Resultats de la cerca
Es mostren 2416 resultats
Tomàs Mallol i Deulofeu
Cinematografia
Cineasta i col·leccionista cinematogràfic.
Vida Estudià enginyeria tècnica a l’Escola Industrial de Barcelona Posteriorment muntà un estudi de publicitat amb Gabriel Pérez i després una agència de publicitat amb Josep Serra i Estruch Tot seguit entrà a treballar de fotògraf a Gráficas Manén, i el 1964 creà Tomàs Mallol-Fotografia Arts Gràfiques Publicitat La seva dèria pel cinema li sorgí al final de la dècada del 1920, arran d’una sessió ambulant que es feu en l’hostal que regentaven els seus pares a Torroella de Fluvià Al principi dels anys trenta construí un parell de projectors i anà desenvolupant una destresa pel món…
Joan Tomàs i Parés
Música
Musicòleg, director i compositor català.
Vida Feu els estudis musicals a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, amb mestres com Ll Millet, A Nicolau i E Morera El 1908 entrà en la secció de nois de l’Orfeó Català, de la qual fou nomenat director el 1919 També dirigí altres formacions, com l’Orfeó Lluís Millet, l’Escola Coral i la Capella de Música de Sant Pere de Terrassa El 1946 fou nomenat sotsdirector de l’Orfeó Català Com a musicòleg, se centrà en la música tradicional Fou un dels pioners de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya i collaborà en la secció de folklore de l’Instituto Español de Musicología durant vint anys…
Teodor Tomàs i Palomar
Cristianisme
Canonge de la catedral de València, mecenes i editor.
Obtingué el grau de mestre en Arts el 1693, i es graduà com a doctor en Sagrada Teologia per la Universitat de València el 1699 Fou elegit canonge de la catedral de València el 19 de maig de 1723 Persona d’activitats diverses, compaginà la canongia amb les tasques de qualificador del Sant Ofici i confessor dels seus presos, rector del Collegi dels Sants Reis, examinador sinodal de l' arquebisbat de València i superintendent de cerimònies i prevere beneficiat de l’església de Sant Pere Màrtir i Sant Nicolau Durant algun temps regentà una…
Tomás luis de Victoria
Part corresponent al tenor del motet O vos onmes , de Tomás Luis de Victoria, de l’edició prínceps (Venècia, 1572)
© Arxiu Fototeca.cat
Música
Compositor castellà.
Estudià a Roma, al Collegium Germanicum i al seminari romà, on fou deixeble de Jde Kerlei de Palestrina L’any 1569 fou nomenat organista i mestre de capella de l’església de Montserrat, de Roma, i a partir del 1573 dirgí la capella del seminari romà, càrrec en el qual succeí Palestrina, i dirigí rambé la capella de Sant'Apollinare 1575 Ordenat de sacerdot 1575, entrà més tard 1579 al servei de l’emperadriu Maria, filla de Carles V, muller de Maximilià II d’Àustria, de la qual fou capellà durant 25 anys i la qual acompanyà quan es retirà al convent de Las Descalzas Reales de Madrid 1569 Menys…
Tomàs Trènor i Palavicino
Història
Polític.
Primer marquès del Túria, fill de Tomàs Trènor i Buccelli Estudià a l’Academia de Artillería i assolí el grau de tinent coronel 1910 Conservador, fou diputat a corts president de l’Ateneu Mercantil de València 1909, projectà i presidí l’organització de l’Exposició Regional 1909 i de la Nacional 1910 de València Traslladat a Madrid, constituí 1910 la Sociedad Hispano-Africana de Crédito y Fomento, dedicada a la compra de terrenys al Marroc, a l’edificació, a la fundació de factories comercials i organització de l’exportació i a l’establiment d’una companyia de navegació El seu fill, Xavier…
Tomàs Aguiló i Cortès
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Pare de Tomàs Aguiló i Forteza i oncle de Marià Aguiló i Fuster Estudià humanitats i filosofia, però es dedicà també a les matemàtiques, a la pintura i a la composició i la interpretació musicals Publicà el recull Rondaia de rondaies 1815, molt reeditat al llarg del segle, que, en part, plagia l’obra homònima de Guillem Roca i Seguí Escriví la primera collecció coneguda de Faules mallorquines 1846, que coincideixen amb les Vàries fàbules recopilades i traduïdes per Roca i Seguí En canvi, l’entremès Més perd l’avariciós que l’abundós 1851, malgrat que coincideix temàticament…
,
Sant Tomàs de Llupià
Art romànic
Situació Exterior de l’església des del costat sud-est, on és visible per sobre de capelles tardanes i afegits, una cornisa extradossada que assenyala el nivell de la coberta de lloses del temple romànic Arxiu Gavín L’església parroquial de Sant Tomàs presideix el petit nucli de cases que configuren la població de Llupià Mapa IGN-2448 Situació Lat 42° 37’ 17,4” N - Long 2° 46’ 13,2” E Llupià es troba a la plana central del terme, vora el torrent de la Dou, i és 1 km al sud de Tuïr, sobre la D-612 d’Elna a Tuïr PP Història Format a partir d’una villa romana, el poble de Llupià és esmentat per…
Bike House Tomás Domingo
Ciclisme
Botiga i club de ciclisme amb seu a Barcelona.
El 1948 obrí el seu primer local com a taller de reparació prop de la casa familiar de Tomás Domingo, ciclista amateur Posteriorment el negoci derivà en representació de les principals marques europees arreu d’Espanya Fou patrocinador dels equips de competició de carretera de l’Esport Ciclista Barcelona
Jordi Tomàs i Freixa
Cinematografia
Cineasta amateur i col·leccionista.
Vida De jove cultivà el dibuix com a aficionat, pràctica que feu compatible més endavant amb el cinema, quan es dedicà al gènere de l’animació amb el pintor i decorador Francesc Estrada i Vilalta Ribes de Freser, Ripollès, 1931, que feia de director artístic i responsable dels fons A títol individual realitzà també cintes argumentals, experimentals i força documentals El 1961 assistí a un curset d’iniciació al cinema amateur , organitzat pel Cineclub Sabadell, i més tard entrà en el món de la realització, una pràctica que es perllongà fins el 1990 La seva àmplia filmografia es…
Joan de Sant Tomàs
Cristianisme
Nom amb què és conegut Joan Poinsot, teòleg dominicà.
Estudià a Coïmbra i a Lovaina i fou professor de l’orde i de la Universitat d’Alcalá i confessor de Felip IV Un dels més significats exponents del reinaixement del tomisme, comentador eximi de sant Tomàs, féu autoritat amb el seu tractat sobre els dons de l’Esperit Sant Escriví Cursus Theologicus i Cursus philosophicus thomisticus , obres publicades a partir del 1637
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina