Resultats de la cerca

Llicenciat en filosofia i lletres, en l’especialitat de filologia catalana, per la Universitat Autònoma de Barcelona i llicenciat en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, el 1968 dirigí el seu primer muntatge, Roots , d’Arnold Wesker Fundador i primer director del Teatre Lliure  1976 i, posteriorment, director del Centro Dramático Nacional 1983-89 i del Théâtre de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París 1990-96 En 1995-96 dirigí la Biennal de Teatre de Venècia i, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, entre el 1997 i el 1999 fou comissari del Projecte Ciutat del Teatre Del …

Membre del Club Natació Sabadell Fou onze vegades campió de Catalunya tres cops en 50 m 1998, 2002, 2004, dos cops en 100 m 1998, 2003, quatre cops en 200 m 1998, 2002, 2003, 2004 i dos cops en 400 m estils individual 2003, 2004 En l’àmbit estatal fou vint-i-vuit vegades campió absolut dotze a l’estiu, una en 100 m 2004, vuit en 200 m 1997-2004, una en 400 m estils individual 2003 i dues en relleus 4 × 100 m estils 2003, 2004 i setze a l’hivern, una en 50 m 2004, sis en 100 m 1998, 1999, 2001-04, cinc en 200 m 1999, 2001-04, una en 400 m estils individual 2003 i tres en relleus 4 × 100 m…

Es formà en el Club Nàutic de Tenerife i la temporada 1992-93 passà al Club Natació Sabadell Fou deu vegades campió de Catalunya un cop en 50 m lliure 1993, dos cops en 100 m lliure 1995, 1996, cinc cops en 50 m papallona 1993-97, un cop en 100 m papallona 1995 i un cop en 50 m esquena 1993 En l’àmbit estatal fou dotze vegades campió d’Espanya a l’estiu sis cops en 50 m lliure 1989-94 i sis cops en 50 m papallona 1993-96, 1998, 1999, i cinc vegades a l’hivern un cop en 50 m lliure 1995, un cop en 100 m lliure 1995 i tres cops en 50 m papallona 1993, 1994, 1995 També fou recordista català i…

Germà del violinista Enric Ainaud  i pare dels historiadors Joan i Josep Maria Ainaud i de Lasarte Començà els seus estudis a l’Ateneu Obrer de Barcelona i aviat adquirí renom com a dibuixant Formà part del grup els Negres , dintre el postmodernisme Els temes dels seus dibuixos, fets al carbó, són escenes urbanes i populars, vistes sovint amb una certa intenció social aquests dibuixos són conservats al Museu d’Art Modern de Barcelona i a colleccions privades Conreà també l’escenografia L’any 1905 creà, amb alguns dels seus amics, l’ Agrupació artística , que organitzà diverses exposicions…

Estudià antropologia a la Universitat de Barcelona, i els anys noranta començà una tesi doctoral sobre els pigmeus, que no pogué acabar per la guerra civil que esclatà al Congo L’experiència, però, marcà la seva obra literària, iniciada amb l’assaig Pallassos i monstres La història tragicòmica de 8 dictadors africans 2000 Des d’aleshores ha publicat obres de ficció en les quals construeix un univers molt personal on conflueixen el seu bagatge d’antropòleg, la literatura fantàstica i de terror, i les influències d’autors com ara Kafka, Conrad, Poe o García Márquez Després dels relats de  Les…

En categoria juvenil, guanyà nou Campionats d’Espanya tres de tres bandes, tres de lliure i tres de quadre 47/2 i dos Campionats d’Europa de tres bandes 1992, 1995 En categoria absoluta, es proclamà onze vegades campió d’Espanya de tres bandes 1995, 1998-2005, 2007, 2014 i una de biatló En l’àmbit internacional, aconseguí quatre Campionats del Món 1998, 2005, 2010, 2016, una Copa del Món 2005, tres Supercopes del Món 2005, 2006, 2017, dos Campionats d’Europa 1997, 2000 i dos Campionats Iberoamericans També guanyà dues medalles d’or en els Mundials 2002, 2006 i fou nomenat millor jugador de l’…

Els anys quaranta jugà al Frente de Juventudes de Granollers, entitat que posteriorment es convertí en el BM Granollers, club del qual fou un dels socis fundadors Durant tres temporades 1948-1951 defensà la samarreta del FC Barcelona, abans de tornar al BM Granollers, equip en el qual fou el capità fins a la seva retirada, tot compaginant les modalitats d’handbol d’onze i handbol La seva posició al camp fou la de defensa central Fou internacional amb la selecció espanyola d’handbol d’onze i d’handbol Amb el FC Barcelona fou campió de Catalunya i d’Espanya d’handbol d’onze dues vegades 1949,…

Davanter, fitxà pel Club Esportiu Noia 1996-99 procedent del CP Areces Amb el Noia guanyà la Copa de la CERS i la Copa del Rei 1998 Passà al Reus Deportiu 1999-2009, en el qual es reciclà com a mig i conquerí una Lliga Europea 2008, dues Copes de la CERS 2003, 2004, una Copa del Rei 2006, una Supercopa d’Espanya 2006 i un Mundial de clubs 2008 Posteriorment jugà al Benfica de Portugal 2009-10, l’Areces 2010-11, a la primera divisió, i el Club d’Esports Vendrell 2011-12, equip en el qual es retirà per a convertir-se en secretari tècnic del Reus Deportiu

Membre del Club Natació Sant Andreu, s’especialitzà en proves d’estil Entrenà amb Jordi Murio i, ja al centre de tecnificació de la Federació Catalana de Natació, amb Miquel Torres Es consagrà el 1982, quan es proclamà campiona d’Espanya de 200 m papallona Posteriorment aconseguí una medalla de plata en 200 m esquena i una de bronze en 400 m estils En l’àmbit català fou diverses vegades campiona en aquestes mateixes tres proves individuals, a més dels relleus amb el seu club, en diferents edicions durant la dècada de 1980 En l’àmbit internacional, el seu major èxit fou una medalla d’or en 200…

Germà de Manuel Ainaud i Sànchez Estudià a Bèlgica amb Mathieu Crickboom i després anà a Barcelona, on collaborà amb el Quintet Casals L’any 1905 fundà a la capital catalana una acadèmia de música que dugué el seu nom Fou director artístic de l’Associació Íntima de Concerts de Barcelona Escriví un mètode per a violí i compongué un recull de cançons infantils harmonitzades 1935 Bibliografia Ainaud i Sànchez, Enric Método de violín teórico y práctico Methodo de violino theorico e pratico , Iberia Musical Boileau, Barcelona 19–