Resultats de la cerca
Es mostren 466 resultats
René Girard
Filosofia
Filòsof francès.
Es graduà com a medievalista a l’École Nationale des Chartes 1947, i posteriorment fou professor de llengua i literatura franceses a la Universitat d’Indiana, on obtingué el doctorat en història el 1950 Ensenyà, successivament, a les universitats de Duke, Bryn Mawr, Johns Hopkins, l’estatal de Buffalo i, del 1981 fins a la jubilació, a la Universitat de Stanford, Califòrnia La idea central del seu pensament és la mimesi , impuls que modela el desig, matèria primera de l’acció i els pensaments humans Cal entendre la mimesi com una emulació individual i collectiva que crea comunitats i…
Joan Povill i Adserà
Literatura catalana
Teatre
Crític, escriptor i dramaturg.
Vida i obra Traslladat a Olesa de Montserrat d’infant, hi desenvolupà amb molta dedicació una important tasca cultural Cursà els estudis de magisteri i comerç Fundà una acadèmia 1931 a la qual dedicà pràcticament tota la vida El 1923 publicà la primera obra poètica, Les flors de l’ànima El 1929 fou nomenat mestre en gai saber Publicà, també, dues novelles Esclavitud 1928 i Vida nova 1930 Però fou el teatre la seva més ferma vocació Collaborà al periòdic La Nau com a crític teatral i es relacionà amb importants intellectuals de l’època De la seva producció dramàtica hom destaca Poema d’odi i…
,
Gonzaga
Llinatge noble que s’establí a Màntua a la fi del segle XII.
El primer membre del qual que adquirí importància fou Luigi I Gonzaga ~1267-1360, que derrotà la facció ciutadana dels Bonacolsi i fou elegit pel poble capità general de Màntua amb dret hereditari 1328-60, sota el vassallatge, però, dels Visconti Tingué tres fills, que formaren tres línies el segon, Feltrino Gonzaga mort el 1374, fundà la línia dels senyors comtes des del 1501 de Novellara , que s’extingí el 1728 Corrado Gonzaga , el tercer fill, fundà la línia dels marquesos 1595 de Palazzuolo , que s’extingí el 1751 L’hereu, Guido I Gonzaga mort el 1369, succeí el pare El seu net, Francesco…
Gautier de Coincy
Música
Trobador francès.
L’any 1193 ingressà al monestir de Saint Médard en Soissons, i el 1214, potser després d’estudiar a la Sorbona, es convertí en prior de l’abadia de Vicq-sur-Aisne Des del juny del 1233 i fins a la seva mort fou abat del monestir de Saint Médard La part fonamental de la seva obra consisteix en una recopilació de Miracles de Notre-Dame , la primera part de la qual fou escrita entre el 1214 i el 1222, i la segona, entre el 1222 i el 1233 La popularitat de l’obra es fa palesa en el fet que ha estat transmesa per més de vuitanta fonts diferents, vint-i-dues de les quals amb música També fou molt…
Confederació del Rin

La Confederació del RIn
© fototeca.cat
Història
Unió política que agrupà, del 1806 al 1813, diversos estats alemanys.
Sorgí a conseqüència de la dissolució del Sacre Imperi, arran de la derrota d’Àustria a Austerlitz desembre del 1805 per les forces de Napoleó Inicialment, la Confederació era formada per setze estats alemanys, que constituïren així un instrument polític a les mans de Napoleó, el qual se'n declarà protector, hi firmà una aliança i se'n reservà la direcció de la política exterior i el comandament de les forces armades La submissió de la Confederació a l’imperi francès fou reforçada pels matrimonis d’Eugène de Beauharnais, cunyat de Napoleó, amb Augusta de Baviera, i de Jeroni…
Antoni Nughes
Gramàtica
Eclesiàstic, historiador i activista cultural.
Doctor en teologia per la Universitat Gregoriana i Lateranense de Roma, des dels anys vuitanta es convertí en un dels principals representants del moviment per a la recuperació de la llengua i la cultura catalanes a l’Alguer El 1980 rebé l’autorització de l’autoritat diocesana per a celebrar la missa en alguerès , que oficià regularment a la parròquia de Sant Francesc, i fou autor de l’ordinari de la missa en alguerès, conjuntament amb l’abadia de Montserrat, comunitat amb la qual collaborà regularment Cofundador de l’Escola de Alguerés Pasqual Scanu 1982 i director de l’Ofici Diocesà dels…
Welser
Família de patricis d’Augsburg que als darrers decennis del s. XV i a la primera meitat del XVI fou l’eix d’importants empreses comercials, mineres i bancàries; hom creu que a l’Alemanya d’aquesta època solament els Fugger superaren la seva potència financera.
El 1476 els germans Bartholomäus, Lucas, Ulrich i Jakob Welser constituïren una poderosa companyia mercantil que uns quants anys més tard, conduïda per Anton Welser mort el 1518, fill gran de Lucas, estengué la seva activitat per tot l’Occident europeu, amb factories a Lisboa, Anvers, Nuremberg, Danzig, Venècia, Ginebra, Lió, etc Al tradicional comerç de llana, teles i draps s’afegí l’explotació de les mines de coure i argent del Tirol, Saxònia i Turíngia i la distribució pel nord i pel centre d’Europa de les espècies i altres productes de les possessions portugueses a Àfrica i Àsia A la mort…
Brandenburg
Regió
Regió del nord d’Alemanya.
Comprenia tradicionalment una part a l’oest de l’Elba, la Marca Vella o Altmark, una altra de central compresa entre els cursos mitjans de l’Elba i de l’Oder, la Marca Mitjana o Mittelmark, i una altra a l’est de l’Oder, que s’allargava entre la Pomerània i els antics límits de Polònia, la Marca Nova o Neumark a les tres marques eren unides d’altres petites regions Uckermark, Prignitz i Ruppin i els bisbats secularitzats de Brandenburg, Havelberg i Levus En la divisió provincial prussiana del 1815 l’Altmark fou integrada en la província de Saxònia, i la resta, juntament amb la…
burggravi
Història
Durant el Sacre Imperi, senyor que originàriament equivalia al d’un castellà perpetu d’una fortalesa.
concert
Música
Del verb italià concertare, ’acordar’ o ’arribar a un acord’.
Michael Praetorius Syntagma musicum , 1618 assenyalà la relació del terme amb el seu significat llatí ’lluitar’ o ’confrontar’ Si bé aquesta explicació sembla reflectir amb més exactitud el significat modern de la paraula -obra que confronta un o més instruments solistes a l’orquestra-, és en el sentit de la primera com s’usà, majoritàriament, durant el segle XVII El terme començà a usar-se en sentit musical a Itàlia durant el segle XVI, referit a la conjunció d’efectius vocals o instrumentals heterogenis per a la interpretació d’una obra Exemple 1 - JS Bach Concert de Brandenburg núm 5 en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina