Resultats de la cerca

És cordiforme, verrucós i ple de punxes, dues de les quals les situades entre els ulls són llargues i aparents Les potes ambulatòries són llargues i les pinces, primes i fortes És de moviments lents, de vida sedentària, solitària, llevat a l’època de reproducció, que forma agrupacions nombroses es nodreix principalment de briozous i d’hidraris Habita en els fons tous sorrencs, fangosos i de grava amb algues, a una profunditat de 20 a 50 metres És àmpliament estès per les costes europees, per la mar del Nord, per tot l’Atlàntic i per la Mediterrània, on és pescat abundantment com…

Són cases de dues o tres plantes, generalment amb teulades de dos vessants, però també n'hi ha d’un de sol, o més complexes, de planta basilical, per exemple, amb un cos central més alt El pis principal és destinat a habitatge, el superior a graners i la planta a dependències agrícoles Segons el tipus de producció, poden ésser cerealistes a l’Empordà, ramaderes al Lluçanès, vitícoles al Penedès, hortícoles al delta del Llobregat Al País Valencià, és típica dels sectors de secà al nord del país el Maestrat, la Plana, l’Alcalatén, la Ribera Alta, a diferència de l'alqueria de les zones de…

A la mort d’Àtila 453, passà sota la tutela dels àvars, i emigrà cap al nord del Caucas, a la regió del Kuban’, on romangué uns 400 anys, en contacte amb els turcobúlgars Al s IX, sota l’amenaça de l’avanç dels petxenegs, els magiars hagueren d’anar avançant cap a l’W vers el 830 s’installaren a les planes situades entre el Don i el Dnièper, i després entre els rius Dnièper i Dnièster El perill petxeneg forçà Árpád, cap comú escollit per les set tribus magiars, a travessar els Carpats i a installar-se a les actuals Hongria i Transsilvània, a la fi del s IX Hongria

Tots, en conjunt, reben el nom de peixos sense sang Són peixos delicats i transparents, amb el cos de secció ovalada, el cap aixafat dorsalment, els ulls grossos, l’obertura bucal obliqua, les dents molt petites, les aletes pectorals relativament grosses i situades molt altes als costats, i dues aletes dorsals i amb una línia argentada i una altra de negra als costats Ahepsetus fa uns 15 cm, i Aboyeri uns 10 Habiten a la superfície de les aigües, vora el litoral, on formen grans bancs força estàtics Es nodreixen de plàncton Són comuns a les costes dels Països Catalans, on són…

Situació Les restes del pont romànic són situades als peus dels pilars centrals de l’antic pont, el qual s’aixeca sobre el Llobregat, proper, aigües amunt, al pont actual, en un indret on coincideixen els extrems dels municipis de Sallent, Artés, Calders i Navarcles Long 1°54’22” - Lat 41°46’23” Hom arriba al Pont de Cabrianes a través de la carretera de Manresa a Artés, la qual arrenca, a mà esquerra, de la de Manresa a Vic, quan hom arriba a Torroella de Baix Pont Al costat del pont nou i als peus del vell, enderrocat, hi ha uns vestigis de pilastra, uniformes i desdibuixats…

A l’antic municipi de Fígols, a tramuntana d’aquest poble, hi ha el lloc de Voloriu, on hi havia l’església de Sant Romà L’únic esment que es coneix de Sant Romà de Voloriu és de l’any 1056, que apareix documentat el lloc de Sant Romà, com a localització d’unes terres situades a la vall de Fígols in vila Erix En el Spill … del vescomtat de Castellbò consta que en el priorat de Tresponts hi ha el poblat de Valloriu , a la vall de Fígols, amb un mas L’any 1831 Voloriu, com a agregat de Fígols, figura com a jurisdicció del capítol de la Seu d’Urgell

La família dels estornells estúrnids, tot i que a les terres catalanes només compta amb 2 espècies de mida mitjana, mereix un esment particular per l’abundància, la dinàmica poblacional —en franca expansió— de l’estornell i la seva incidència ecològica Amb 110 espècies, situades sobretot a Euràsia i Àfrica, són moixons gregaris que formen grans estols molt adaptables i competitius, palesen una excessiva capacitat colonitzadora en detriment de les avifaunes autòctones, com s’esdevé a l’Amèrica del Nord Així mateix, en determinades circumstàncies, constitueixen un flagell per a l’…

Durant unes obres realitzades l’any 1970 als carrers de la població de Palau-sator, foren descobertes nombroses tombes de lloses i algunes de tègula Les trobades a la plaça eren sepultures formades per lloses planes les del carrer del Portal i algunes de les del carrer de la Mosca eren de tègula Totes aquestes tombes eren situades aproximadament a 1 m del nivell del sòl actual El jaciment no fou estudiat i les troballes foren colgades novament o bé destruïdes Sembla que hom hi trobà restes de ceràmica pertanyents a recipients d’ofrenes Segurament cal relacionar aquesta necròpoli…

El lloc de Gurp s’assenta en un replà a 922 m d’altitud, sota un dels contraforts que davalla de la serra homònima El castell kastro Guirbi figura esmentat entre els anys 969 i 974 en un seguit de donacions de terres situades al terme d’aquest castell a favor del monestir d’Alaó Posteriorment, l’any 1079 el comte Artau I de Pallars Sobirà donà al monestir de Sant Pere de Rodes l’església de Sant Miquel, situada dins del terme del castell de Gurp El castell de Gurp formà part de la baronia d’Eroles L’any 1831 consta que era senyoria del baró de Claret i Sant Adrià

Situada al S del llac Weishan, enmig d’una regió de turons, és un centre de comunicacions important entre els quatre sheng de Jiangsu, Shandong, Henan i Anhui Les mines de ferro de Liugonyi explotades ja sota la dinastia Han, situades a una trentena de quilòmetres, al N, com també les mines de carbó dels voltants de la ciutat, n’han fet un centre industrial important indústries siderúrgiques i mecàniques Hom l’anomena també Tongshan , nom del xian administratiu on és situada la ciutat Lloc estratègic, ha estat escenari de nombroses batalles, de les quals es destaquen la del 1938…