Resultats de la cerca

Estudià al Conservatori Municipal de Música de Barcelona i en 1935-36 amplià la seva formació a París amb Louis Bleuzet Continuà els estudis de perfeccionament a Düsseldorf, on feu diversos concerts i recitals Fou membre de les orquestres del Gran Teatre del Liceu i de l’Orquestra Municipal, i professor del Conservatori Municipal i del Liceu Reconegut intèrpret de música contemporània, estrenà la Sonata per a oboè i clarinet baix , de J Homs Barcelona, 1956, així com altres obres del mateix compositor Participà en la primera interpretació a Barcelona de l' Oratori de Nadal de JS…

Com que formen un conjunt parallel al de les quinze Invencions a dues veus, és habitual anomenar-les Invencions a tres veus La seva varietat de formes, textures i estils és molt gran, però moltes són fugues de característiques pràcticament iguals a les d' El clavicèmbal ben temprat , si bé en les Simfonies el subjecte de la fuga es presenta acompanyat ja en la primera entrada, cosa que mai no passa en les fugues de l’altra collecció L’escriptura del tipus de sonata en trio és molt freqüent, i fins i tot en un cas BWV 791 es manté al llarg de tota la composició La tècnica del…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Budapest, fou alumne de piano d’A Székely i L Weiner i de composició de Z Kodály i H Koessler Debutà com a concertista a quinze anys, i aviat inicià una carrera de gran projecció internacional tot guanyant fama per les seves interpretacions de F Chopin i F Liszt L’any 1935 establí la seva residència a Londres i el 1946 adquirí la nacionalitat britànica El 1949, el compositor anglès William Walton li dedicà la seva Sonata per a violí i piano , juntament amb Y Menuhin, amb qui Kentner tocà en nombroses ocasions El 1955 estrenà el Concert per a…

Format al Conservatori de París, fou solista dels Concerts Lamoureux i, el 1968, ingressà a l’orquestra de l’Òpera de París Ben aviat la seva carrera es dirigí cap a la música contemporània Ha collaborat amb nombroses formacions dedicades a aquest repertori, com ara Domaine Musical, dirigit per Pier re Boulez, Musique Vivante, Ars Nova i l’Ensemble Instrumental Amb les pianistes Katia i Marielle Labèque i el percussionista Jean-Pierre Drouet fundà el grup Puissance Quatre, que feu nombroses gires internacionals i enregistraments discogràfics Amb ells ha enregistrat la Sonata per…

Estudià percussió a Colònia amb W Prischa i posteriorment amplià la seva formació a la universitat de la mateixa ciutat, on es titulà en musicologia Especialitzat en música contemporània, formà part del Conjunt Instrumental de Cambra i actuà com a solista amb els germans Kontarsky, amb qui interpretà la Sonata per a dos pianos , de B Bartók A partir del 1963 formà duet amb el pianista Franzpeter Goebels i un any després treballà amb K Stockhausen, de qui interpretà moltes composicions A partir dels anys setanta passà a formar part de la Capella Coloniensis i combinà la seva tasca…

És, juntament amb la forma binària, un dels models formals més fonamentals de la música i fou molt emprada en algunes danses del Barroc i del Classicisme, com també en la gran majoria de les peces de caràcter romàntic Les tres parts d’una forma ternària, que s’acostumen a representar per A B A o A B A’, es caracteritzen per mantenir entre A i B una relació de contrast, i entre A i A o A i A’ una relació d’identitat que no exclou la possibilitat de variants Exemple 2 - FJ Haydn Sonata núm 35 , III Finale compassos 1-25 © Fototecacat/ Jesús Alises La forma ternària pot servir, tot…

Estudià a l’escola Niedermeyer de París 1853-65, i fou organista i professor a Rennes Tornà a París, on fou professor del conservatori i titular d’orgue de l’església de la Madeleine L’any 1903 aparegueren els primers símptomes d’una sordesa que s’anà agreujant Les seves obres per a piano, la majoria pertanyents al repertori de música de saló, mostren un profund coneixement de les possibilitats tècniques i expressives d’aquest instrument es destaquen els cinc darrers nocturns 1908-21, les cinc últimes barcaroles 1909-21 i els nou preludis 1910 Deixà també una extraordinària Fantasia per a…

El cognom del seu pare era Sanders, però adoptà el de la mare Estudià violí amb JP Solomon i demostrà unes magnífiques aptituds Debutà el 1796 i a partir d’aleshores inicià una sèrie de recitals per Londres i de rodalia que durà vuit anys Fou amic de John Field El 1804 emmalaltí per causes desconegudes i morí a vint anys d’edat, fet que causà una forta commoció ja que se li augurava un futur prometedor El seu llegat fou curt, i del seu catàleg d’obres -compostes només en tres anys-destaquen la Fantasia i Sonata en do menor, amb una fuga homenatge a JS Bach, les sonates opus 3,…

Inicià els estudis a València i els continuà al Conservatori de Música de Madrid amb Conrado del Campo com a professor de composició Amplià els estudis a Viena, Berlín i París, gràcies a una beca de la Fundación Conde de Cartagena El 1928 escriví la suite simfònica Pinceladas goyescas , la seva obra més difosa i amb la qual obtingué el Premio Nacional de Música, guardó que rebé altra vegada el 1933 per la Sonata en fa sostenido mayor per a violí i piano Cultivà tots els gèneres musicals i entre totes les seves obres destaquen les peces de cambra, la música per a piano, la música…

Estudià les primeres lliçons de violí amb la seva mare, i posteriorment fou alumna de George Enescu Aparegué en públic per primera vegada a set anys, i quan en tenia nou fou convidada com a solista en un concert amb l’Orquestra Colonne, dirigida per G Pierné Es perfeccionà amb Carl Flesch a Bèlgica A quinze anys fou guardonada amb el primer premi del Concurs Wieniawski de Varsòvia Ben aviat assolí fama internacional amb diverses gires de concerts, interrompudes durant la Segona Guerra Mundial El 1943 F Poulenc li dedicà una sonata Prosseguí la seva carrera després de la guerra…