l’altre del mateix gruix de 1,70 m de llarg, per 2,25 d’alt de construcció mixte, alternant les filades d’opus spicatum amb filades de pedres horizontals que deixen en el seu interior un pas semblant i una canalització”.
És molt difícil poder datar i identificar aquestes restes sense fer una excavació a fons, ja que si bé s’ha identificat amb el mas de la Serra Llarga, que segons un establiment del 1482 ja era abandonat, ara també es coneixen les restes com els “corralots de l’Obac”, nom que defineix la seva funció més recent. D’altra banda, també hi ha qui ha considerat que aquestes restes eren d’època visigoda. De tota manera, per a nosaltres és molt difícil trobar-hi elements purament romànics.
Bibliografia
- Ferrando, 1983, pàgs. 206-210
- Gorina, 1924, pàgs. 57-62