Resultats de la cerca
Es mostren 1518 resultats
cèrcol
Música
Part d’alguns instruments membranòfons, de forma circular, que serveix per a subjectar la pell o membrana.
Pot ser de fusta o de metall, de posició fixa o clavat en el bastidor en els instruments menys evolucionats tècnicament, i més o menys ajustable per mitjà de cordes, petites falques o sistema de claus, en aquells instruments que requereixen mantenir una tensió determinada de la membrana amb relació al seu so
dualitat
Electrònica i informàtica
Propietat que fa referència a l’analogia existent entre uns determinats teoremes i equacions relatius als circuits elèctrics.
D’acord amb la qual poden ésser agrupats certs elements o conceptes de dos en dos dits duals , de manera que les lleis són les mateixes canviant tots els elements pels seus duals Així, són duals, tensió/intensitat, resistència/conductància, impedància/admitància, capacitat/inductància, sèrie/parallel, buit/curt circuit, nus/malla, etc
emitró
Electrònica i informàtica
Comunicació
Tub analitzador de televisió, molt semblant a l’orticó, caracteritzat per un poder resolutiu elevat i una sensibilitat mitjana.
L’emitró actual és un tub de potencial de càtode estabilitzat anomenat per això emitró CPS , per a la qual cosa duu una malla d’estabilització a fi de limitar la tensió del mosaic a uns 15 V L’emitró té una vida molt llarga i un temps d’escalfament relativament curt
banda base
Banda freqüencial d’un senyal no modulat.
En les xarxes de comunicacions digitals, hom parla de sistema en banda base quan les dades són inserides directament a la línia de transmissió sota la forma d’impulsos de tensió o de corrent, sense modular La llargada de les xarxes que fan ús d’aquest sistema és limitada, normalment inferior a un quilòmetre
riscle
Música
En alguns instruments membranòfons, part estructural sobre la qual s’estén i a la qual se subjecta la membrana.
Són els cércols de fusta -generalment d’ullastre- o d’altres materials als quals es fermen, cusen o aferren les membranes amb què es produeix el so Hom pot aplicar al riscle uns tensors que, en tibar-lo, estiren la membrana fins que adquireix la tensió necessària perquè l’instrument produeixi el seu so característic
Heinrich Daniel Ruhmkorff
Física
Inventor i físic alemany.
El 1840 s’establí a París i es dedicà a la fabricació d’instruments físics de precisió, notables per llur perfecció El 1851 ideà el cèlebre dispositiu destinat a produir corrents induïts d’alta tensió conegut com a rodet o bobina de Ruhmkorff , que fou mostrat públicament a l’exposició de París del 1855
pèntode
Electrònica i informàtica
Tub electrònic de cinc elèctrodes: un ànode, un càtode i tres reixes, anomenades de control, pantalla i supressora
.
El pèntode constitueix una millora de tètrode, perquè en afegir-hi la reixa supressora, hom aconsegueix de suprimir l’emissió secundària de l’ànode per a valors baixos de la tensió anòdica Els pèntodes es caracteritzen pel fet de posseir un valor molt elevat de llur resistència interna r i i de llur factor d’amplificació μ
reactància
Electrònica i informàtica
En un circuit de corrent altern, component imaginària del vector impedància.
És el quocient entre la component de la tensió en quadratura amb el corrent i la intensitat d’aquest corrent Hom la representa amb el símbol X La reactància pot ésser capacitativa deguda a una capacitat C i que val X c = 1/jωC o inductiva deguda a una autoinducció L i que val X 2 = jωL
pressió superficial
Física
En un sistema físic en què hi ha dues fases en contacte, diferència de pressions exercides sobre la superfície que les separa.
Hom l’expressa per P s = 2 α/ r en què a és la tensió superficial de la substància que forma el sistema i r el radi de curvatura de la superfície de separació de les dues fases La diferència de pressió entre l’interior i l’exterior d’una bombolla de sabó és un exemple de pressió superficial
lleis de Kirchhoff
Electrònica i informàtica
Lleis fonamentals dels circuits elèctrics en forma de malles.
La primera, anomenada llei dels nusos , expressa que la suma algèbrica dels corrents que conflueixen en un nus és nulla Σ i = 0 La segona, anomenada llei de les malles , expressa que en una malla qualsevol la suma de les forces electromotrius és igual a la suma de les caigudes de tensió Σ e = Σ iZ
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina