Resultats de la cerca
Es mostren 348 resultats
batoïdeus
batoïdeus Rajada (Raja clavata)
© Fototeca.cat
Ictiologia
Subordre de peixos selacis que comprèn individus de dimensions mitjanes, amb el cos molt aplanat dorsiventralment, de colors foscs al dors i blanc al ventre.
Les aletes pectorals són grosses i poc diferenciades del tronc La regió caudal és reduïda damunt la cua hi ha les aletes imparelles, llevat de l’anal, que desapareix Algunes espècies posseeixen òrgans elèctrics Solen tenir denticles dèrmics al dors, on també tenen els ulls, i darrere d’aquests, els espiracles Són peixos bastant sedentaris els individus d’algunes espècies solen habitar als fons de sorra o de fang, mig colgats talment que només en sobresurten els ulls i els espiracles És un grup ric en espècies, distribuïdes per totes les mars habiten en general els fons litorals, a no gaire…
òrix

Exemplar d’òrix
© Xevi Varela
Mastologia
Gènere de mamífers artiodàctils del subordre dels remugants
, de la família dels bòvids, de dimensions mitjanes o grans, formes massisses i banyes llargues i primes.
Inclou l' òrix comú Oalgazel , de banyes lleugerament arquejades i que habita a la regió sahariana, l' òrix blanc Oleucoryx , que habita a l’Aràbia i a l’Iraq i és en perill d’extinció, i l' òrix beisa Obeisa o beisa d’Abissínia
peixet de coure
Entomologia
Gènere de tisanurs del subordre dels maquiloïdeus, de la família dels maquílids, que tenen el cos dorsalment convex i recobert d’escates i els ulls grossos.
Són cosmopolites i habiten en ambients molt diversos sota les pedres, a les molses, etc A la zona mediterrània n'hi ha diverses espècies Poden viure fins a 3 i 4 anys
migalomorfs
Aracnologia
Subordre d’aràcnids de l’ordre dels araneids format per individus amb els quelícers horitzontals, amb dos parells de pulmons i amb l’abdomen no segmentat.
Habiten a totes les regions càlides del món, sobretot a Amèrica Comprèn unes 1 500 espècies
eristalis

Eristalis tenax
Donald Hobern (CC BY 2.0)
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels dípters, subordre dels braquícers, de la família dels sírfids, de coloracions brillants, molt semblants a les de les abelles.
Els adults es nodreixen del nèctar de les flors, mentre que les larves en forma de cuc s’alimenten de substàncies orgàniques en descomposició, per la qual cosa viuen en gran quantitat les aigües pútrides L’espècie E tenax és comuna als Països Catalans
tiranosaure
Paleontologia
Rèptil diàpsid arcosaure de l’ordre dels saurisquis, del subordre dels teròpodes, fòssil, que podia assolir 15 m de longitud total i 8 tones de pes.
És un dels carnívors més grossos que mai hagin existit, i s’alimentava generalment de dinosaures herbívors Gènere monoespecífic Tyrannosaurus rex de dinosaures carnívors d’enormes dimensions que pertany al clade dels coelurosaures i que visqué a l’oest de l’Amèrica del Nord al final del Cretaci superior Es tracta d’un dels dinosaures més coneguts pel públic i pels paleontòlegs gràcies als seus 14 m de llargada, un pes estimat de 7 tones i un crani enorme de fins a 1,5 m de longitud amb dents de 10-15 cm de llargada Les òrbites dels ulls estaven frontalitzades i conferien certa visió…
caribú

Caribú
© Fototeca.cat - Corel
Mastologia
Mamífer artiodàctil del subordre dels remugants, de la família dels cèrvids, semblant al ren però més robust, i amb les banyes molt desenvolupades, ramificades i caduques.
Els caribús són propis de les regions àrtiques d’Amèrica Grenlàndia, Terranova, etc a l’hivern fa migracions cap a les regions boscoses més meridionals
oscí
Ornitologia
Nom amb què hom designa de vegades els ocells passeriformes del subordre dels moixons, car l’estructura complexa de llur siringe en fa els millors cantadors.
Els turbel·laris
L’aspecte extern dels turbellaris, la coloració del cos i les seves dimensions poden ésser molt variables De fet, segons les dimensions, hom distingeix entre els macroturbellaris i els microturbellaris Els coneixements sobre els turbellaris dels Països Catalans es fonamenten especialment en les espècies de bones dimensions que fan vida lliure en la mar o en les aigües dolces L’espècie de la fotografia, Pseudoceros maximus , viu en l’aigua marina, i té unes dimensions aproximades d’uns 3 o 4 cm La fotografia és presa a Cubelles, a 1 m de profunditat Manuel Ballesteros Els turbellaris són una…
lliri de mar

Lliri de mar
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Gènere d’equinoderms crinoïdeus de l’ordre dels pentacrinoïdeus, del subordre dels isocrínids, que tenen un cos caliciforme, anomenat disc, i cinc braços multiarticulats amb pínnules laterals.
Posseeixen un peduncle que, partint del disc, els fixa al substrat Habiten a l’oceà Pacífic
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina