Resultats de la cerca
Es mostren 374 resultats
Federació Regional Espanyola de l’Associació Internacional del Treball
Història
Primera organització sindical obrera d’abast espanyol.
Fou creada pel Primer Congrés Obrer Espanyol , juny del 1870, després de la formació, el 1869, d’uns primers nuclis internacionalistes a Madrid Lorenzo, Mora, González Morago, etc i a Barcelona Farga i Pellicer, García Viñas, Soriano, etc Tingué inicialment, en 1870-71, uns 4 000 afiliats, però la seva força cresqué, fins a arribar a uns 60 000 el 1873, més de la meitat dels quals corresponien al Principat Adherida a l’AIT, rebé els efectes de la repressió contra el moviment obrer desencadenada després dels fets de la Comuna parisenca març-maig del 1871, i fou declarada illegal pel gener del…
Tugendbund
Història
Societat secreta prussiana, fundada a Königsberg (l’actual ciutat russa de Kaliningrad) per nacionalistes que s’oposaven a la dominació napoleònica i volien la regeneració de Prússia.
Collaborà en la reacció prussiana del 1815 El liberalisme dels seus membres mogué Frederic Guillem III a dissoldre-la 1815
pàncrees

Secció del duodè i del pàncrees: 1, duodè; 2, cap del pàncrees; 3, cos del pàncrees; 4, cua del pàncrees; 5, conducte de Wirsung; 6, colèdoc; 7, ampul·la de Vater; 8, conducte de Santorini; 9, orifici de desembocadura del conducte de Santorini; i 10, artèria i vena mesentèriques superiors
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Glàndula de secreció mixta (interna i externa).
Passa d’ésser una estructura difusa, en la majoria de vertebrats inferiors, a una massa imparella, situada entre l’estómac i el duodè, en el cas dels superiors En l’home té de 80 a 120 g de pes i de 15 a 20 cm de llargada, situat a l’abdomen en posició retroperitoneal, entre el duodè i la melsa i entre l’estómac i les dues primeres vèrtebres lumbars És compost de tres parts el cap , el cos i la cua El cap és emmarcat pel duodè i travessat pel conducte biliar principal o colèdoc El pàncrees té una doble funció secretòria, endocrina i exocrina La secreció endocrina és produïda per les cèllules…
Pedro Calderón de la Barca

Pedro Calderón de la Barca
© Fototeca.cat
Literatura
Teatre
Autor dramàtic castellà.
Estudià amb els jesuïtes a Madrid, Alcalá i Salamanca Molt jove participà en els certàmens poètics en honor de sant Isidre i de santa Teresa L’any 1636 era l’escriptor dramàtic més famós de la cort, investit amb l’hàbit de Santiago Després d’una joventut agitada, participà en la Guerra dels Segadors El 1651 fou ordenat sacerdot Gaudí sempre d’un ampli favor reial La seva obra dramàtica cent vint obres majors, vuitanta actes sacramentals i una trentena d’obres menors presenta una estructura que és culminació de les teories de Lope de Vega, alhora que té unes característiques clarament…
Pere Formiguera i Sala

Pere Formiguera i Sala
© Carles Tortosa
Fotografia
Fotògraf.
Llicenciat en història de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona 1977, inicià la seva activitat artística el 1969 i feu la primera exposició individual el 1973 Fundador del grup Alabern 1976 amb Manel Esclusa, Rafael Navarro i Joan Fontcuberta, conjuntament amb aquest darrer, el 1983 inicià la sèrie Fauna secreta , que l’any 1988 s’exposà al Museum of Modern Art de Nova York El 1985 realitzà, amb Marta Gili i David Balsells, Infàncies illustres , a partir d’una collecció de fotografies de personatges illustres de la seva infantesa En la seva obra individual, emprà tant el…
Anatomia de l’aparell digestiu
Anatomia humana
L’aparell digestiu es compon d’una sèrie d’estructures adaptades especialment per a ingerir aliments, digerir-los posteriorment —és a dir fraccionar-los en unitats petites— i finalment absorbir les substàncies nutritives que contenen L’aparell digestiu consta esquemàticament de dues parts diferenciades el tub digestiu i les anomenades glàndules accessòries El tub digestiu constitueix una estructura anatòmica tubular, de parets formades bàsicament per teixit muscular, que s’estén des de la boca fins al recte —la darrera porció de l’intestí gros— formant un canal que travessa l’organisme des de…
Abdó Terrades i Pulí

Abdó Terrades i Pulí
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Polític.
Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el…
,
Joan Perucho i Gutiérrez
Joan Perucho i Gutiérrez
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Poeta, narrador, assagista i crític d’art.
Llicenciat en dret, exercí la judicatura A la universitat collaborà a Alerta i Estilo Fou redactor d’ Ariel i crític d’art i collaborador de diversos diaris i revistes com Destino En poesia publicà Sota la sang 1947, Aurora per vosaltres 1951, El mèdium 1954, premi Ciutat de Barcelona, El país de les meravelles 1956, que reuní a Poesia 1947-1973 1978 Posteriorment, influït pel surrealisme i per la plàstica de Tàpies i de Ponç, amb connotacions simbolistes, evolucionà cap a una poesia més nua i esquemàtica Quadern d’Albinyana 1984 i Itineraris d’Orient 1986, Cendres & diamants 1991, i…
,
pròstata
Anatomia animal
Glàndula de secreció externa, pròpia del sexe masculí, que secreta el líquid prostàtic, el qual durant l’ejaculació és mesclat amb els espermatozous procedents de les vesícules seminals.
Té forma de con aixafat anteroposteriorment i és situada darrere la símfisi del pubis, sota el coll de la bufeta i davant l’ampolla rectal És travessada obliquament per la uretra, en la qual desemboquen les vies espermàtiques a l’altura de la prominència anomenada verumontànum
La Bandera Negra
Organització secreta d’acció directa nascuda a Barcelona al principi del 1925, dependent del partit Estat Català, dirigit des de l’exili per Francesc Macià i Daniel Cardona.
El nom provenia de la bandera que onejà en alguns indrets en la desfeta del 1714, segons la cançó popular La dama de Reus Entre els signants del document fundacional hi havia Marcellí Perelló, Ramon Xammar, Emili Granier-Barrera i Jaume Balius, gairebé tots els quals es trobaren implicats en l’anomenat complot de Garraf Tingué comitès a Barcelona, Besiers i Buenos Aires, i delegats a diverses poblacions L’organització restà desfeta després dels fets de Prats de Molló
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina