Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
necròpolis de Pertegàs

Necròpolis de Pertegàs (Calders)
© C.I.C. - Moià
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic al SW del municipi de Calders (Moianès).
Se situa prop del mas enrunat de Pertegàs, al capdamunt d’una cresta que davalla pel vessant N del serrat del Vintró Coneguda d’antic, la necròpolis ocupa uns 350 m 2 , dels quals se n'han excavat uns 250 m 2 durant les tres intervencions realitzades entre el 2007 i el 2009 Formada per 37 tombes datades entre els segles VI i VIII, s’han recuperat algunes troballes sivella de ferro, anell de bronze i gerra petita de ceràmica
Guardiola

Mas de Guardiola (Avinyó)
© C.I.C. - Moià
la Sala

Exterior de la masia de la Sala (el Brull)
© C.I.C - Moià
Masia
Masia situada al SW del nucli del Brull (Osona).
Conserva elements fortificats del segle XIII i manté el cognom antic i la documentació des d’abans del 1270
Abūsīr
Jaciment arqueològic
Jaciment arqueològic egipci, 11 km al SW del Caire.
Un dels cinc sectors de la necròpoli memfita, constitueix el cementiri principal, però no exclusiu, dels faraons de la dinastia V piràmides de Sahuré, Neferirkara-Kakai, Niuserre i Neferefre Malmeses totes quatre n'hi hagué, encara, deu més, eren ja originalment de dimensions molt més reduïdes que les de Gizeh El jaciment comprèn també un tipus de construcció propi només de la dinastia V, el temple solar, del qual és exemple el del faraó Userkaf, mentre que a cosa de mig quilòmetre, a Abū Gurob, s’aixeca el de Niuserre, el millor sens dubte
La depressió de la Selva
Les falles que limiten la depressió de la Selva s’orienten principalment en direcció NW-SE la falla d’Osor - Maçanet de la Selva en determina la vora SW i la falla de les Planes-el Pasteral parallela a l’anterior i amb un salt estimat d’uns 1000 m, conjuntament amb la falla de Granollers de Rocacorba - Sant Gregori, en provoquen la compartimentació El coneixement del rebliment sedimentari d’aquesta depressió és limitat per l’escassetat d’afloraments la xarxa de drenatge actual és poc encaixada i per la manca de dades de sondatge El gruix del rebliment sedimentari és determinat…
pic de Perdiguero

pic de Perdiguero
Señor Hans (CC BY-NC-ND 2.0)
Cim
Cim (3.231 m alt.) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca, al límit entre la Ribagorça (Benasc) i Bigorra, al sud de la vall de Lliterola.
És flanquejat de glaceres A l’oest la glacera de Lliterola que alimenta l’estany de Lliterola, a la capçalera de la vall d’aquest nom al SE, la glacera que forma el barranc de Perdiguero afluent, per l’esquerra, del riu d’Estós que drena la vall de Perdiguero al SW, i separada de l’anterior per la cresta de Gargallosa, la gelera que s’estén per l’ampla capçalera de la vall de Molseret
Fraser
Riu
Riu principal de la Colúmbia Britànica, Canadà (1 200 km).
Neix a les muntanyes Rocalloses, a la província d’Alberta, i es dirigeix al NW durant 300 km després canvia bruscament cap al SW, fins que desemboca, formant estuari, a tocar de Vancouver N'és navegable el curs inferior, a partir de New Westminster, i és utilitzat per a la conducció de la producció de fusta de les Rocalloses i per a energia elèctrica És el més gran viver de salmons de l’Amèrica del Nord
Khakàssia
Divisió administrativa
República de Rússia.
La capital és Abakan Limitada a l’E pels Kuzneckij Alatau i al S per l' okrug dels Tuva, al N s’obre vers la conca del Ienissei, el qual, navegable, li marca la frontera de l’W Un afluent d’aquest riu, l’Abakan, travessa el sud del país en direcció SW-NE Hi ha indústries extractora carbó, ferro, metalls no ferrosos, de la fusta, lleugera i alimentària Hi ha conreu de cereals i bestiar boví i oví
Pafos
El port de Pafos, al sud-oest de l’illa de Xipre
© Corel Professional Photos
Capital del districte de Pafos, Xipre.
Port petit, situat a la part SW de l’illa, és un centre comercial important de fusta, vi i olives Hi ha indústria sedera A uns 15 km hi ha l’antiga ciutat homònima, nucli de població micènica i centre del culte a Afrodita, la qual, segons la llegenda, havia nascut a les seves riberes Santuari famós, tingué un temple, al voltant del qual han estat descobertes valuoses restes arqueològiques En època cristiana fou erigida en seu episcopal
lo Castellot
Cim
Cim de 482 m. d’altura, al peu del qual se situa la ciutat d’Artesa de Segre (Noguera).
Hi ha les restes del castell medieval d’Artesa documentat l’any 1010, i que fou conquistat als musulmans pel comte Borrel de Barcelona tutor d’Ermengol d’Urgell i del fort de Sant Jordi, que es bastí durant la primera guerra Carlina El 1964 s’installà, dalt el Castellot, una creu amb la imatge del Sagrat Cor Madoz diu que, al SW del turó, hi havia diverses ruïnes, potser del nucli primitiu de la població
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina