Resultats de la cerca

Format a la càtedra de Casals i Vernis, estudià a l’Académie des Beaux-Arts de París Concorregué a l’Exposició de Belles Arts de Barcelona del 1896 i a la del 1907 El 1906 retornà de París i s’establí a Sarrià Barcelona Exposà, individualment, a la Sala Parés el 1914 i, collectivament, a l’Exposició de Primavera del 1932 És autor, entre d’altres, de Vell captaire a la porta d’una església, Sant Josep i el nen Jesús, Sant Francesc i de diversos retrats d’Alfons XII

Fou habilitat pel braç militar 1626 El seu assassinat, a la capella de casa seva, que fou assaltada per les tropes del terç napolità del capità Spatafora, el primer de febrer de 1640, en negar-se —pel fet d’ésser exempt d’allotjament— a obrir-los les portes, fou el primer dels grans fets de sang els braços obriren una investigació que motivaren l’alçament popular del Corpus de Sang , i fou recollit a la cançó popular Els segadors Conreà la pintura el 1637 pintà un retaule de santa Eulàlia per als caputxins de Sarrià

Celebrada al convent dels caputxins de Sarrià, a Barcelona, del 9 a l’11 de març de 1966, hi assistiren 450 representants d’estudiants, professors i intellectuals El setge i posterior assalt policial al convent suscità un moviment unitari de solidaritat política i ciutadana, que fou el germen de la Taula Rodona Democràtica de l’oposició catalana, i reforçà la incorporació a la lluita antifranquista d’importants sectors eclesiàstics manifestació de capellans pels carrers de Barcelona, l’11 de maig i professionals fundació del Grup Democràtic de periodistes, a l’abril del mateix 1966

El seu nom era Esteve Blanch i Busquets Caputxí des del 1902, fou definidor provincial, custodi al capítol general i guardià dels convents de Pompeia, Sarrià i l’Ajuda, en ocasions diverses Professor de teologia moral i mentor de l’aristocràcia espiritual i intellectual catalana, fou director del tercer orde franciscà i dels portaveus Catalunya Franciscana i Apostolado Franciscano , publicà innombrables articles d’espiritualitat, que compendià en Normes de vida cristiana en el seu Manual devocionari del Terç Orde 1932 Collaborà a la revista Estudis Franciscans i al periòdic El Matí

La seva capçalera és la vall de Tàrbena , compresa entre la serra del Carrascar de Parcent al N, la serra de la Xortà i la serra d’Almèdia a l’W i la serra de Bèrnia a l’E Poc abans del despoblat d’ Algar que li ha donat el nom, el riu entra a la vall de Callosa de Segura on, al límit entre els municipis de Callosa d’En Sarrià i d’Altea, rep, per la dreta, el Guadalest Desemboca a la mar Mediterrània al N de la vila d’Altea

Després de llicenciar-se en enginyeria química a l’Institut Químic de Sarrià, escriví poesia des de l’any 1971 Ha publicat els poemaris  Somnis i malsons 1980 i  Timbals de primavera 1986, prologats per Josep Palau i Fabre  La secreta joventut 2014 —que recull els poemes escrits entre el 1971 i el 1981 i els set poemes de la sèrie Cançonets  1990—, i  La  destrucció  2014 Vital, alliberadora i formalista, la seva poesia és una proposta de superació dels mecanismes repressius que actuen en la societat moderna És president de la Fundació Palau

Sant Miquel Arcàngel, taula lateral del retaule major de Tuili Sardenya El 1500 Joan i Violant de Santa Cruz, senyors de Tuili, instituïren un censal per a finançar l’obra, atribuïda al Mestre de Castelsardo Bisbat de Càller, església parroquial de Sant Pere de Tuili – SBAPPSAECO Sota aquesta denominació es coneix un pintor anònim actiu a Catalunya i Sardenya al final del segle XV i al principi del XVI que el 1927 donà a conèixer Carlo Aru, el qual començà a construir la seva personalitat artística i el va batejar precisament amb aquest nom en honor de la localitat d’origen d’un retaule que…

Formà part dels equips del Sarrià Esportiu, el Futbol Club Barcelona i el Reial Club Deportiu Espanyol Guanyà tres Campionats de Catalunya de 5000 m llisos 1935, 1941, 1942 i dos de cros individual 1934, 1936 Fou campió d’Espanya de 5000 m 1936, 1941, 1942, 1944, 10000 m 1935, 1941 i camp a través 1933, 1941, 1942 Amb la selecció catalana establí els rècords de Catalunya de 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 4 × 1500 m 1942 També aconseguí els rècords d’Espanya de 10000 m 1941, 5000 m 1941, 3000 m 1942 i 2000 m 1942

Ocupava la posició de collocadora i s’inicià a l’escola de formació dels Salesians de Sarrià Jugà a l’AE Cornellà 1981-83 i el RCD Espanyol 1983-91 Obtingué el títol de Lliga 1982, 1985, 1988, 1991 i tres subcampionats 1983, 1986, 1987 També guanyà quatre campionats de la Copa de la Reina 1984, 1985, 1986, 1990 Amb l’Espanyol participà en competició europea i jugà la Copa Confederació Amb la selecció espanyola fou internacional en categoria júnior i quaranta-cinc vegades en l’absoluta, amb la qual disputà tres edicions de l’Spring Cup També jugà amb la selecció catalana

Fou atleta de la Penya Esportiva Aire Lliure del Poble-sec, el Sarrià Esportiu, el FC Barcelona i el RCD Espanyol L’any 1935 fou campió d’Espanya per equips amb la selecció catalana Aquesta classificació li permeté ser convocat per la selecció espanyola per competir al Cros de les Nacions Durant la Guerra Civil fou ferit de bala en un turmell, però tornà a les curses El 1940 fou campió d’Espanya de cros L’any 1944 fou campió de Catalunya dels 10000 m en pista Rebé el guardó Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya 1997