Resultats de la cerca

Els seus representants aparegueren a l’Eocè mitjà i s’extingiren al Miocè Al Talladell Tàrrega s’han trobat restes del gènere Elomeryx , de l’Oligocè Eren formes semiaquàtiques que es relacionen amb els súids, però que anuncien ja l’hipopòtam Tenien cinc dits al membre anterior i quatre al posterior Els mascles presentaven un patent dimorfisme sexual en les seves potents canines en forma de defenses

Creada l’any 1987, ha organitzat tot tipus de proves d’autocròs, tant del Campionat de Catalunya com del d’Espanya Organitzà la primera cursa de Catalunya puntuable per al Campionat d’Espanya Ha esdevingut un planter de noves entitats esportives lleidatanes, i de les seves activitats han nascut altres entitats, com l’Escuderia Tàrrega, la WRCM de Cervera i el renaixement de l’Escuderia Lleida

Jugava de mig centre Procedent de l’Artiguense 1928-29, ingressà al RCD Espanyol 1929-30 Després jugà amb l’Atlètic Sabadell 1930-31, el Llevant 1931-32, el Castelló 1932-33, el Sants 1933-35, el Gavà 1935-36, l'Horta 1940-41 i el Tàrrega 1943-44 Jugà a prova amb el FC Barcelona 1932 Disputà dos partits amb la selecció catalana

Exercí la medicina a Tàrrega És autor d’una obra dogmàtica intitulada Něwé Šalom ‘Estances de pau’ en què segueix les línies filosòfiques de Maimònides, bé que arrodonides per la doctrina de Hasday Cresques i Gersònides El seu interès per la filosofia el mogué a traduir a l’hebreu la Philosophia pauperum atribuïda a Albert Magne, i un comentari sobre l' Organon d’Aristòtil

Ha estat director de la Fira del Teatre al Carrer de Tàrrega 1991-95 Ha dirigit la Coordinadora de Sales Alternatives de Barcelona 2002 i des dels inicis 1998 el Teatre de Ponent de Granollers Ha estat professor de l’Institut del Teatre fins a la seva jubilació És fill del director de teatre Frederic Roda i Pérez i net del polític Frederic Roda i Ventura

Formava una estreta franja des de Castellfollit de Riubregós, el Portell, Pujalt, Ferran, Gàver i les Oluges, fins prop de Tàrrega, limitada al nord i al sud pels comtats d’Urgell i d’Osona-Manresa aquests dos units a Barcelona El 1058, el comte Ramon Guifré de Cerdanya cedí al comte de Barcelona l’expansió de la seva marca més enllà de les Oluges

També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…

Fou professor a l’Escuela de Bellas Artes de Madrid i membre de l’Academia de Bellas Artes de San Fernando Autor d’escultura monumental i aplicada a l’arquitectura, obres d’imatgeria i retrats Premiat en diverses exposicions, és autor del monument al guitarrista Francesc Tàrrega i al pintor Francesc Ribalta, a Castelló de la Plana Practicà un realisme robust i esquemàtic a la recerca del ritme i de l’equilibri

Intentà de promoure una lluita reivindicativa basada en la formació de fronts únics sindicals, coordinant l’acció, al Principat, de totes les organitzacions sindicals d’una determinada indústria Defensà també la unió entre la UGT i la CNT Amb especial força a Lleida, Balaguer, Tàrrega i Tarragona, afirmà de tenir uns 60 000 afiliats El secretari general fou Andreu Nin Pel setembre del 1936 es dissolgué i ingressà a la UGT catalana

El nucli històric es formà entorn del castell del Talladell del qual no resta cap vestigi i de l’església, al carrer de Dalt, i pendent avall s’anaren configurant els carrers de Sant Pere i del Forn un eix transversal anava des de la meitat de la costa del Vall fins al de Sant Pere, tot ell cobert, i després de pujar un quants metres travessava, també cobert, entre l’església i la rectoria fins al carrer del Forn Fins al segle XVIII hom suposa que era murallat o clos, el perímetre del qual devia partir del carrer de Dalt cap al Cantonet, darrere les cases del carrer del Forn,…